Olorar

Enyoro el Camp Nou. Necessito sentir el futbol i, per tant, no en tinc prou amb mirar els partits per televisi¨®, i encara menys quan juga el Bar?a ¨Cdissabte reapareix a Mallorca i dimarts rep el Legan¨¦s. No he associat mai el joc a un espectacle ¨²nicament visual, sin¨® a un ritual que exigeix igualment de l¡¯o?da, el gust, el tacte, l¡¯olfacte i dels ulls propis, que no s¨®n precisament els del realitzador, per m¨¦s devot que sigui de professionals excel¡¤lents com ?scar Lago, Xavier Garasa o V¨ªctor Santamar¨ªa. Jo volia ser cronista per poder anar al camp, no per escriure des de casa o la redacci¨®, i tamb¨¦ perqu¨¨ un dia figuressin al costat de la firma dues paraules: enviat especial, ni que fos a Saragossa o a Val¨¨ncia.

Els que viatgen s¨®n cada vegada menys i les cr¨°niques ja no desprenen l¡¯olor de camp de futbol sin¨® de laboratori, perqu¨¨ els periodistes ens hem convertit en analistes i especialistes, escrutadors d¡¯imatges, dades i declaracions, m¨¦s pendents de la pantalla que no pas de la gespa, igual que els jugadors pensen m¨¦s a com celebrar els gols que no pas a marcar-los. Atrapats per les presses i cegats per la televisi¨®, se¡¯ns demana, a m¨¦s, que visualitzem el dem¨¤, com si f¨®ssim homes del temps, sense parar atenci¨® en l¡¯avui i seguir l¡¯exemple d¡¯aquells mestres que ens agafaven de la m¨¤ a l¡¯estadi per com ens explicaven el partit.

La veritat ja no es troba a la lletra de les cr¨°niques, sin¨® a les imatges i les xarxes socials, de manera que asseure¡¯s en un pupitre de premsa d¡¯un estadi pot semblar fins i tot una p¨¨rdua de temps si es tracta de veure i no de viure un partit amb independ¨¨ncia del rival i del torneig, de l¡¯horari i del dia. A vegades passa fins i tot que no t¡¯assabentes de qu¨¨ ha passat perqu¨¨ tens la vista a l¡¯ordinador, un aficionat t¡¯ha tapat la jugada o t¡¯has distret, t¡¯han col¡¤locat en mal lloc o no et funciona el wifi ni el m¨°bil i no pots seguir la transmissi¨® de Torquemada, Pou o Flaquer.

Les r¨¤dios i les televisions ajuden molt, sobretot quan es t¨¦ un mal dia, s¡¯escapen els detalls i no es veu b¨¦ el partit, una circumst¨¤ncia que no nom¨¦s dep¨¨n de l¡¯escenari i dels mitjans, sin¨® tamb¨¦ de la concentraci¨® i capacitat de llegir el joc, una q¨¹esti¨® aparentment m¨¦s f¨¤cil al Camp Nou. Al capdavall ¨¦s l¡¯estadi de tota la vida i, per tant, la feina ¨¦s m¨¦s previsible perqu¨¨ s¡¯ha interioritzat la lit¨²rgia dels partits del Bar?a. N¡¯hi ha prou amb escoltar per saber qu¨¨ passa i si es mira ¨¦s per constatar que la intu?ci¨® era encertada, l¡¯evid¨¨ncia que s¡¯ha apr¨¨s a interpretar el silenci del Camp Nou. No ha estat mai un camp mut que nom¨¦s parla contra el Madrid.

No hi ha cap estadi igual i el del Bar?a ¨¦s sensible i no fred, com denuncien els visitants acostumats a escenaris candents, sobretot els que converteixen el factor camp en decisiu fins i tot en els partits d¡¯entretemps. Tot i que no s¨¦ si ¨¦s per afecte o condescend¨¨ncia, trobo a faltar el Camp Nou per culpa de la pand¨¨mia i estic disposat a jurar que s¡¯hi entra i se¡¯n surt f¨¤cilment per qualsevol carrer; que els entrepans s¨®n tan bons i barats com la cervesa sense alcohol; que les cadires girat¨°ries de la tribuna de premsa resulten m¨¦s funcionals i silencioses que les de la tribuna i que els brams de l¡¯speaker sonen com m¨²sica celestial.

No avorrir¨¦ el Camp Nou pel menjar o la beguda, o per l¡¯estr¨¨pit i la incomoditat, penalitats suportables si ¨¦s per veure Messi. Avui, en la seva abs¨¨ncia, formen part d¡¯un imaginari feli? que no t¨¦ res a veure amb el record de l¡¯¨²ltima visita, quan el Bar?a va guanyar la Reial amb un gol de penal del 10. Aquell dia se me¡¯n va anar la m¨¤ per afirmar que als blaugrana els va caldre el VAR per sostenir-se a la Lliga. La pres¨¨ncia al camp no garanteix que una cr¨°nica sigui millor que la que s¡¯escriu a trav¨¦s de la televisi¨®; nom¨¦s expressa el sentir de qui ¨¦s al lloc dels fets i s¡¯enfronta al dubte de formar-ne part o voler distanciar-se¡¯n tant que falta a la veritat ¨Cde mal en pitjor.

Sense menystenir els que es queden a casa, a l¡¯estadi cal anar-hi sempre que es pugui, per intentar desxifrar millor el partit despr¨¦s d¡¯impregnar-se de l¡¯ambient i poder respondre quan et pregunten: ¡°Qu¨¨ et diu el nas?¡±, expressi¨® molt pr¨°pia en l¡¯argot culer abans que el Bar?a surti a escalfar. Tinc una obsessi¨® per l¡¯olor des que de jove ensumava la roba que m¡¯acabava de posar quan sortia de casa despr¨¦s de netejar l¡¯estable, la cort i escampar els fems. Tenia p¨¤nic de fer pudor ¨Cpudor de vaca, de porc, de merda¨C per m¨¦s que m¡¯hagu¨¦s rentat en un cubell amb molta aigua i sab¨®, rascat amb pedra tosca i rematat amb una pastilla d¡¯un detergent anomenat Flota.

No vaig imitar mai els amics del poble que es fumigaven amb una col¨°nia que tenia una aroma que tombava m¨¦s que la pesta, sin¨® que sempre vaig voler seguir el rastre dels estiuejants que sedu?en les noies per com es vestien, es tallaven els cabells i oloraven, sempre impol¡¤luts, acabats d¡¯arribar de Barcelona. Vaig aprendre que la cura d¡¯un mateix era un assumpte vital, no nom¨¦s per respecte a la higiene i ¨°bviament a la salut, sin¨® en atenci¨® a la resta i, per tant, als que t¡¯oloren per nassos al carrer, al bus o al metro, on els problemes de sudoraci¨® i transpiraci¨® maregen fins i tot els bruts.

Res em preocupa m¨¦s de la covid-19 que la possibilitat de quedar-me sense olfacte, fins i tot s¨¦ que el meu punt feble s¨®n l¡¯asma i els pulmons d¡¯un exfumador empedre?t, aix¨ª que vull tornar a l¡¯estadi per retrobar-me amb les olors, els sons i les vistes, senyal de salut i de desig: el d¡¯escriure amb l¡¯adrenalina que nom¨¦s se sent a peu de camp. Acceptar¨¦, mentrestant, veure els partits per televisi¨® sense que m¡¯importi si l¡¯emoci¨® est¨¤ enllaunada o generada pel so ambient d¡¯un partit a porta tancada, sense p¨²blic. A falta d¡¯espontane?tat, penso en la sort que t¨¦ l¡¯aficionat furibund incapa? de seguir el partit a casa, el bar o l¡¯estadi: lluny dels ulls, lluny del cor.

Necessito veure i olorar, sempre desinfectat, contaminat si de cas pel vincle amb el Camp Nou.