La mordacitat dels estereotips

La tercera i darrera temporada de Mira lo que has hecho, de Berto Romero (producci¨® d¡¯El Terrat/Mediapro per a Movistar+), recupera tonalitats que s¡¯havien perdut a la segona, repetitiva i decebedora, despr¨¦s d¡¯una espl¨¨ndida temporada inaugural. Ara l¡¯aprenentatge de la paternitat i de la maternitat, massa llegida, li toca al seu germ¨¤ ¡ªun ¡°esperit lliure¡± que intenta ¡°encaixar en el motllo familiar¡±¡ª i a la seva dona maniosa, que li encomana les ang¨²nies. La dona de Berto ha deixat la feina, se sent culpable d¡¯un error com a anestesista i mira de trobar sortides en una aventura comercial amb electrodom¨¨stics polonesos (que presenten com una segona marca alemanya per competir amb els xinesos). S¨®n un matrimoni que s¡¯estima, per¨° amb una certa tibantor que, segons el germ¨¤, s¡¯observa en un ¡°exc¨¦s adverbial¡±.

Amb els tres fills, que s¨®n de la gresca, s¡¯han d¡¯organitzar les activitats del temps lliure amb l¡¯inevitable debat sobre si ¨¦s millor ocupar-los totes les hores o b¨¦ no matricular-los en res tot cercant un avorriment creatiu. El nyigo-nyigo diari de la nena violinista ¨¦s el principal turment. En aquesta casa la paternitat/maternitat no es gaudeix. ?s plena de penalitats. A aquestes obligacions familiars se n¡¯hi afegeix una altra: la mare de Berto, amb dem¨¨ncia senil incipient, que ser¨¤ una nova criatura a la casa.

Aquest ¨¦s el panorama argumental vistos dos dels sis episodis (que no passen de mitja hora). No s¨¦ per qu¨¨ les plataformes estan perdent el bon costum de penjar la temporada sencera i deixar l¡¯espectador que sigui ell qui organitzi el calendari de visionat. En tot cas, la flaire inicial ¨¦s espl¨¨ndida.

La gran troballa: ¨¦s una com¨¨dia sense el que s¡¯ent¨¦n tradicionalment per gag, un efecte c¨°mic de tralla. Juga amb la mordacitat dels estereotips ¡ªque presenta sense amagar-los, com ¨¦s el cas de la venedora de batedores¡ª per evitar una simplificaci¨® grollera, i la ironia no destrossa una versemblan?a de fons, on l¡¯espectador pot trobar un munt de situacions reconeixibles, ni anul¡¤la una certa tendresa cap a les pr¨°pies criatures. L¡¯excepci¨® s¨®n els preludis on¨ªrics, on es pot veure, per exemple, un neandertal, d¡¯una forta retirada amb Berto, procurant fer riure el cap de colla a canvi de manduca. La prova del molt antic origen del buf¨® i l¡¯humor cortes¨¤.

Romero fa un joc rialler, gens pedant, amb tot el que la s¨¨rie t¨¦ d¡¯autoficci¨®. Resulta que les xarxes s¡¯encenen per un antic gag de Berto sobre nazis que ara ha destapat una associaci¨® de v¨ªctimes de l¡¯Holocaust. L¡¯afer arriba als tribunals, on l¡¯espera una fiscal poc amigable per un antic assumpte. La noticia del gag pren volum i les televisions se¡¯n fan ress¨°. En una escena, Berto, entrevistat per un reporter que mira de provocar la brega, desplega totes les teories possibles sobre la responsabilitat del que diu i fa el personatge que ¨¦s i no ¨¦s ell, com en tota autoficci¨®. Berto vol desfer una confusi¨® definit¨°ria de l¡¯auto-ficci¨® i s¡¯embolica, sense motxilla semi¨°tica, en una reflexi¨® period¨ªstica feta de titulars i for?a in¨²til sobre el g¨¨nere. Tan aviat vol allunyar-se del seu personatge, quan aquest fa o diu coses inc¨°modes, com admet que la ¡°difer¨¨ncia entre Berto i el seu personatge ¨¦s un miratge¡±. A m¨¦s, fa servir expressions poc convenients. Tracta d¡¯imb¨¨cils la parr¨°quia instagramer o parla de ¡°mariconades¡± per desacreditar una opini¨®. No s¨¦ com se¡¯n sortir¨¤ Berto/Berto Romero. Ja subratllava la setmana passada Sergio del Molino en un article en aquest diari que el pr¨°sper assumpte de l¡¯autoficci¨® ¨¦s fronterer i pantan¨®s.

Aquesta temporada apunta clatellots als mitjans que miren de trobar audi¨¨ncia fabricant murgues m¨¦s o menys potents sobre episodis menors, irrellevants. Caldr¨¤ estar-hi pendent. Crec que val la pena.