¡°En aquella tomba hi havia una maledicci¨®, per¨° encara soc aqu¨ª¡±
El deg¨¤ dels estudiosos d¡¯Egipte catalans publica un llibre que recull q¨¹estions poc conegudes de la civilitzaci¨® fara¨°nica


¡°En aquella tomba hi havia una maledicci¨®, per¨° encara soc aqu¨ª¡±, assenyala Josep Padr¨® (Barcelona, 73 anys), deg¨¤ dels egipt¨°legs catalans, mentre es pren una cervesa en una terrassa de la seva ciutat entre prevencions dignes del descens a una sepultura fara¨°nica. La tomba de la qual parla ¨¦s la n¨²mero 1 de la Necr¨°polis Alta d'Oxirrinc, a l'actual poblaci¨® d'El-Bahnasa, a la riba esquerra del Bahr Iussef, el canal que connecta el Nil amb l'oasi d'El Fayum. ¡°?s la tomba de Heret, sacerdot de Tueris i personatge molt important de la ciutat en ¨¨poca sa?ta, quan se la coneixia com a Per-Medjet. Al llindar d'entrada a la seva capella funer¨¤ria, amb les parets cobertes de jerogl¨ªfics, hi havia un text dem¨°tic (cursiva) que deia: ¡®Aquell que arribi a aquest lloc, que no obri la tomba, perqu¨¨ ja ¨¦s plena. Ning¨² est¨¤ autoritzat a entrar-hi, Osiris retallar¨¤ el temps de vida de qui entri en aquesta tomba fins a l'eternitat¡±. Padr¨® dibuixa un somriure al seu rostre de savi despistat ¨Cm¨¦s de professor Tornasol o Bacteri que no pas d'Indiana Jones¨C i degusta la maledicci¨® amb la cervesa.
?s obvi que en el seu cas no ha funcionat. Ha estat excavant a Oxirrinc des del 1992 (va arribar a Egipte el 1975, amb Mart¨ªn Almagro, despr¨¦s va excavar a Heracle¨°polis Magna amb Presedo i Carmen P¨¦rez D¨ªe) i es troba espl¨¨ndidament. ¡°A ning¨² li ha passat res, potser ho van pagar els saquejadors que van entrar abans a la tomba d'Heret¡±, fa broma. ¡°La veritat ¨¦s que, tot i que evidentment existien malediccions, ning¨² amb dos dits de front es creu que fossin efectives. Recordo el cas d'un home que va morir despr¨¦s de visitar la tomba de Tutankamon un dia que feia molt¨ªssima calor. En sortir, regalimant suor, li van oferir aigua i ell va preferir beure grans quantitats de whisky. La premsa deia: ¡®Una altra v¨ªctima de la maledicci¨® de Tutankamon¡¯. No!, va ser v¨ªctima del whisky escoc¨¨s!¡±.
Padr¨®, catedr¨¤tic em¨¨rit vinculat a la Universitat de Barcelona (UB) i jubilat el setembre passat, dedica espai a parlar de les malediccions, entre moltes altres q¨¹estions, al seu nou llibre, Secretos del Antiguo Egipto, que acaba de publicar Cr¨ªtica, que ja va editar la seva gram¨¤tica de l'egipci cl¨¤ssic el 2007. La nova obra ¨¦s, a m¨¦s d'una mostra del seu amor pel vell pa¨ªs del Nil, un conjunt d'estudis sobre diferents aspectes de la civilitzaci¨® fara¨°nica en la qual tant el simple aficionat com l'especialista trobaran temes del seu inter¨¨s.
En les p¨¤gines s'aborden, entre altres assumptes, els magnicidis a l'Antic Egipte, amb els complots contra, per exemple, Amenemhet I i Tuthmosis III (a la m¨°mia del qual no se li va apreciar fins al 2012 un tall al coll que li havia seccionat la tr¨¤quea i les art¨¨ries i que arribava gaireb¨¦ fins a la columna vertebral); el sexe i l'erotisme (si es volia fer una proposta d'anar al llit calia fer servir el verb sedjer; queda dit), l'an¨¤lisi de divinitats menys conegudes que Amon, Horus o Osiris, com el nan Bes (que, portat el seu culte pels cartaginesos, hauria donat nom a Eivissa) i la deessa Tueris; la revoluci¨® social menfita, les dones al poder (cinc, sense comptar Cle¨°patra, van arribar a ser aut¨¨ntics reis, no nom¨¦s reines consorts i Padr¨® destaca tamb¨¦ les influents Divines Adoradores d'Amon, veritables virreines de l'Alt Egipte), la pres¨¨ncia d'Egipte als poemes hom¨¨rics (l'escena de Pr¨ªam pregant davant d'Aquil¡¤les que li lliuri el cad¨¤ver d'H¨¨ctor t¨¦ un paral¡¤lelisme en un fet real esdevingut a Egipte cap a la mateixa ¨¨poca, quan el rei dels libis va anar a demanar clem¨¨ncia a Rams¨¦s III per al seu fill derrotat), i fins i tot la inesperada relaci¨® del parad¨ªs egipci amb les xufles (en jerogl¨ªfic twfy).
Secrets d¡¯Egipte
¡°No ¨¦s una hist¨°ria de l'Antic Egipte¡±, puntualitza Padr¨®, que recorda que ja en va publicar una (a Alianza). ¡°?s literalment un conjunt d'assumptes desaprofitats que tenia en carpetes a les quals no havia donat sortida i pensava ¡®pobres¡¯. Coses que he investigat al llarg de la meva vida sense que veiessin la llum, escrits in¨¨dits o publicats en mitjans molt restringits i que mereixien donar-se a con¨¨ixer a un p¨²blic ampli¡±.
I sintetitza: ¡°Un llibre molt meu¡±. Hi ha espai a Secretos del Antiguo Egipto perqu¨¨ Padr¨® parli dels seus mestres, com Christiane Desroches-Noblecourt, i d'egipt¨°legs cl¨¤ssics, com Borchart o Pendlebury, tot i que no hi surt Howard Carter, a qui l'autor, ¡°absolutament franc¨°fon¡±, no li t¨¦ especial simpatia. Qu¨¨ pensa Padr¨® del debat sobre la possible exist¨¨ncia de cambres amagades a la tomba de Tutankamon? ¡°Pot ser que hi hagi altres espais, que la tomba fos m¨¦s gran i la recondicionessin per a Tutankamon en morir de manera imprevista. Per¨° crec que si n'hi ha deuen estar buides. I que per aix¨° s'ha decidit no obrir les parets, no espatllar la tomba¡±. Padr¨® apunta que ¡°mai penetrarem en tots els secrets¡± que presenta l'Antic Egipte.

D'un altre debat, l'hist¨°ric sobre com va ser el final de l'etapa d'Amarna, l'egipt¨°leg nega que Nefertiti es convert¨ªs en fara¨® despr¨¦s de la mort del seu esp¨°s Akhenaton, com apunten molts. Al llibre sost¨¦ que la reina va morir un any abans que el seu marit i que la que va regnar breument va ser la primog¨¨nita de tots dos, Meritaton, que hauria demanat al rei hitita Suppiluliuma un marit. El fantasmag¨°ric i elusiu fara¨® Smenkera seria aquest pr¨ªncep, Zannanza, assassinat de cam¨ª a Egipte, i la mateixa Meritaton, que hauria pres el nom escollit per al seu desaparegut esp¨°s i regnaria fins a la pujada al tron de Tutankamon, el seu mig germ¨¤ i marit de la seva germana Ankhesenamon.
Vaja, tot aix¨° li sembla normal? ¡°Res del que passa en aquesta ¨¨poca ¨¦s normal¡±, sospira Padr¨®. ¡°?s una de les hip¨°tesis m¨¦s recents, i la que a mi em sembla m¨¦s versemblant; i quadra amb les fonts hitites¡±. L'estudi¨®s aprofita per reflexionar que la revoluci¨® d'Akhenaton podria no haver existit. ¡°No era el primog¨¨nit, i si aquest, el pr¨ªncep Tuthmosis, no hagu¨¦s mort prematurament, ell no hauria regnat i segurament hauria estat nom¨¦s un fosc sacerdot de Memfis, probablement molt ortodox¡±. Una altra hist¨°ria que Padr¨® explica al seu llibre ¨¦s la del poc conegut l¨ªder militar Najtim, que, en ¨¨poca del successor de Tutankamon, el fara¨® Ai, probablement el seu oncle, hauria arribat a disputar-li el tron a Horemheb. Tots dos, Horemheb i Najtim tenien el t¨ªtol de ¡°general¨ªssim¡±.
Aquest ¨¦s el primer any des del 1992 que Padr¨® no ha anat a excavar a Oxirrinc, tot i que, assenyala, continua sent el director de la missi¨® per a les autoritats eg¨ªpcies. ¡°La campanya es va tancar el passat 14 de mar?, just a temps per poder tornar. S'ha excavat un sector amb molt de potencial, a l'oest de la tomba n¨²mero 1 amb superposici¨® de sepultures d'¨¨poca romana a dalt i sa?tes a baix¡±. Al seu llibre, l'egipt¨°leg puntualitza la hist¨°ria que el peix que es venerava a la vella Oxirrinc es va menjar el penis d'Osiris despr¨¦s que Set el desmembr¨¦s. En realitat, argumenta, el peix ¨¦s Isis i al que assistim ¨¦s a una ¡°divina fel¡¤laci¨®¡± (!) amb la qual la deessa desperta el desig sexual del difunt (poc predisposat en estar mort i a trossos) i queda embarassada per aquesta via per engendrar Horus. I encara n'hi ha que pensen que l'egiptologia no ¨¦s interessant¡
¡°El sexe no era tab¨²¡±
¡°El sexe no era tab¨² a Egipte, al contrari¡±, assenyala Padr¨®. ¡°No tenien cap problema amb el cos i amb mostrar-lo. El sexe, a m¨¦s, era la pot¨¨ncia creadora i es mostra amb total naturalitat. La deessa Hathor, per exemple, personificava la m¨¤ d'Aton en la masturbaci¨® del d¨¦u que va donar lloc a la creaci¨®¡±.
Dit aix¨°, recalca, els egipcis no eren gens llibertins, sin¨® propensos a la monog¨¤mia. Tot i aix¨°, existien la prostituci¨® i les professionals del sexe, que sembla que portaven tatuatges indicatius del seu ofici, tan vell com les pir¨¤mides. Al llibre, l'egipt¨°leg escriu sobre les Cases de Bes, la funci¨® de les quals no est¨¤ clara i se les ha identificat de vegades com a paritoris per¨° en les quals sembla que hi havia sexe de pagament. El que no hi havia era esclavitud a gran escala, a difer¨¨ncia de Gr¨¨cia i Roma. ¡°Quan veiem esclaus mai s¨®n for?a de producci¨®, sin¨® casos molt puntuals, com el de presoners de guerra condemnats a treballs for?ats. Un egipci no podia caure en l'esclavitud per deutes, per exemple¡±. Padr¨® opina que no hi havia esclavitud a Egipte simplement perqu¨¨ ¡°va ser l'Estat m¨¦s hum¨¤ i incruent del Mediterrani antic¡±.
Al final del seu llibre, Padr¨® ofereix uns ¡°instruments b¨¤sics per ser egipt¨°leg¡± en forma de bibliografia amb obres que cal con¨¨ixer i saber consultar, com assenyades gram¨¤tiques i diccionaris o el manual d'arqueologia eg¨ªpcia de Vandier en sis volums. Entre aquestes no hi ha la novel¡¤la Sinuh¨¦ el egipcio, de Mika Waltari, que no obstant aix¨° ha motivat tantes vocacions. ¡°Per descomptat no ¨¦s indispensable llegir aquesta novel¡¤la per ser egipt¨°leg¡±, adverteix Padr¨®, ¡°els aviso als meus alumnes que el Sinuh¨¦ original, el de la gran obra liter¨¤ria de l'¨¨poca de Senusret I, Historia de Sinuh¨¦, no ¨¦s el de Waltari i que el personatge de ficci¨® no arriba a l'altura del veritable¡±. A prop¨°sit de l'obra original, Padr¨® explica que al papir principal que la cont¨¦ i que es guarda a Berl¨ªn li falta el principi, i que aquest tros perdut va ser trobat en un ¨°stracon (un fragment de cer¨¤mica escrit) enorme que va trobar a la tomba de Sennedjem a la necr¨°poli tebana a finals del XIX precisament l'egipt¨°leg catal¨¤ Eduard Toda. ¡°Es va col¡¤locar a la tomba perqu¨¨ el difunt pogu¨¦s llegir-lo en el m¨¦s enll¨¤¡±.
Tres vegades bonica
Aix¨ª doncs, Padr¨® no va arribar a Egipte per la novel¡¤la de Mika Waltari. ¡°En absolut. Vaig llegir la novel¡¤la, s¨ª, per¨° ja era grandet i amb la meva vocaci¨® ja feta. El meu va ser un proc¨¦s purament racional. El que m'agrada ¨¦s la hist¨°ria, aquest preguntar-te el perqu¨¨ de les coses que et fa anar fent mirar enrere en el temps fins a trobar respostes a l'Antic Egipte¡±. Amb la seva aparentment poca inclinaci¨® als romanticismes (encara que considera Egipte ¡°una passi¨® inesgotable, que sempre ens desborda¡±), Padr¨® desmunta ling¨¹¨ªsticament fins i tot la bella malvada de Waltari, la tres vegades bonica cortesana Nefernefernefer, que va encarnar al cinema l'actriu polonesa Bella (!) Darvi ¨Cque va ser de jove perseguida pels nazis i va perdre un germ¨¤ als camps. ¡°?s absurd i incorrecte aquest nom: en comptes de repetir devien fer servir el plural de nefer, bonica, i el correcte seria Neferut¡±, diu. Precisament (Padr¨® inclou en el seu llibre una llista de paraules d'origen egipci) d'aqu¨ª vindria la nostra paraula nen¨²far, de na-nefer (ut). I ¨¦s curi¨®s recordar que Nefernefernefer apareix captivadora als ulls de Sinuh¨¦ banyant-se nua en un estany de nen¨²fars¡

Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
