Cinisme de mercat (II)

?s massa aviat per escriure sobre la pand¨¨mia, o sobre l¡¯experi¨¨ncia del confinament? Davant de les primeres temptatives de ficcionar alguns aspectes de l¡¯una i de l¡¯altre, ja hi ha hagut qui s¡¯ha esverat i ha clamat l¡¯¡°encara no¡± dels apologetes del moment adequat, donant a entendre que hi ha un moment per a cada cosa i que la ficci¨® nom¨¦s pot abordar la hist¨°ria contempor¨¤nia quan no cou. O no cou massa. ?s una reacci¨® del tot comprensible: sigui quina sigui la hist¨°ria de cadasc¨², l¡¯impacte emocional de la pand¨¨mia ha estat immens i una part considerable de la poblaci¨® est¨¤ patint una o altra mena de dol. Per aix¨°, no sorpr¨¨n que la resposta immediata sigui refusar qualsevol ficcionament en nom d¡¯un respecte, o sota la sospita d¡¯oportunisme o de frivolitzaci¨®. Per¨° ¨¦s una resposta equivocada.

S¡¯hi podria argumentar el que van defensar, en la segona meitat del XIX, els artistes que ni perseguien el r¨¨dit comercial ni tampoc volien posar l¡¯obra al servei d¡¯una causa pol¨ªtica. La idea fonamental, que Wilde va sintetitzar de mil maneres brillant¨ªssimes, ¨¦s que l¡¯art es t¨¦ a si mateix com a ¨²nica finalitat, i que demanar-li que s¡¯adeq¨¹i a les exig¨¨ncies morals d¡¯una ¨¨poca o que satisfaci les necessitats d¡¯un mercat (una altra mena de moral) ¨¦s horriblement impertinent. L¡¯art no t¨¦ cap altra finalitat que la d¡¯existir. Des d¡¯aquest punt de vista, ficcionar sobre la pand¨¨mia seria l¨ªcit, perqu¨¨ l¡¯art no ha de tenir en consideraci¨® res fora de la seva tossuderia a ser. Parlar en termes d¡¯un ¡°moment adequat¡± seria, per tant, incomprensible. El moment de l¡¯obra ¨¦s el moment en qu¨¨ s¡¯imposa al m¨®n i llestos.

Per¨° no em sembla una resposta completa; em sembla que corre el perill de satisfer una altra mena de cinisme, que ¨¦s el que accepta t¨¤citament la inutilitat de l¡¯art. Per¨° no la inutilitat que pregonaven els decadentistes i els wildians, sin¨® la inutilitat arrogant i devastadora de qui ha redu?t l¡¯art a entreteniment.

Potser l¡¯art ha d¡¯intervenir quan ¨¦s massa a prop de la realitat de qu¨¨ parla com per tenir una perspectiva ponderada, matisada pel temps i feta de consideracions sedimentades. No dic que no tingui el seu inter¨¨s parlar amb perspectiva, per¨° em fa por que aquesta exig¨¨ncia d¡¯adequaci¨® no acabi funcionant com una manera de desactivar un cert potencial de canvi. Picar quan el ferro ideol¨°gic ¨¦s calent, i encara hi ha un marge de transformaci¨®. Potser ¨¦s ing¨¨nua, la idea, per¨° em sembla una de les poques maneres de combatre aquest cinisme de mercat que sembla decidit a imposar moments a les preguntes que, justament, les desactiven. Potser cal parlar encara que faci mal. O parlar precisament perqu¨¨ en fa.