Als confins amb internet

Els confins s¨®n el l¨ªmit d'un territori, el lloc on s'acaba. I els confins s¨®n ara tamb¨¦ el territori on ens confinem. ?s estar totalment fora del m¨®n que ens envolta. A alguns la seva naturalesa dom¨¨stica, rutin¨¤ria, que tendeix sempre al recolliment, el confinament al qual ens ha sotm¨¨s el coronavirus (insisteixo molt en aix¨°, el male?t virus i res m¨¦s ¨¦s la causa d¡¯aquesta in¨¨dita situaci¨®) ¨¦s com una benedicci¨®. Un descobreix de cop i volta un nou estat. Un altre m¨®n, el que es troba en aquest mateix en el qual vivim, com diu un vers de Paul ?luard. Un lloc in¨¨dit a la nostra pr¨°pia casa. El lloc de cada dia, un dia ens sembla un altre lloc; els llibres que llegim, uns altres llibres, i les pel¡¤l¨ªcules que mirem, l¡¯aut¨¨ntica realitat, perqu¨¨ la que ens envolta ja no ho ¨¦s. O ens sembla que no ho ¨¦s.

Llegeixo ara indiscriminadament, com quan vaig comen?ar a fer-ho de ben jovenet a la biblioteca del reformatori. Al costat dels llibres ja llegits, hi ha els que esperen que els obri. De fet, tinc molts llibres encara per llegir.

Internet i el cercador Google em semblen les eines de coneixement m¨¦s revolucion¨¤ries que s¡¯hagin vist mai

Internet i el cercador Google em semblen les eines de coneixement m¨¦s revolucion¨¤ries que s¡¯hagin vist mai. Els que no vam tenir de nens ni d¡¯adolescents una enciclop¨¨dia a casa quan la necessit¨¤vem ho sabem prou b¨¦. Aquests dies he descobert que cada llibre que agafo trigo m¨¦s a llegir-me¡¯l. Aix¨° ¨¦s perqu¨¨ m¡¯aturo en cada n¨²mero, ciutat o qualsevol altra refer¨¨ncia que surti a les seves p¨¤gines ¨Ctamb¨¦ em passa quan camino, quan em creuo amb el nom d¡¯un carrer que ignorava totalment. Posar¨¦ un exemple del que dic. A l¡¯inici del confinament vaig comen?ar a llegir Los errantes (Anagrama), novel¡¤la de l¡¯escriptora polonesa i Premi Nobel de Literatura 2019 Olga Tokarczuk. A la p¨¤gina 138, l¡¯autora comenta un costum molt de l¡¯¨¨poca que tracta, de ficar dissecats a les vitrines ¡°tot el que era estrany, cada manifestaci¨® de l¡¯aberraci¨® del m¨®n¡±. I en dona un exemple hist¨°ric. A la cort vienesa de finals del segle XVIII, Josep II va practicar aquesta ¡°aberraci¨®¡±. I en temps de Francesc I, l¡¯home que va perdre el seu poder a Europa a Austerlitz davant de Napole¨® Bonaparte, es va arribar fins a la dissecaci¨® d¡¯un dels seus cortesans preferits, Angelo Soliman. Doncs b¨¦, gr¨¤cies a l¡¯estada als meus confins, entregat a l'encisador cultiu de la digressi¨® i la llibertat de moviment intel¡¤lectual que aquest confinament ens permet sense obstacles, vaig comen?ar a viatjar per internet fins a trobar el desgraciat Soliman. En far¨¦ un resum perqu¨¨ la hist¨°ria s¡¯ho mereix.

Soliman va n¨¦ixer a Nig¨¨ria el 1721. Provenia molt probablement del poble kanuri. Quan era molt petit el van vendre com a esclau. El van portar a Marsella. Aquell fet terrible va ser, malgrat tot, la seva salvaci¨® humana i espiritual. Es va ocupar d¡¯ell i de la seva educaci¨® una marquesa de Messina. Al cap d¡¯uns anys, sense gaires miraments sentimentals, la marquesa siciliana el va regalar al governador de Sic¨ªlia, el pr¨ªncep Johann Georg Christian de Lobkowitz. Aquest pr¨ªncep el converteix en soldat i ajuda de cambra. Els avatars de la guerra i de la vida fan que Soliman acabi com a preceptor del futur hereu de la corona austr¨ªaca Francesc Josep I. Aix¨° passa el 1773. Cinc anys abans s¡¯havia casat amb Magdalena Kellerman, una v¨ªdua jove de l¡¯estirp militar francesa dels Kellerman, futurs ducs de Valmy. Angelo Soliman va ser un home culte. S¡¯incorpora el 1781 a la l¨°gia ma?¨°nica vienesa i ¨¦s nomenat gran mestre. Gr¨¤cies a aquesta circumst¨¤ncia, Soliman entra en contacte amb la flor i nata de la cultura vienesa del seu temps. Es fa amic del cient¨ªfic Ignaz von Born i gr¨¤cies a aix¨° coneix personalment Mozart i Haydn. El 1772 neix la seva filla Jos¨¦phine.

No conec cap novel¡¤la ni pel¡¤l¨ªcula dedicada a la incre?ble exist¨¨ncia d¡¯Angelo Soliman

I ara ve el fet terrible d¡¯aquesta hist¨°ria. Mor el 1796. El seu cad¨¤ver va ser dissecat i exposat al Museu d¡¯Hist¨°ria Natural de Viena, guarnit amb plomes i amb un infame pe?a de roba que tot just li tapava els genitals (una cosa molt semblant al que va passar amb el Negre de Banyoles, una hist¨°ria, per cert, que tracta amb una excel¡¤lent per¨ªcia narrativa Miquel Molina al seu llibre Naturaleza muerta, que acaba de publicar Edhasa). El cad¨¤ver dissecat de Soliman es va cremar durant la revoluci¨® del 1848 a Viena. Olga Tokarczuk transcriu la carta que la filla de Soliman va enviar a Francesc I pregant-li que fes el favor de retornar el cad¨¤ver del seu pare perqu¨¨ el poguessin enterrar amb la dignitat que es mereix qualsevol persona humana. No va obtenir mai cap resposta. No conec cap novel¡¤la ni pel¡¤l¨ªcula dedicada a aquesta incre?ble exist¨¨ncia.