Jordi Corominas: ¡°Anhelava escalar les vies que va obrir Bonatti¡±

Quan Jordi Corominas (Barcelona, 1958) era un adolescent, tot aspirant a alpinista havia d'estimar la lectura i tenir moltes dots imaginatives. Per a la resta, circulaven imatges de futbol, ciclisme o atletisme, per¨° l'alpinisme, sempre tan marginal, es desenvolupava en una altra esfera, la dels somnis. Avui dia, pot ser que amb els v¨ªdeos de YouTube n'hi hagi prou perqu¨¨ un jove esculli el cam¨ª de les muntanyes. Jordi Corominas, en canvi, va descobrir la figura de Walter Bonatti (B¨¨rgam, 1930-2011) gr¨¤cies a un llibre de l'editorial Juventud que els seus pares tenien a casa. Gr¨¤cies tamb¨¦ a fotografies de les rutes que va obrir el llegendari alpinista itali¨¤, imatges compartides i que havien passat per moltes mans, arrencades d'alguna revista francesa o anglesa, que van ser veritables trampolins per als seus somnis. ¡°No ¨¦s que l'idolatr¨¦s, per¨° s¨ª que anhelava escalar les seves vies perqu¨¨ eren un referent, un motiu de discussi¨® durant les tert¨²lies amb els amics. Despr¨¦s, el desig d'escalar aquestes vies et porta a interessar-te per la persona, a preguntar-te qui era, qu¨¨ buscava, saber qui intentar¨¤s emular. Bonatti va ser dels primers a seguir, despr¨¦s n'hi va haver d'altres, com els germans Ravier, Rabad¨¢ i Navarro Jes¨²s G¨¢lvez¡­ per¨° la manera d'interactuar-hi era somiant amb escalar les seves vies¡±, explica Corominas.

¡°Quan comences a escalar, no saps res, per¨° aix¨ª i tot necessites una vara per mesurar-te, i llavors proves d'imitar els teus herois. Despr¨¦s, quan repeteixes les seves vies, et dius que potser no ets tan dolent, i llavors decideixes obrir les teves pr¨°pies vies, explorar, crear-te el teu propi punt de refer¨¨ncia i ¨¦s aqu¨ª on cerques all¨° desconegut fins que topes amb el teu l¨ªmit¡±, raona Corominas. Molt r¨¤pid, es va atacar a les vies m¨¦s c¨¨lebres de l'itali¨¤: el fam¨®s pilar que porta el seu nom al Dru, la seva via al Capuccin, el Pilar del Freney o la Bonatti-Zapelli al Pilar d'Angle. ¡°Les vies de roca potser no em van impressionar tant perqu¨¨ quan les vaig escalar estaven molt pitonades, per¨° s¨ª que vaig al¡¤lucinar amb la Bonatti-Zapelli, perqu¨¨ ¨¦s un recorregut t¨¨cnic de gel i mixt i em sembla impressionant que l'escalessin amb el material de l'¨¨poca¡±, observa Corominas.

A Walter Bonatti se'l considera l'alpinista m¨¦s admirat de la hist¨°ria. La seva vida va estar esquitxada d'ascensions impressionants, de vegades en cordada, d'altres en solitari, per¨° tamb¨¦ de doloroses pol¨¨miques que el van fer renegar de l'¨¦sser hum¨¤. Jordi Corominas ¨¦s el millor alpinista espanyol de les ¨²ltimes tres d¨¨cades, i tot i que va obtenir una gran notorietat el 2004 en repetir en solitari la via Magic Line al K2, la part oculta del seu curr¨ªculum, les seves ascensions en solitari, resulta molt m¨¦s impressionant i ha creat un aura gaireb¨¦ m¨ªstica al voltant seu. No ¨¦s freq¨¹ent que un alpinista no difongui els seus ¨¨xits.

El 2010, Bonatti va rebre el Piolet d'Or honor¨ªfic, ¨¦s a dir, el m¨¤xim guard¨® al qual pot aspirar un alpinista. Jordi Corominas figurava com a membre del jurat d'aquella edici¨® i va demanar a un periodista que els present¨¦s. ¡°No volia plantar-me davant seu sense m¨¦s, com un pegat, per¨° quan ens van presentar vaig tenir l'ocasi¨® de xerrar breument sobre muntanyes, res profund, per¨° conservo la foto on sortim tots dos. Aquell dia tamb¨¦ hi havia Reinhold Messner, per¨° no vaig sentir cap necessitat de coneixe'l: aix¨ª com Bonatti em resultava entranyable, Messner no desperta en mi aquest tipus de simpatia¡±, se sincera.

Corominas va passar la infantesa i adolesc¨¨ncia a La Rioja, i les parets de la seva habitaci¨® eren plenes de fotografies de muntanyes diverses, encara que nom¨¦s amb una frase. I era de Bonatti: ¡°No puc recitar-la de mem¨°ria, per¨° s¨ª que en recordo el sentit. Venia a dir que abocar-se al buit era com abocar-se a la vida. La literatura de Bonatti, igual que la del 95% dels alpinistes, ¨¦s pobra, per¨° tot i aix¨ª, entre les descripcions de les escalades es podien trobar reflexions vitals. I aqu¨ª vaig comen?ar a entendre que no ¨¦s possible ser alpinista i una altra cosa perqu¨¨ quan ho ets, tota la teva vida es relaciona amb l'alpinisme. No ¨¦s possible separar la vida esportiva de la vida normal¡±, reflexiona.

El 1954, It¨¤lia va conquistar el K2 col¡¤locant Lino Lacedelli i Achille Compagnoni al cim. Passarien anys abans que Walter Bonatti narr¨¦s la cara amarga d'una expedici¨® que va marcar no nom¨¦s la seva carrera sin¨® la seva manera d'entendre l'alpinisme i la relaci¨® amb els seus semblants. Bonatti tenia 24 anys i li van encomanar la tasca d'aprovisionar amb ampolles d'oxigen l'¨²ltim camp d'altura del K2, on ja l'esperaven Lacedelli i Compagnoni. Acompanyat per Mahdi, un portador d'altura, no van ser capa?os de localitzar la tenda dels seus companys, que havien decidit muntar-la per sobre del punt estipulat. Quan es feia fosc, a crits, van aconseguir comunicar-s'hi: Lacedelli i Compagnoni els van exhortar a deixar all¨¤ mateix l'oxigen embotellat i a abandonar la muntanya. No cabien els quatre a la tenda. Aix¨ª es va gestar el primer vivac de la hist¨°ria per sobre dels 8.000 metres, a 8.100 exactament. De nit, encarar un descens hauria estat un su?cidi, aix¨ª que tots dos es van asseure a la neu a esperar que es fes de dia. Bonatti mai oblidaria els crits de dolor, el patiment de Mahdi, que perdria gaireb¨¦ tots els dits a causa de la congelaci¨®. No va poder denunciar-ho: havia signat un contracte de silenci, per¨° anys despr¨¦s ho revelaria tot en un llibre en qu¨¨ tamb¨¦ va demostrar que Lacedelli i Compagnoni, en contra de la seva versi¨®, van arribar al K2 amb oxigen artificial.

¡°Si es compara amb la literatura de l'¨¨poca, els llibres de Bonatti o de Lionel Terray em van ensenyar el que vol dir el triomf de l'individu sobre el grup, la idea de tra?ar-se un cam¨ª solitari, personal, una imatge que em va enganxar i que continua enganxant els alpinistes¡±, assenyala Corominas.

Un any despr¨¦s que es fotografiessin junts, Bonatti va morir en un hospital de Roma. Oficialment, Bonatti va deixar d'escalar encara molt jove, a l'edat de 35 anys, ¡°per¨° en realitat el que va deixar va ser l'alpinisme de comprom¨ªs perqu¨¨ encara que es va dedicar a viatjar i a escriure per a diferents publicacions, he trobat algun relat posterior que demostra que va seguir mantenint certa relaci¨® amb la muntanya¡±, apunta Corominas.