Les bosnianes

D¡¯una llengua uns en diuen aix¨ª i els altres aix¨¤. Un pa¨ªs que rebia tal nom es divideix en set que en reclamen d¡¯altres. A Atrapa la llebre, Lana Basta?ic (Zagreb, 1986) ha escrit una novel¡¤la sobre la identitat en qu¨¨ els noms donats, o la decisi¨® de no dir les coses pel seu nom, s¨®n el quid de la q¨¹esti¨®.

Atrapa la llebre es desdoblega a partir de la Lejla, a qui la mare anomena Leja, i que esdevindr¨¤ Lela per espolsar-se connotacions ¨¨tniques. Qui narra els fets (qui dona nom a les coses) ¨¦s la Sara. Fugint dels Balcans ha acabat a Dubl¨ªn. Despr¨¦s d¡¯anys de no parlar-se, la Lejla contacta amb la Sara: la necessita per localitzar el germ¨¤ perdut que, segons sembla, ¨¦s a Viena. Les amigues es retroben. Les traject¨°ries han divergit: la Sara ha estudiat i tocat el dos, era filla del cap de policia; la Lejla, ¨°rfena d¡¯un cantant musulm¨¤, continua a B¨°snia. L¡¯amistat es va trencar anys enrere, per¨° la Lejla ¨¦s l¡¯amiga esbojarrada a qui, per molt que t¡¯exasperi, no saps dir que no. Hi ha alguna cosa de humbertiana en la fascinaci¨® que sent la Sara per alg¨² fora de s¨¨rie i, a la vegada, vulgar com aquesta Lejla-Lolita.

Basta?ic ha fusionat quatre tipus de relat: el del retorn a casa, el d¡¯autodescobriment (l¡¯identitari, doncs), el road trip i el d¡¯amistat (inevitable pensar en Elena Ferrante). Aquestes tipologies s¡¯uneixen per construir dotze cap¨ªtols que apunten, subterr¨¤niament, als dotze de l¡¯Al¨ªcia de Lewis Carroll. Hi trobem forats de conill, decapitacions per mandat reial, miralls i preguntes identit¨¤ries, tot adaptat a la realitat balc¨¤nica del segle XXI. L¡¯Al¨ªcia de Basta?ic camina sota un cel m¨¦s negre en un paisatge que ja no ¨¦s el de la inf¨¤ncia. La Lejla i la Sara conversen sobre la regla, la lligadura de trompes, el sexe decebedor i de nenes abordades per homes. Converses que confronten els esperits de les dues, malgrat que preval la visi¨® de la Sara. A ella li correspon trobar els mots que atrapin la veritat esc¨¤pola: qui ¨¦s la Lejla? Hi ha algun passatge emprenyador en qu¨¨ la m¨¤gia d¡¯una narraci¨® excepcional s¡¯esvaeix i saps que la Sara ajorna aclariments; s¨ª, tots els narradors dosifiquen la informaci¨®, per¨° la literatura ¨¦s l¡¯art d¡¯anar filtrant detalls, posposant-ne d¡¯altres, sense que al lector se li dispari l¡¯alarma... En canvi, no molesta, al contrari, que hagi quedat fora del text l¡¯esment de la guerra, i aix¨° que ¨¦s crucial! Hem de suposar que l¡¯autora forma part d¡¯una nova fornada d¡¯escriptors exiugoslaus que entenen que la seva rendici¨® de comptes amb la hist¨°ria recent (la guerra) ha de diferir de la generaci¨® pr¨¨via. ?s un recurs molt poder¨®s, aquesta lat¨¨ncia del conflicte, sobretot perqu¨¨ ¨¦s clau per comprendre el clot que separa la generaci¨® de la Sara i la Lejla i la del germ¨¤ gran.

Com que el llibre no fa sin¨® millorar, per l¡¯acumulaci¨® de tensions i la revelaci¨® de secrets (per aix¨° ha obtingut fa menys d¡¯un mes el premi de Literatura de la Uni¨® Europea per B¨°snia i Hercegovina), a les darreres p¨¤gines es produeix el miracle. La culminaci¨® ens agafa a Viena, davant d¡¯una aquarel¡¤la de D¨¹rer que retrata una llebre. En la seva epifania, la Sara es veu for?ada a repensar, o reescriure, la cr¨°nica del seu passat amb la Lejla. ?s per aix¨° que Basta?ic acut a la filigrana del tancament circular (com al Finnegans Wake de Joyce o la La broma infinita de Foster Wallace) i Atrapa la llebre es converteix en un llibre que vols rellegir d¡¯immediat per confirmar que, de bon comen?ament, els caps estaven tan h¨¤bilment lligats com sospitaves que estaven. I ho estan.</CS>