Pobres, lletjos i curts
S¨®n vint relats curts. Cada un d¡¯ells est¨¤ dedicat a un homenot dels anys vint (Josep Carner, Pompeu Fabra, Josep Maria de Sagarra, Josep Pla...)
Un molt bon llibre de 2018 (un d¡¯important) va ser Savis, bojos i difunts. El conte decadentista a Catalunya (1895-1930). Amb aquesta antologia, els editors de Males Herbes arriscaven amb una hist¨°ria alternativa de la literatura catalana que, contradient el c¨¤non ferri, abrac¨¦s expressions liter¨¤ries m¨¦s marginals, o m¨¦s marginades per la historiografia oficial. El conjunt ajudava a despertar del somni realista de Joaquim Molas i Josep Maria Castellet, obrir els ulls, veure-hi m¨¦s enll¨¤, llegir. Un dels autors antologats era Agust¨ª Esclasans i Folch. Nascut a Barcelona el 1895 i mort el 1967, va formar part de la trama cultural de principis del segle XX i es va relacionar amb Carles Riba, Eugeni d¡¯Ors i Llu¨ªs Nicolau d¡¯Olwer. Va cultivar especialment el periodisme i la poesia. Tamb¨¦ va ser traductor d¡¯Edgar Allan Poe (aqu¨ª hi ha una pista), Robert Louis Stevenson i Max Beerbohm. Al 1928, Francesc Trabal va publicar-li un llibre de contes: les Hist¨°ries de la carn i de la sang, que Males Herbes ha recuperat enguany, seguint el cam¨ª de Savis, bojos i difunts i homenatjant el disseny de coberta de la col¡¤lecci¨® popular Les Ales Esteses.
HIST?RIES DE LA CARN I DE LA SANG
Agust¨ª Esclasans
Males Herbes
140 p¨¤g.
16,50 euros
S¨®n vint relats curts. Cada un d¡¯ells est¨¤ dedicat a un homenot dels anys vint (Josep Carner, Pompeu Fabra, Josep Maria de Sagarra, Josep Pla...), i aix¨° ens recorda que, al marge de la imatge que avui en tinguem, Esclasans no era un outsider, sin¨® que participava de la vida noucentista. Com a contista, Esclasans t¨¦ fixaci¨® amb els homes desesperats, els pobres i els malastrucs que en fer balan? lamenten la vida que els ha tocat. Alguns dels relats (La ratlla recta, Nit de tenebres o Una evasi¨®) semblen extrets de les p¨¤gines de successos m¨¦s negres, i testimonien crims i vileses perfectament reals. Els pitjors contes d¡¯Esclasans, amb tot, s¨®n els que s¡¯inclinen per la prosa po¨¨tica (¨¦s a dir, es decanten cap a l¡¯endevinalla) i volen esgotar una an¨¨cdota, m¨ªnima, amb un exc¨¦s de bons mots. Quan preval el mot, queda menys carn i menys sang al conte, i la literatura es coagula. Ara, quan Esclasans posa les paraules al servei de la sorpresa o la torbaci¨® del lector, en resulten els millors exemples del recull.
Aix¨ª, a El lector del seti quinze hi tenim una bona hist¨°ria de dobles i dels efectes del pas dels anys. La trag¨¨dia de la temporalitat, tot i que en clau d¡¯absurd, reapareix a L¡¯home rellotge, on el protagonista sap del cert que viur¨¤ cent anys i els planifica de la manera m¨¦s racional possible. El llamp aprofita el poder visionari dels llampecs (aqu¨ª el rampell po¨¨tic ¨¦s ben oport¨²: ¡°Diria que hi tenia, marcada amb ferro ardent, la figura del llamp. Era com una sageta escap?ada i ganxuda, que li punxava la carn. De tant en tant florien a l¡¯entorn de l¡¯igni bec ganxut tot de ramificacions de flama. I li burxaven el cervell amb una filera infinita d¡¯agullons de metall esmolat¡±), mentre que a La senyora Ramona la visi¨® sembla de malson; hi veiem una ve?na corrompuda per l¡¯edat, inhumana.
L¡¯actitud fatalista d¡¯Esclasans i els tons tenebrosos que gastava queden resumits a L¡¯escarabat negre-i-blanc, un conte dolor¨®s sobre la doble trag¨¨dia de perdre un fill i no tenir ni un c¨¨ntim per enterrar-lo. Si Pere Calders tenia alguna cosa de ninotaire (una comicitat tan ¨²til a la vinyeta com al conte), Esclasans vindria a ser un pintor d¡¯estampes fosques i esbossos cruels, alg¨² que dona per fet que el m¨®n ¨¦s un ¡°interminable manicomi obert¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.