Notes per a un premi

Sento dist¨¤ncia i desafecci¨® pels premis FAD, per¨° aix¨° no impedeix que els consideri cita anual de repercussi¨® innegable. Les circumst¨¤ncies espacials de l¡¯edici¨® d¡¯enguany fan dif¨ªcil opinar de les obres perqu¨¨ no es poden veure, aix¨ª que cal fer-ho per altres mitjans. Hi ha almenys tres coses que mereixen un comentari. Una ¨¦s la naturalesa de l¡¯arquitectura actual que es despr¨¨n de les obres finalistes: ¨¦s l¡¯arquitectura actual que rep el suport del FAD, un destil¡¤lat fet pel jurat. Tal vegada determinen un moment de l¡¯arquitectura contempor¨¤nia al nostre pa¨ªs, posada de relleu a trav¨¦s dels projectes vinculats amb l¡¯¨²s residencial als ulls del jurat. En aquest camp, que afecta tant l¡¯arquitectura com l¡¯interiorisme, ¨¦s on es veu m¨¦s b¨¦ quina ¨¦s l¡¯opini¨® del FAD.

Aquest component residencial tamb¨¦ contamina algunes propostes que no amaguen certa domesticitat, com ara l¡¯¨²s de les cobertes a dues aig¨¹es de casa en diferents projectes, ja siguin biblioteques o camps de futbol. L¡¯arquitectura de les obres finalistes residencials comparteix el gust per una cada cop m¨¦s decidida economia de mitjans, que duu a una arquitectura sense quasi elaboraci¨®, deixant que els ingredients es manifestin per si sols. Una creixent devoci¨® per all¨° cru, sense gaireb¨¦ cuina, que comparteixen obres amb pressupostos molt diferents, i de promocions tant privades com p¨²bliques. Totes encaixen en el discurs pol¨ªtic actual i deixen veure la composici¨® pol¨ªticament correcta dels jurats.

Un altre aspecte s¨®n les actes dels jurats. Potser alg¨², un dia, tindr¨¤ curiositat per mirar, no solament les obres premiades, sin¨® quins van ser els arguments dels jurats, ¨¦s a dir, la filosofia dels premis, i acabar¨¤ preguntant-se com es triaven els jurats i quina idea perseguia la instituci¨®. Ben mirat, el que diu el jurat a l¡¯acta ¨¦s el que pensa la instituci¨® sobre els valors de l¡¯arquitectura que premia. S¡¯ha de perseguir la claredat d¡¯idees i evitar una certa c¨¤rrega intel¡¤lectual en el text i dir coses com ara: ¡°Estrat¨¨gies urbanitzadores d¡¯hibridaci¨® dels ecosistemes...¡± per referir-se a la intervenci¨® en un parc urb¨¤; o ¡°?s rellevant el domini de la materialitat i la composici¨® de les pells, les textures i els acabats exteriors i interiors¡±; o ¡°Presenta una bona distribuci¨® d¡¯espais i un bon aprofitament del context clim¨¤tic i urb¨¤¡±. Es tracta de pensar que les actes les hauria de redactar Josep Pla. Podria ser una recomanaci¨® que la instituci¨® fes als jurats: intentar que les actes no transmetin aquest estil de tast de vins per a arquitectes redactades per experts en construcci¨®. Si hi hagu¨¦s una pol¨ªtica de selecci¨® dels jurats hauria de ser que escrivissin per a tothom, i no que la seva composici¨® compleixi les quotes establertes.

La darrera cosa ¨¦s l¡¯enyoran?a d¡¯all¨° senzillament bonic que els premis provoquen. Obres que han cercat alguna cosa m¨¦s enll¨¤ de la seva materialitat, responsabilitat social, participaci¨® ve?nal o correcci¨® pol¨ªtica. D¡¯entre les obres (millors algunes de les seleccionades que no les finalistes), n¡¯hi ha dues que expressen una idea no previsible. Una ¨¦s una petita obra en una mitgera al costat de l¡¯esgl¨¦sia de la Mare de D¨¦u del Tura, a Olot. Fent servir ingredients pobres, per¨° elaborats per recrear un record, ¨¦s impossible no recon¨¨ixer Sant¡¯Andrea de Mantua, de Leon Battista Alberti (l¡¯acta no en diu res): demostraci¨® palpable que l¡¯arquitectura serveix d¡¯alguna cosa, ni m¨¦s ni menys que per dirigir el dest¨ª de qualsevol construcci¨®. L¡¯altra ¨¦s el restaurant Run Run Run, a Madrid, una recreaci¨® inanimada d¡¯un jard¨ª amb elements que s¡¯anticipen a l¡¯ocupaci¨® posterior a base de penjolls, paviments i revestiments que conviden a l¡¯aparent desordre que impera als petits jardins. Les dues s¨®n senzillament boniques i, malgrat la seva aparen?a elemental, sofisticades.