Esteu tots ben sonats

Jack Isidore ¨¦s un t¨ªpic personatge dicki¨¤: un sonat entranyable. Per¨° en comptes de malviure en una col¨°nia marciana, Jack est¨¤ atrapat en una novel¡¤la realista del segle XX: Confessions d¡¯un artista de merda. ?s l¡¯¨²nica sense elements de ci¨¨ncia-ficci¨® que el nord-americ¨¤ Philip K. Dick (1928-1982) va veure publicada en vida. La va enllestir el 1959 i no va trobar editor fins al 1975, quan Dick ja s¡¯havia guanyat la fama d¡¯autor de g¨¨nere amb un imaginari excepcional (Ubik, Els androides somien xais el¨¨ctrics?...), i m¨¦s d¡¯una trentena de novel¡¤les que fusionaven tecnologia, misticisme i droga: un autor al¡¤lucinant. Aquesta, per¨°, podria ser inclosa en la tradici¨® de la ficci¨® suburbial amb matrimonis infeli?os. Els subscriptors de la selecta revista The New Yorker la podrien haver apreciat, de la mateixa manera que freq¨¹entaven les s¨¤tires conjugals de John Cheever o la Revolutionary Road de Richard Yates. Ficci¨® realista, una al¡¤lucinaci¨® com qualsevol altra.

Des de petit, Jack Isidore t¨¦ l¡¯obsessi¨® de compilar teories pseudocient¨ªfiques sobre el pes dels rajos del sol o fen¨°mens paranormals als Sargassos. El cognom i el fet que volti per la ciutat de Seville (Calif¨°rnia) ens hauria de recordar Isidor de Sevilla i el capficament enciclop¨¨dic que el va portar a condensar el coneixement del seu temps en unes Etimolog¨ªas.

Jack est¨¤ dotat d¡¯una sensibilitat especial, una mirada sobre el m¨®n que, en teoria, el fa diferent de la resta. Tothom el titlla de llun¨¤tic. Aix¨ª enceta el relat dels seus dies: ¡°Soc fet d¡¯aigua. Ning¨² no ho diria, perqu¨¨ la retinc. Els meus amics tamb¨¦ s¨®n fets d¡¯aigua. Tots¡±.

La novel¡¤la juga amb la idea que, ben mirat, Jack no ¨¦s m¨¦s neur¨°tic que la gent que l¡¯envolta (qui estigui lliure de problemes psicol¨°gics que llanci la primera pedra). Qui envolta Jack, doncs? Fay ¨¦s la germana de Jack i el considera un bala perduda. Ella i el marit, Charley, decideixen ajudar-lo i li fan lloc a casa, una finca amb ovelles, ¨¤necs i un cavall. El matrimoni t¨¦ els seus problemes, ¨¦s clar. Charley ¨¦s un misogin violent; Fay (el nom no ¨¦s casual), una fada que mou fils invisibles i encanta la gent. Aviat apareix Nat, casat amb Gwen, i comen?a una relaci¨® amb Fay; que sigui furtiva no la fa menys tensa que el matrimoni. Aix¨ª es va armant una narraci¨® sobre el desastre de la parella, la lleialtat i l¡¯alienaci¨®. Tant l¡¯ad¨²lter com el marit banyut se senten manipulats per Fay. L¡¯alienaci¨®, en el cas de Jack, prov¨¦ del fet que s¡¯ha unit a uns aficionats a la ufologia: sospiten que els extraterrestres controlen les ments amb un raig c¨°smic. Aquesta ¨¦s una colla de guillats, sens dubte, que entre d¡¯altres iniciatives han dedu?t per mitj¨¤ de t¨¨cniques espiritistes la data de la fi del m¨®n: el 23 d¡¯abril de l¡¯any corrent.

Les novel¡¤les de Dick, fins i tot una d¡¯amarga com aquesta, no saben renunciar a la hilaritat. Alternan?a tragic¨°mica: el que comen?a com una situaci¨® rid¨ªcula (Charley no ¨¦s capa? de comprar tampons a la dona si no va trompa) acaba amb un esclat de viol¨¨ncia masclista que estordeix el lector. El mateix Jack funciona com un contrapunt c¨°mic a la trag¨¨dia del triangle amor¨®s. Aix¨ª, les seves manies ens fan riure just abans d¡¯un episodi en qu¨¨ els di¨¤legs de parella aniran a ganivetades.

Una novel¡¤la tan rodona com aquesta ha de recordar-nos que un autor de l¡¯altura de Philip K. Dick hauria d¡¯estar molt m¨¦s ben representat en el cat¨¤leg editorial catal¨¤. De moment, Kalandraka (en traducci¨® de Mart¨ª Sales) ha incorporat aquest Dick de rebotiga psicol¨°gica. Qui segueix amb la resta d¡¯imprescindibles?