Els nens reconquereixen la Barcelona tur¨ªstica

La crisi del coronavirus ha provocat escenes ins¨°lites en 20 anys als barris de Barcelona m¨¦s pressionats pel turisme: nens anant en bici i patinet davant de la catedral, al barri G¨°tic; jugant a futbol al Park G¨¹ell, o passant la tarda davant de la Sagrada Fam¨ªlia. En una ciutat d'1,6 milions d'habitants que rep cada any 30 milions de visitants, la seva sobtada desaparici¨® dels llocs m¨¦s concorreguts ha portat els ve?ns a reconquerir l'espai p¨²blic, per¨° tot plegat t¨¦ una cara b: la crisi socioecon¨°mica.

Els experts que aposten pel decreixement tur¨ªstic convenen que la situaci¨® actual no ¨¦s l'escenari que defensen, i que consisteix, diuen, a posar l¨ªmits a la ind¨²stria. Amb el 15% del PIB de la ciutat vinculat al turisme, aix¨° d'ara, reconeixen, ¨¦s una cat¨¤strofe que mostra descarnadament la depend¨¨ncia del sector d'algunes zones, diuen. Les seves propostes per intentar mantenir aquesta reconquesta ciutadana passen per normatives m¨¦s restrictives als negocis tur¨ªstics o gesti¨® de la mobilitat.

Agust¨ªn Cocola, investigador en turisme i ciutats de la Universitat de Lisboa, va signar el 2016 un estudi que indicava que els llits tur¨ªstics al barri G¨°tic s¨®n gaireb¨¦ tants com de ve?ns. Cocola recorda com en entrevistar-los, els ve?ns ¡°lamentaven passar desapercebuts, com si la vida residencial s'hagu¨¦s esfumat¡±. Els m¨¦s afectats per la p¨¨rdua d'espai p¨²blic eren els nens i les persones grans. ¡°La pand¨¨mia ha tret a la llum aquesta realitat, que la gent necessita espai per a la vida quotidiana¡±.

¡°La gent necessita espai per a la vida quotidiana¡±, defensa un expert

L'investigador pensa que ¡°quan es trobi la vacuna tot tornar¨¤ a la normalitat¡±. ¡°L'estiu del 2021 no ser¨¤ gaire diferent del 2019¡±, augura, i creu que ¡°l'¨²nica soluci¨®¡± perqu¨¨ els ve?ns recuperin la ciutat ¡°seria el decreixement, perqu¨¨ ¨¦s un tema de sobrec¨¤rrega i cal decr¨¦ixer en nombre de persones i d'activitats econ¨°miques destinades al turisme¡±. Admet que ¡°¨¦s ut¨°pic perqu¨¨ implicaria una reestructuraci¨® de l'economia de la ciutat que comportaria molts anys¡± i tampoc creu que es puguin regular o limitar els accessos en aquests punts. A Ven¨¨cia, recorda, es va intentar posar torniquets i va fracassar.

Mart¨ª Cus¨® i Jordi Magriny¨¤ s¨®n ve?ns i activistes del barri. De nens van gaudir de Ciutat Vella sense turistes, jugaven a futbol i anaven sols. ¡°Aix¨° ¨¦s bonic, per¨° tamb¨¦ ha visibilitzat les conseq¨¹¨¨ncies nefastes de dependre d'un monocultiu tur¨ªstic: precarietat laboral, economia submergida, p¨¨rdua de comer? i expulsi¨® de ve?ns. La recepta no ¨¦s tornar al mateix¡±, diu Cus¨®, que assenyala com les xarxes ve?nals estan ajudant els qui s'han quedat sense ingressos. Magriny¨¤ celebra gaudir ara de la ¡°vida de poble¡±: ¡°Els ve?ns debatem com aconseguir seguir al carrer quan torni el turisme, preservar-ho, amb horaris, per exemple¡±. L'escola Sant Felip Neri ¨¦s en una pla?a que es tanca a l'hora de l'esbarjo, perqu¨¨ l'enva?en els turistes.

A l'Assemblea de Barris pel Decreixement Tur¨ªstic de Barcelona fa anys que defensen aquest descens del turisme. ¡°Per¨° no era aix¨°, perqu¨¨ al darrere hi ha una crisi social brutal¡±, admet Dani Pardo. ¡°El problema del turisme ¨¦s el monocultiu, no l'activitat. Quan parlem de decreixement plantegem un canvi de model econ¨°mic, que necessita una transici¨®, consensos i alternatives¡±, aclareix. Pardo lamenta que ¡°es perd una ocasi¨® de posar-ho sobre la taula¡± i que ¡°els esfor?os dels poders p¨²blics i econ¨°mics s'estan destinant a tornar on ¨¦rem, amb les mateixes l¨°giques¡±. Davant del retrobament amb carrers i places tamb¨¦ ¨¦s partidari de ¡°batallar, no permetre que ens tornin a expulsar¡±.

¡°El coronavirus ha posat en evid¨¨ncia la vulnerabilitat dels territoris molt depenents del turisme. Caldria pensar com transitar cap a un model en el qual el sector tingui un paper¡±, per¨° no l'actual, conv¨¦ Ernest Ca?ada, coordinador d'Alba Sud, un centre de recerca en turisme responsable. Ca?ada ¨¦s cr¨ªtic amb els grans operadors i l'ocupaci¨® que generen. ¡°?s un sector molt demandant, viuen de l'entorn dels seus negocis i pressionen perqu¨¨ es gestioni i es millori com els conv¨¦¡±, diu. I, d'altra banda, subratlla com ¡°l'efecte d'aquesta crisi ha estat la p¨¨rdua de llocs de treball que es revelen precarus, el gruix dels operadors s'han despr¨¨s dels seus treballadors¡±. ¡°L'ocupaci¨® tan vulnerable que ha constru?t el turisme posa en q¨¹esti¨® la legitimitat del sector¡±, opina. Creu que m¨¦s enll¨¤ de la protecci¨® als treballadors ¡°les ajudes p¨²bliques per als operadors haurien de condicionar-se a garanties de qualitat de l'ocupaci¨®¡±. L'expert es mostra partidari d'¡°introduir pol¨ªtiques de condicionalitat, de contrap¨¨s a les empreses¡±.

Els residents debaten com preservar preservar l¡¯espai fixant horaris

Mercat inclement

Des de Balears, el professor de Geografia i expert en Turisme Maci¨¤ Bl¨¢zquez alerta que ¡°la situaci¨® d'ara ¨¦s molt perillosa, demostra que el mercat ¨¦s inclement i som en mans d'uns pocs que tenen hipermobilitat, la crisi social ser¨¤ desastrosa en llocs amb tanta especialitzaci¨® tur¨ªstica, som un pa¨ªs d'hotels, platges i terrasses¡±. Creu que les imatges d'aquesta setmana ¡°s¨®n anecd¨°tiques, Europa ¨¦s una destinaci¨® segura, Barcelona seguir¨¤ tenint atractiu¡±. La seva proposta per intentar que els ve?ns mantinguin la seva pres¨¨ncia als barris passa per ¡°normatives m¨¦s restrictives per als negocis vinculats al turisme, com botigues o terrasses, i replicar experi¨¨ncies d'¨¨xit en la gesti¨® de la mobilitat, com els carrers de sentit ¨²nic¡±.