Aquell adeu de Guardiola

Van ser majoria els socis i aficionats del Bar?a que, en el seu moment, van interpretar l'adeu de Pep Guardiola com una p¨¨rdua assumible. Al cap i a la fi, se n'anava perqu¨¨ volia i el Bar?a sempre ha estat molt per sobre de qualsevol entrenador. Aquesta va ser la primera gran mentida, el germen de totes les que havien d'arribar, i es va executar d'una manera tan precisa, amb un tall i una sutura tan nets que fins i tot ara continuen sent majoria els socis i aficionats que es neguen a recon¨¨ixer l'evid¨¨ncia: que ning¨² se'n va de casa perqu¨¨ vol i encara menys qui s'hi ha deixat la pell per aixecar-la. Ho deia Irving Rosenfeld, el personatge interpretat per Christian Bale a La gran estafa americana: ¡°La gent creu el que vol creure¡±. I el que volia creure el soci i aficionat en aquell moment era que el Bar?a seguiria sent m¨¦s que un club.

Com en els millors cops, la trampa es va anar teixint per capes, comen?ant per all¨° m¨¦s nuclear i expandint-se en totes direccions, com una esferificaci¨® de Bloody Mary esclafada amb una cullera. El primer que calia fer, el m¨¦s fonamental, era conv¨¨ncer Guardiola que el millor per a tothom era que marx¨¦s. ¡°El Pep ens ha dit que, mentre el seguim, continuar¨¤ amb nosaltres¡±, va revelar Dani Alves una vegada, quan li van preguntar per una d'aquelles renovacions anuals a les quals s'obligava el t¨¨cnic catal¨¤. I aconseguir el contrari, ¨¦s a dir, aconseguir que un grup de futbolistes visiblement de?ficats comencessin a allunyar-se de l'estricte rumb marcat pel seu entrenador, tampoc semblava una tasca irrealitzable. Aix¨ª van comen?ar els responsables del club a destruir el principi d'autoritat al vestidor, una llavor que va anar fent arrels fins a convertir-se, amb el pas dels anys, en una heura perniciosa i absolutament ingovernable.

A excepci¨® de Tito Vilanova (el poli bo que no va tenir necessitat ¨Cni temps¨C d'interpretar el poli dolent), tots els entrenadors que han ocupat aquesta banqueta han patit les conseq¨¹¨¨ncies d'aquell pas en fals, incloent-hi un Luis Enrique que va guanyar un triplet renunciant a diversos dels seus principis t¨¤ctics i morals. A Martino, Valverde i ara Seti¨¦n, directament els va atropellar un vestidor en el qual ja no es prenen mesures impopulars i la meritocr¨¤cia ha estat substitu?da per una mena de dictadura friendly, encap?alada pels supervivents d'aquell primer naufragi indu?t. La bona her¨¨ncia rebuda i una ingent inversi¨® econ¨°mica, d'aquestes que s¨®n capaces de tapar uns quants errors amb un sol encert, van fer la resta. Els t¨ªtols van continuar arribant amb una regularitat sorprenent ¨Cel futbol continua sent dels futbolistes¨C per¨° nom¨¦s ara comencem a entendre el veritable cost d'algunes vict¨°ries.

En l'¨¤mbit econ¨°mic, ja s'intueix un forat que ser¨¤ molt dif¨ªcil de tapar quan la retirada de Messi aturi el que quedi del cercle virtu¨®s. En l'¨¤mbit esportiu, tot seguir¨¤ depenent de l'encert desproporcionat de l'argent¨ª. I en l'¨¨tic i social... B¨¦, per a aix¨° ¨¦s necess¨¤ria l'assumpci¨® total dels errors comesos o una nova fornada de dirigents que no tingui res a veure amb la que ha sumit el club en el desgovern. El m¨¦s terrible de tot plegat ¨¦s que cap de les dues coses sembla factible a dia d'avui: el Bar?a continua sent m¨¦s que un club i ara sabem que l'¨²nic que mai va voler estar-hi per sobre va ser el mateix Guardiola.