Eiximenis i les dones

Francesc Eiximenis (Girona, 1330 ¡ª Perpiny¨¤, 1409), menoret de l¡¯orde dels franciscans, va ser un d¡¯aquells clergues de l¡¯edat mitjana que conreaven tota mena de sabers, influ?ts per les grans enciclop¨¨dies medievals, entre elles el Tresor, de Brunetto Latini, escrit en llengua picarda i aviat tradu?t al catal¨¤ per Guillem de Copons. El giron¨ª parla de molt¨ªssimes coses ¡ªentre elles, molt notables, de les ciutats i l¡¯urbanisme, de gastronomia, de l¡¯educaci¨® dels pr¨ªnceps i el regiment de la res publica(rep¨²blica), coses que degueren llegir diversos reis de la corona d¡¯Arag¨®, com Pere el Cerimoni¨®s, Joan el Ca?ador i Mart¨ª l¡¯Hum¨¤¡ª i, com era tamb¨¦ habitual al seu moment, parla de les dones, aquest gran misteri en la hist¨°ria dels costums, la cultura i la civilitzaci¨®, aqu¨ª i arreu, per molt que les feministes a?rades vulguin reduir nom¨¦s a una q¨¹esti¨® de drets civils el car¨¤cter oce¨¤nic de la feminitat.

Eiximenis degu¨¦ con¨¨ixer la literatura dels trobadors ¡ªperqu¨¨ tamb¨¦ n¡¯hi ha de catalans, i de Girona expressament¡ª i podria haver decantat els seus pensaments sobre el g¨¨nere femen¨ª cap al marianisme, o la devoci¨® a Maria, que t¨¦ una part no negligible en la veneraci¨® de les dones a la poesia trobadoresca. Al costat d¡¯aquesta font, tamb¨¦ ¨¦s probable que Eiximenis conegu¨¦s els escrits carregats de misog¨ªnia que corrien al seu temps en forma de poesia popular, i fins i tot en tractats amb aparen?a de dogm¨¤tica.

Per¨° hi ha alguna cosa d¡¯exemplar en la manera com Eiximenis parla de les dones, i ¨¦s una mena de realisme de caire sociol¨°gic que converteix els seu escrits sobre aquest tema en una font insubstitu?ble en el panorama medieval tard¨¤. A part el fam¨®s Llibre de les dones, editat per Curial Edicions al seu moment, avui introbable, el nostre frare menor va deixar moltes p¨¤gines escrites sobre dones i mullers al seu Dotz¨¨ del cresti¨¤, que el Col¡¤legi Universitari i la Diputaci¨® de Girona van editar el 1986. El projecte preveia la publicaci¨® de l¡¯obra entera d¡¯Eiximenis, per¨° alg¨² devia fer figa, i no precisament els curadors, infatigables: Wittlin, Pacheco, Webster, Josep Maria Pujol, F¨ªguls, Bernat Joan i August Bover. Tant de bo els poders p¨²blics s¡¯animin a sufragar la continu?tat d¡¯aquell prop¨°sit, estroncat.

Al lloc que hem dit, Eiximenis escriu (actualitzem la llengua): ¡°Valoro el b¨¦ de la fidelitat i lleialtat entre marit i muller, que ¨¦s amor social segons que ja hem dit, i ¨¦s amor natural, com ho ¨¦s el d¡¯amic per amic; per la qual cosa conclouen els fil¨°sofs que la preemin¨¨ncia del marit sobre la muller no ¨¦s pr¨°piament senyoria, perqu¨¨ el marit no ¨¦s senyor de la dona, sin¨® el seu principal company¨®. I per aquesta ra¨® nostre senyor D¨¦u va fer la dona del mig de l¡¯home, ¨¦s a dir del costat, i no la va fer ni del peu ni del cap [del cap de Zeus va ser feta Atena, cosa bella], segons que diuen los sants doctors, perqu¨¨ no volia que fos serventa, sin¨® companya¡± (cap. 537). ?s clar que, poc despr¨¦s, el frare escriu que la dona ¨¦s inferior a l¡¯home en ra¨®, afegint-hi que ¡°a causa d¡¯aquest defalliment de ra¨® en la fembra, l¡¯home est¨¤ obligat a regir-la preservant-la de mal segons son poder¡±. O, al cap¨ªtol seg¨¹ent: ¡°Els mals naturals de les dones s¨®n aquests: el primer, que segueixen de tal manera les seves passions, ja la ira, ja el plaer o all¨° que sigui, sense mesura; i aix¨° porta defalliment de la ra¨®, perqu¨¨ la ra¨® no pot temperar aquells mals, perqu¨¨ no n¡¯hi ha; el segon, que parlen tant, que ¨¦s una maledicci¨®; i aix¨° els ve de la mateixa causa, perqu¨¨ no tenen ra¨® suficient per temperar els seus defectes¡±.

Que el lector perdoni a Eiximenis aquestes afirmacions, que procedeixen totes d¡¯Arist¨°til i de l¡¯escol¨¤stica, i no serien contradites fins molt endavant. Tanmateix, el francisc¨¤ diu coses molt ad usum dels nostres dies (cap. 539): ¡°Mai l¡¯home s¡¯ha de mostrar com una b¨¨stia amb la seva muller¡±, per b¨¦ que, segons ell, conv¨¦ tenir prud¨¨ncia a l¡¯hora de confiar-li els diners: ¡°que l¡¯home no tingui mai la seva dona massa premuda, ni massa pobra ni rica, ni li encomani els seus diners, perqu¨¨ aquests extrems la fan sortir del cam¨ª recte¡±. Per¨° ell mateix, al cap¨ªtol 544 parla de ¡°com ¨¦s gran perill i perdici¨® a aquells que maten les mullers¡±, al cap¨ªtol 545 ¡°com les dones poden perseguir els adulteris dels seus marits¡±, i al 546, ¡°quina pena mereix qui t¨¦ dona i fills d¡¯ella, i t¨¦ una amant¡±.

No es pot demanar m¨¦s d¡¯un docte del segle XIV, menys encara si era eclesi¨¤stic. Per¨° la lectura d¡¯Eiximenis, situat en un punt de balanceig entre l¡¯antigor i la modernitat, ¨¦s enormement alli?onadora i asseguraria molta racionalitat i temperan?a al si de les actuals discussions ¡ªsovint mancades de fonament antropol¨°gic¡ª sobre les dones, oce¨¤ immesurable.