Els sons del silenci al Primavera Sound alternatiu

Acostumats al riu ple de sediments, veure'l transparent, apreciar-ne la vegetaci¨® del fons i fins i tot els peixos, era una imatge ins¨°lita. La parada de metro del F¨°rum no vomitava multituds en pantalons curts i els carrers, nom¨¦s poblats pels seus habitants en xancletes, cerveseta a la m¨¤, atents a les criatures, reclamant la seva atenci¨® cridant-ne el nom, accentuava encara m¨¦s el contrast entre l'opul¨¨ncia de la nova Diagonal Mar, amb les seves torres de pisos de luxe creixent com xampinyons en un viver, i el barri popular de totxo, roba estesa i chicharrones de l'emigraci¨®. S¨ª, hi havia un concert al F¨°rum, per¨° res era igual. Era la primera sessi¨® de Les Nits del F¨°rum del Primavera Sound, la manera en qu¨¨ el festival que ha sobreviscut ¨Cperqu¨¨ en 10 dies va esgotar les entrades de la cita de l'any que ve, amb l'ajuda de D¨¦u, dirien les ¨¤vies¨C es mant¨¦ amb pols. Tot era nou en un vell entorn.

Abans d'arribar a l'escenari, l'amfiteatre encarat al mar, una zona de descans oferia barres, gespa artificial que la mem¨°ria sempre vincular¨¤ al primer Village del S¨®nar i cues, una mostra m¨¦s del gregarisme hum¨¤. Ah, i uns dispensadors de gel industrials que et podien fer sentir est¨²pid fins que no descobries que s'accionaven amb el peu. Traient el cap a l'amfiteatre la imatge era d'un anticapitalisme ferotge: on caben m¨¦s de 10.000 persones se n'hi acomodaven 800: part a les graderies, en grupets de com a m¨¤xim quatre persones que havien anat plegades al concert, i unes poques a la platea, en unes cadires aparellades que en aquella immensitat d'espai semblaven olives escampades en un camp de terra manxec. En conjunt era com si un quadre d'infanteria no tanqu¨¦s files despr¨¦s dels efectes d'una intensa desc¨¤rrega de fuselleria. Davant de la taula de so, un ampli i buidat passad¨ªs arribava als peus de Ferran Palau, ocupant del centre de l'escenari i estrella de la nit, de manera que aturar-se all¨¤ reclamava la mirada dels m¨²sics. Ateses les dist¨¤ncies, les mascaretes brillaven per la seva abs¨¨ncia, tot i que no dur-la posada oferia un secret plaer: passar d'olorar-se un mateix a deixar-se bressolar per les aromes de mar i vegetaci¨® que t¨ªmidament es dilu?en una vegada el nas s'hi acostumava. I les denses herbotes que creixien als intersticis de les plaques de ciment recordaven que quan marxem la vida seguir¨¤. La pand¨¨mia, tema de conversa recurrent abans del concert, ens ha recordat que som poc m¨¦s que anecd¨°tics.

I per rematar-ho, l'elecci¨® de Ferran Palau com a primer artista de la s¨¨rie de concerts de Les Nits del F¨°rum va ser tot un encert. En aquell ambient en qu¨¨ ja abans del concert parlar massa semblava de mal gust, la quietud de la m¨²sica del d'Esparraguera va ser el lla? que va rematar el regal en un ambient d'extrema quietud i calma. El silenci, literalment, se sentia, un silenci que brotava com les herbotes, en aquest cas entre les notes pausades de les seves can?ons, delicades construccions en qu¨¨ no hi sobra res i tot ¨¦s substancial. El so, excel¡¤lent, no havia d'apagar soroll de converses, sin¨® que era un llen?ol que arraulia les parelles que es feien petons sota la lluna, una imatge no per cursi irreal. Perqu¨¨ hi havia lluna, i es veia el mar, que a mesura que la llum baixava s'anava enfosquint des d'un to gris blav¨®s fins a convertir-se en un mirall negre i opac ja amb la nit. Nom¨¦s va faltar que Ferran crid¨¦s l'atenci¨® del p¨²blic assenyalant una tempesta que tenien a l'esquena perqu¨¨ l'assist¨¨ncia, despr¨¦s de girar el cap per assistir a aquell espectacle gratu?t, se sent¨ªs encara m¨¦s afortunada de ser all¨¤, un lloc vinculat a multituds que la pand¨¨mia ha buidat i alleugerit durant el que resta d'estiu. Era f¨¤cil pensar en la can?¨® de Simon & Garfunkel.