Un emprenedor entre corbs

Aquest home amb un enorme corb a cada m¨¤ que no ha deixat anar malgrat que el de l'esquerra li ha clavat una picada que d¨¦u-n'hi-do, ¨¦s un expert en aus ben conegut i apreciat en el m¨®n de l¡¯ornitologia. Es troba a l'epicentre d'un fenomen relativament nou al nostre pa¨ªs, que ¨¦s l'inter¨¨s cada vegada m¨¦s generalitzat per aquestes criatures emplomallades i a¨¨ries, un inter¨¨s que est¨¤ donant lloc a nombroses activitats i noves formes de negoci. El catal¨¤ Jos¨¦ Luis Copete (Badalona, 1968), qualificat per alguns com ¡°el Messi de l'ornitologia¡±, ¨¦s un apassionat de les aus des que era petit i les ha convertit en la seva forma de vida. Investigador, autor de nombrosos articles cient¨ªfics, redactor de l'HBW Alive ¨Cla versi¨® en l¨ªnia i cont¨ªnuament actualitzada del monumental Handbook of the birds of the world, que publica Lynx Edicions¨C, col¡¤laborador essencial de La radio del somormujo i habitual dels festivals d¡¯aquest ¨¤mbit, Copete, un veritable avan?at de la moda ocellenca, ha muntat amb el seu soci Ferran L¨®pez una empresa de viatges per anar a observar aus a diversos llocs del m¨®n i contribuir a interessar-s'hi. Es diu ?caro Birding Experience.

¡°Li hem posat ?caro per aquell senyor que va voler volar i va caure¡±, apunta l'estudi¨®s i emprenedor amb la poca sorna que li permet tenir agafats els dos corbs, component una imatge digna d'Odin (tot i que Copete ¨¦s m¨¦s baixet que el d¨¦u n¨°rdic, divinitat suprema dels vikings), que, com ¨¦s sabut, sempre anava acompanyat de dos corbs, Hugin (pensament) i Munin (mem¨°ria), aus carronyeres, s¨ªmbols de la batalla i de les seves seq¨¹eles. Possiblement les valqu¨ªries, les bel¡¤licoses donzelles que recollien els cossos dels guerrers caiguts, eren originalment corbs. Copete s¡¯escura la gola, perqu¨¨ vol rascar-se el nas per¨° amb els corbs a les mans ¨¦s impossible sense c¨®rrer el risc que li treguin un ull. Aix¨ª que me¡¯n dona un, que agafo com puc, amb els bra?os molt estirats, subjectant-lo per les potes i el coll fins que veig que a la bestiola se li posen els ulls en blanc ¨Cse li tanca la membrana protectora nictitant¨C i afluixo la presa, no fos cas que estir¨¦s la pota.

Agafar corbs en un abocador a Or¨ªs, al nord de la comarca barcelonina d'Osona, un dimecres al mat¨ª es mereix una explicaci¨®: a Copete se li ha acudit que aquest ¨¦s un bon lloc per parlar d'aus i que ens posa en contacte amb una esp¨¨cie que es considera de les m¨¦s intel¡¤ligents, juntament amb els psit¨¤cids (els lloros i els seus parents). Els corbs no nom¨¦s s¨®n capa?os de fer operacions aritm¨¨tiques, sin¨® que els interessem i ens poden distingir individualment i interpretar el nostre llenguatge corporal.

Copete m¡¯ha explicat tot aix¨° mentre entr¨¤vem en una enorme trampa per a corbs, una g¨¤bia amb una clau que ens ha cedit amablement un grup local d¡¯anellatge, que ¨¦s el motiu pel qual es capturen les aus aqu¨ª. Al recinte hi ha una vintena de corbs immensos i molt negres que voletegen sobre nosaltres ¨Ctot ¨¦s aleteig, plomes, urpes i becs¨C mentre grallen com bojos. Et miren inclinant el cap. ?s dif¨ªcil no sentir-se esglaiat amb els c¨°rvids, m¨¦s encara perqu¨¨ el terra ¨¦s ple de carcasses d'animals que emanen un tuf indescriptible. Copete n'agafa dos al vol i sortim d'aquest T¨¤rtar emplomallat. Per rematar l'escena, es veuen al cel desenes de voltors comuns i alguns milans, atrets tamb¨¦ per la pitan?a de l'abocador.

Copete, que ha viscut experi¨¨ncies l¨ªmit a la recerca d'ocells, com la vegada que el van atacar uns gossos enormes de ca?ar llops a Turquia, ha tornat fa poc de l'Iran, on ha explorat rutes ornitol¨°giques. Aquest any ja han fet, a m¨¦s d'excursions per punts d'Espanya, viatges a l'estranger amb clients (grups de 8 a 10 persones) als Pa?sos Baixos i a Pol¨°nia. L'any passat van portar gent a Israel. L'Iran ha estat una veritable aventura, no nom¨¦s pel coronavirus, sin¨® perqu¨¨ la seva tornada va coincidir amb l'abatiment de l'avi¨® ucra?n¨¨s poc despr¨¦s d¡¯enlairar-se a Teheran i que va causar 176 morts. Durant el viatge, per terres poc transitades i bastant salvatges, va gaudir d¡¯un albirament excepcional: Omid, l'¨²ltima grua siberiana de la poblaci¨® occidental d'aquestes aus. ¡°El seu nom significa esperan?a en persa, per¨° ¨¦s trist perqu¨¨ nom¨¦s en queda un mascle i la poblaci¨® s'extingir¨¤¡±. Tamb¨¦ va observar un escarabat rar d'Oman (Strix butleri).

¡°La gent vol veure esp¨¨cies que costen de veure, nosaltres sabem on i quan es pot fer. Els podem portar a observar grans rareses a l'estranger o pela-roques a Montserrat¡±, explica. La vocaci¨® de naturalista de Copete va comen?ar amb F¨¦lix Rodr¨ªguez de la Fuente en els seus programes televisius i els llibres de David Bellamy. ¡°Un amic em va portar a anellar ocells a Tiana, prop de Barcelona, i em vaig dir: ¡®Aix¨° m¡¯agrada". El 1981 es va comprar la seva primera guia ornitol¨°gica i se la va aprendre de mem¨°ria. ¡°Tenia 13 anys i era un friqui de les aus, llegia de tot¡±. El dia que li van regalar uns prism¨¤tics, uns Tasco utilitzats, la vida de Copete va canviar. ¡°Vaig passar d'haver d'observar i identificar els ocells a la m¨¤ o pel cant a poder veure'ls de lluny¡±.

Va comen?ar a involucrar-se en investigacions cient¨ªfiques i projectes vinculats a la universitat i va comen?ar a publicar articles. Va treballar amb gafarrons i lluers i despr¨¦s es va centrar en la taxonomia de la boscarla comuna. Des de fa uns anys es dedica especialment als mosquiters, tra?ant l'arbre filogen¨¨tic de les subesp¨¨cies. Els aven?os cient¨ªfics han fet que els l¨ªmits entre les esp¨¨cies hagin deixat de ser tan clars i les proves d¡¯ADN han esdevingut determinants per establir-ne les fronteres. En un projecte amb la Universitat d'Oslo, Copete ha dedicat molt de temps i esfor?, sovint en regions tropicals, a l'extracci¨® de semen d'ocells (un indicador d'identitat m¨¦s segur que la sang), una empresa que, com es pot imaginar, no ¨¦s f¨¤cil. Una de les seves an¨¨cdotes preferides ¨¦s que quan manipules tot sol una au cal aguantar-la amb una m¨¤ i ¡°fer-li un massatget¡± mentre li introdueixes la pipeta de mostres per la cloaca, de vegades ¨¦s necessari agafar l'instrument (el cient¨ªfic, no el de l'ocell) amb la boca, amb els riscos que es poden (o no) imaginar. El 97% de les aus mascles no tenen penis (la c¨°pula s'efectua per ¡°pet¨® cloacal¡±), amb excepcions com els estru?os i els ¨¤necs. A Copete una vegada se li va morir una mallerenga durant una extracci¨®, una petite mort emplomallada.

Copete ha observat molts canvis en la nostra relaci¨® amb els ocells durant els 40 anys que fa que s¡¯hi dedica. ¡°Quan vaig comen?ar, a Espanya era habitual ca?ar fring¨ªl¡¤lids, la fam¨ªlia de les caderneres i pinsans, per menjar-los o per comerciar-hi com a aus cantaires. Llavors era una excentricitat que t'interessessin les aus, eres estrany. Ara socialment hi ha molta m¨¦s sensibilitat amb els ocells... i amb els ornit¨°legs i els birders, els observadors d'aus.¡± A Espanya, reflexiona, ¡°encara no estem al nivell del Regne Unit, on tothom posa cases niu i menjadores i qualsevol dona gran et pot dir els noms dels que visiten el seu jard¨ª, per¨° all¨° de menjar-se l'ocellet ja ¨¦s molt residual¡±. L'estudi¨®s destaca la massiva incorporaci¨® de dones en el m¨®n de l'observaci¨® d'ocells ¡°quan no fa gaire no n'hi havia ni una¡±. Copete considera que a les escoles s'hauria d'incentivar l¡¯inter¨¨s pels ocells. ¡°La gent corrent encara no distingeix entre un falciot i una oreneta¡±, sospira. Llavors deixa anar el corb, que surt volant amb aletejos en¨¨rgics mentre el sol reflecteix una brillantor de xarol en un plomatge negre com la nit.