¡°Amb la superilla es vol modificar all¨° que va destrossar l¡¯avar¨ªcia¡±

Salvador Rueda (Lleida, 1953), bi¨°leg, va crear el concepte de superilla arran d¡¯un estudi sobre el soroll a Barcelona, i ara que s¡¯han viscut unes ins¨°lites setmanes de renovaci¨® mediambiental per la pand¨¨mia, subratlla que ¡°el confinament ens ha regalat un paisatge sonor on es podien sentir els ocells. Amb el 70% d¡¯espai sense cotxes que plantegen les superilles, les condicions serien semblants, afegint-hi sons humans¡±.

Pregunta. La situaci¨® ¨¦s ben anormal.

Resposta. Tan anormal que haur¨ªem d¡¯aconseguir espai p¨²blic per poder mantenir la dist¨¤ncia social adequada. Les superilles el proporcionen. I permeten reduir significativament la contaminaci¨® atmosf¨¨rica. La revista Science of the Total Environment ha analitzat 66 regions d¡¯Europa, i el 78,5% de morts per coronavirus eren a les cinc regions m¨¦s contaminades. La superilla va ser pensada fa 33 anys a partir del soroll i ha evolucionat apuntant a la planificaci¨® ecosist¨¨mica de les ciutats. Ofereix regenerar les ciutats afrontant els reptes actuals.

P. I per qu¨¨ els ve?ns la van rebre tan malament al Poblenou?

R. Aquella superilla la va impulsar un equip de govern nou i pol¨ªticament molt d¨¨bil. L¡¯oposici¨® va utilitzar totes les armes per tombar una proposta que s¡¯atribuiria a Colau, encara que venia de Trias, i va tenir el suport del sector de l¡¯autom¨°bil.

P. Tanta influ¨¨ncia t¨¦ aquesta ind¨²stria?

R. Miri d¡¯on venen els ingressos publicitaris dels mitjans de comunicaci¨® i sabr¨¤ qui mana. El del motor ¨¦s dels sectors que paga m¨¦s publicitat als mitjans.

¡°Si els pol¨ªtics no poden consensuar l¡¯augment del preu de l¡¯aparcament, tot el projecte quedar¨¤ en xerrameca¡±

P. Per¨° s¨®n els ve?ns els qui determinen si volen superilles.

R. Les ¨²ltimes eleccions ho resumeixen: a les zones on hi ha superilla, el suport a Colau ha estat majoritari. Demani a la gent que viu en superilles i escolti qu¨¨ diuen.

P. Alguns no hi volen viure perqu¨¨ els lloguers pugen.

R. ?s com¨² rec¨®rrer al sil¡¤logisme que diu que si inverteixes en un lloc, apareix alg¨² que se n¡¯aprofita, aix¨ª que ¨¦s millor no invertir-hi. Hem de regular que aix¨° no passi. ?s un tema de lleis, plans i ordenances.

P. Per qu¨¨ no es legisla contra grans contaminadors com els transatl¨¤ntics?

R. Aix¨° dep¨¨n de la Generalitat i l¡¯Estat.

P. Vost¨¨ va estrenar l¡¯Ag¨¨ncia d¡¯Ecologia Urbana l¡¯any 2000, clau per impulsar les superilles, col¡¤laborant amb la Diputaci¨®, l¡¯?rea Metropolitana i l¡¯Ajuntament. Li han fet canviar gaires plans?

R. L¡¯Ag¨¨ncia ¨¦s un consorci p¨²blic amb l¡¯objectiu de repensar les ciutats en clau de sostenibilitat. El pressupost provenia en un 85% de projectes estrat¨¨gics en qualsevol lloc del m¨®n i en un 15% de les entitats consorciades. Hem estat independents, sense deixar-nos influir per cap ideologia. No he acceptat mai un projecte imposat.

P. Parla en passat.

R. Ja no hi soc, a l¡¯Ag¨¨ncia. Em vaig jubilar i, a m¨¦s, des de feia tres anys em plantejava crear una fundaci¨® per incidir directament sobre els processos de rehabilitaci¨® urbans a tot el m¨®n. La fundaci¨® ja est¨¤ en marxa i no t¨¦ relaci¨® amb l¡¯Ajuntament.

P. El seu desig ¨¦s omplir Barcelona de superilles. Quant de temps trigaria?

R. La primera fase, no gaire m¨¦s de tres mesos. Aquesta setmana Vit¨°ria ha comen?at la implantaci¨® de superilles. Ho podrien fer en un mes, amb una inversi¨® rid¨ªcula, 300.000 euros. Nom¨¦s posant tanques, cons, pintures i canviant senyals de tr¨¤nsit alliberarem de cotxes el 70% d¡¯espai p¨²blic.

P. Vit¨°ria ¨¦s una ciutat molt m¨¦s petita.

R. La soluci¨® ¨¦s la mateixa. Es tracta de tenir voluntat pol¨ªtica i fer una aposta per comunicar b¨¦ el projecte. ?La inversi¨® m¨ªnima costaria dos, tres milions d¡¯euros? En un pressupost de m¨¦s de 2.000 milions, qu¨¨ ¨¦s aquesta xifra per canviar la ciutat?

P. Suposem que tanquen al tr¨¤nsit el carrer Arag¨®. Els cotxes despla?ats no col¡¤lapsaran altres vies?

R. Reduint els vehicles un 21%, no hi haur¨¤ col¡¤lapses enlloc. El Pla de Mobilitat preveu aconseguir-ho amb un bon transport p¨²blic, i la nova xarxa ortogonal de busos ja est¨¤ en funcionament. Tamb¨¦ completant la xarxa de bicicletes, que ja est¨¤ implantada en m¨¦s del 80%, reduint la superf¨ªcie destinada al cotxe i apujant el preu de l¡¯aparcament. Si els pol¨ªtics consensuen aquest augment de preu, les superilles aniran de deb¨°. Si no, tot quedar¨¤ en xerrameca.

P. Si el cotxe el¨¨ctric redueix la contaminaci¨®, les superilles...

R. La clau ¨¦s l¡¯escassetat d¡¯espai p¨²blic. No pot ser que ciutats que han de ser per a les persones tinguin el 65% del seu viari ocupat per un artefacte. Una altra possibilitat ¨¦s el cotxe aut¨°nom, perfecte per a les superilles, si b¨¦ cal vigilar que el seu ¨¨xit no acabi rebentant el transport p¨²blic. Cal l¡¯equilibri.

P. Com feia Cerd¨¤. Intervenir per primer cop en el seu pla del produir vertigen...

R. Gens. A Cerd¨¤ li han tocat tot. Per aix¨° la ciutat s¡¯ha quedat sense espais verds, s¡¯ha pujat l¡¯al?ada dels edificis, s¡¯han descompensat densitats... Volem modificar el que va destrossar l¡¯avar¨ªcia. Les superilles s¨®n un projecte complet de reciclatge urb¨¤ en qu¨¨ s¡¯integren totes les peces de l¡¯urbanisme posant al centre la persona i les lleis de la natura.

P. Caldran canvis arquitect¨°nics?

R. Un de factible ¨¦s enjardinar terrats.

P. L¡¯Ajuntament vol posar prestatges port¨¤tils al carrer per oferir llibres en pr¨¦stec als vianants. La cultura...

R. Amb el confinament hem fet concerts, lectures, cursos virtuals... a casa. Si l¡¯espai p¨²blic ¨¦s la casa de tots, nom¨¦s cal que la cultura que hem projectat a casa la traiem al carrer, que tamb¨¦ ¨¦s casa nostra, una compartida que s¡¯ha de cuidar i on es poden desenvolupar totes les idees imaginables.