La judicialitzaci¨® de la pol¨ªtica

Sense divisi¨® de poders no hi ha democr¨¤cia. Sobre aquesta s¡¯articula el control dels abusos de poder. I la democr¨¤cia s¡¯erosiona quan l¡¯equilibri entre poders es trenca. L¡¯executiu i el legislatiu emanen directament de la voluntat popular, del vot de la ciutadania, tot i els poderosos intermediaris que operen entre ells i els votants, des d¡¯imponents grups d¡¯interessos fins a uns sistemes comunicacionals que creixen en pot¨¨ncia i capacitat de desinformaci¨®. El poder judicial es configura per camins m¨¦s opacs, amb un important component corporativista.

Tota pretensi¨® d¡¯un poder d¡¯imposar-se sobre els altres ¨¦s letal per a la democr¨¤cia. Les majories parlament¨¤ries pretenen exercir control sobre el poder judicial a partir de la intervenci¨® en els processos de configuraci¨® de les seves jerarquies. I el que governa tendeix a donar per fet que el poder judicial ha de ser sensible a la seva autoritat, de la mateixa manera que l¡¯oposici¨® pol¨ªtica busca en el poder judicial dreceres en la seva cursa cap a la conquesta del poder. Si, a m¨¦s, hi ha poders contramajoritaris que especulen amb aquestes contradiccions a favor dels seus interessos, la cosa es posa extraordin¨¤riament lletja. A tots els pa?sos trobem exemples dels intents d¡¯un poder per fer seu l¡¯altre. L¡¯era Trump ofereix abundants exemples de com el president fa servir el poder judicial en benefici propi. I, sense anar tan lluny, Macron potser no seria avui president de Fran?a si en vig¨ªlies de les eleccions un tribunal no hagu¨¦s actuat contra la dona de Fran?ois Fillon per unes acusacions que despr¨¦s han tingut un recorregut limitat. No ¨¦s, malgrat tot, de la mateixa naturalesa la caiguda del president Rajoy. La moci¨® de censura que el va tombar no va ser per una actuaci¨® judicial contra ell, sin¨® per una s¨¨rie de sent¨¨ncies que van corroborar la corrupci¨® estructural del PP, sense que el president i m¨¤xim responsable del partit assum¨ªs les seves responsabilitats pol¨ªtiques. I aquesta va ser la ra¨® de la seva caiguda.

El debat pol¨ªtic a Espanya ha tornat a les desqualificacions i els insults, un exercici impropi de la situaci¨® d¡¯emerg¨¨ncia que viu el pa¨ªs. I que no ajuda gens a la reputaci¨® d¡¯una classe pol¨ªtica que ja est¨¤ molt desprestigiada. L¡¯estrat¨¨gia, que ja ve de lluny, de la dreta d¡¯anar al jutjat de gu¨¤rdia per dirimir q¨¹estions estrictament pol¨ªtiques o la topada entre el ministre Marlaska i alguns comandaments de la Gu¨¤rdia Civil, si prenen rellev¨¤ncia ¨¦s pel marc de judicialitzaci¨® en qu¨¨ est¨¤ instal¡¤lada la pol¨ªtica espanyola. I no hi ha cap indici que es vulgui afrontar aquesta deformaci¨®, que va cam¨ª de ser sistem¨¤tica.

El principi de divisi¨® de poders hauria d¡¯impedir que un poder entr¨¦s en el terreny de l¡¯altre per q¨¹estions que no li corresponen. I aix¨ª com el poder pol¨ªtic no ha de condicionar les decisions dels tribunals, el poder judicial no hauria d¡¯intervenir en el desenvolupament normal de les decisions pol¨ªtiques. La seva actuaci¨® ha de respondre a indicis racionals de delicte, no a la valoraci¨® i el control de les decisions pol¨ªtiques, que corresponen al Parlament. Per a la dreta tot el que no li agrada ¨¦s de jutjat de gu¨¤rdia. Vox no t¨¦ cap altra pol¨ªtica i el PP cada vegada se sent m¨¦s atret per les seves formes i m¨¨todes. I aix¨ª es judicialitza la pol¨ªtica fins al punt que ¨¦s leg¨ªtim preguntar-se si el poder judicial ¨¦s avui el poder hegem¨°nic a Espanya.

Rajoy va tenir cinc anys (2012-2017) per afrontar pol¨ªticament la q¨¹esti¨® catalana i va acabar subrogant la seva responsabilitat al poder judicial, amb la complicitat del PSOE. I vam tenir aix¨ª un gran judici per un conflicte pol¨ªtic, cosa que en democr¨¤cia sempre ¨¦s un frac¨¤s. La tend¨¨ncia segueix i la dreta vol discutir als jutjats la resposta a la pand¨¨mia del coronavirus en comptes de buscar un espai compartit per afrontar la triple crisi que tenim al davant: sanit¨¤ria, econ¨°mica i educativa. La ciutadania es debat entre la por i la necessitat de recuperar drets i tornar a una vida social digna d¡¯aquest nom, amb un daltabaix econ¨°mic sota els peus, mentre els partits pol¨ªtics es barallen entre amenaces d¡¯anar al jutjat de gu¨¤rdia. La dreta troba un territori f¨¨rtil per a aquesta pat¨¨tica estrat¨¨gia en un poder judicial conservador per naturalesa i muntat sobre un sistema d¡¯oposicions de biaix corporatiu i hereditari.