Sonia Corrochano: ¡°Els nivells de tr¨¤nsit aeri no es recuperaran abans del 2022 o el 2023¡±

Sonia Corrochano (l¡¯Hospitalet de Llobregat, 1975) dirigeix des de fa vuit anys l¡¯aeroport de Barcelona-el Prat Josep Tarradellas. Des d¡¯aleshores, el nombre de passatgers no ha parat d¡¯augmentar, un argument per reclamar la construcci¨® d¡¯una terminal sat¨¨l¡¤lit i l¡¯aposta per cr¨¦ixer en els vols de llarga dist¨¤ncia. Aena avala l¡¯operaci¨®, per¨° la condiciona al fet que es resolguin les reserves mediambientals que hi ha sobre l¡¯operativitat de les pistes. La irrupci¨® del coronavirus hi ha sumat m¨¦s incerteses.

Pregunta. Hi ha por de volar?

Resposta. D¡¯encomanar-se durant el proc¨¦s de transport, no, perqu¨¨ s¡¯estan aplicant moltes mesures. Hi pot haver por del viatger a posar-se malalt al lloc de destinaci¨®, respecte a quina cobertura sanit¨¤ria tindr¨¤ o si podr¨¤ tornar a casa, ja sigui perqu¨¨ ha emmalaltit o perqu¨¨ hi ha un tancament de fronteres. Hi pot haver un altre factor: molts passatgers tenien un bitllet i, en quedar-se sense volar, han tingut dificultats per recuperar l¡¯import.

P. Se¡¯ls pot exigir m¨¦s, a les companyies a¨¨ries?

R. Sobre els drets del passatger s¡¯aplica el Reglament de la Uni¨® Europea i s¨®n els Estats els que han de decidir si hi ha m¨¦s flexibilitat. El marc normatiu est¨¤ pensat per a situacions normals.

P. Aena ha rebaixat les taxes a les aerol¨ªnies per perjudicar-les el m¨ªnim possible. Es tracten igual els passatgers?

R. Les companyies tenen la seva pol¨ªtica, per¨° miren d¡¯adaptar-se per prevenir els contagis i per incrementar la confian?a dels clients. Per exemple, s¡¯ha allargat el marge de temps per poder volar amb les tarifes m¨¦s barates, en cas que alguna situaci¨® imped¨ªs de viatjar en la data prevista. Tamb¨¦ estan facturant equipatge de m¨¤ sense rec¨¤rrecs.

P. En una d¨¨cada, l¡¯aeroport de Barcelona va passar de 29 milions de passatgers anuals als 52 milions el 2019. Com es gestiona una frenada com la que s¡¯est¨¤ vivint ara?

R. Hi ha hagut altres crisis a¨¨ries i situacions que han afectat la reducci¨® dels vols: n¨²vols de cendra per un volc¨¤, vagues que paralitzen el tr¨¤nsit o els atemptats de l¡¯11-S. Per¨° sempre han estat coses delimitades en el temps i amb un punt d¡¯inflexi¨® que marcava la recuperaci¨®. El problema d¡¯ara ¨¦s la incertesa, no sabem si hi pot haver una recaiguda, cosa que dificulta la gesti¨®.

P. El virus va arribar amb un debat obert sobre l¡¯ampliaci¨® de l¡¯aeroport i amb l¡¯horitz¨® de saturaci¨® fixat per al 2026. Quin ¨¦s el nou marge de temps abans d¡¯arribar al sostre de capacitat?

R. Els estudis d¡¯¨¤mbit internacional de les consultores refereixen que els nivells de tr¨¤nsit aeri del 2019 no es recuperaran abans del 2022 o el 2023. No nom¨¦s a l¡¯aeroport de Barcelona sin¨® en general, en tot el transport aeri. Ara hi ha una mica m¨¦s de marge per a l¡¯ampliaci¨®, per¨° el pla continua vigent. Segueix sent necess¨¤ria si es vol potenciar l¡¯aeroport de Barcelona com a hub. Les companyies necessiten capacitat per portar els avions i la terminal sat¨¨l¡¤lit va associada al fet que hi hagi un increment d¡¯operacions.

P. El 65% del tr¨¤nsit de l¡¯aeroport de Barcelona s¨®n vols de la Uni¨® Europea. La dada aporta optimisme perqu¨¨ es recuperi l¡¯activitat de manera m¨¦s r¨¤pida?

R. Depenem de com de r¨¤pid puguin recuperar-se les companyies. Podem ser una mica optimistes perqu¨¨ la companyia que concentra m¨¦s tr¨¤nsit ¨¦s Vueling, i despr¨¦s venen Ryanair i EasyJet. Totes tres s¨®n molt potents en vol dom¨¨stic i vols europeus.

P. ?s un problema tenir tanta depend¨¨ncia de Vueling?

R. Tenim molta menys depend¨¨ncia de Vueling que altres aeroports respecte de la seva companyia principal. Vueling suposa entorn del 40%, per¨° el 60% restant el representen fins a 100 companyies. Barcelona ¨¦s al top ten d¡¯aeroports de la UE i, per volum, som el cinqu¨¨. Tots els grans hubs amb els quals competim solen tenir una aerol¨ªnia de bandera, que lidera el creixement. A nosaltres ens ha costat m¨¦s que a d¡¯altres tenir rutes intercontinentals, per¨°, al seu torn, aix¨° ens dona diversificaci¨®, un valor afegit.

P. Desconfia de les companyies de bandera?

R. ?s un concepte antiquat. Ho veiem quan apareixen companyies com Level i Norwegian i es posen a operar fins i tot el llarg radi. El canvi de paradigma ens diu que el transport ja no importa tant, el que es valora ¨¦s l¡¯experi¨¨ncia de la destinaci¨®. Potser est¨¤s disposat a pagar per menjar en una estrella Michelin quan arribis a una ciutat, per¨° prefereixes volar en l¡¯opci¨® m¨¦s barata que trobis. El low cost no ¨¦s exclusiu del passatger low cost, ¨¦s una altra manera de viatjar.

P. El low cost va obrir la porta al maltractament dels passatgers?

R. Tot va en funci¨® del servei contractat. ?s simplista relacionar la impuntualitat amb el low cost.

P. Amb voler ser un hub internacional, si del que es tracta ¨¦s de concentrar passatgers que arriben de diferents llocs per pujar-los en vols de llarg radi, qu¨¨ en treu d¡¯aix¨° l¡¯entorn de l¡¯aeroport, fins i tot la ciutat de Barcelona?

R. Tenint connexions de llarg radi s¡¯ofereix bona connectivitat a¨¨ria a empreses que estiguin avaluant instal¡¤lar-se aqu¨ª. Ser un centre d¡¯innovaci¨® i tecnologia passa per tenir bones connexions, i Barcelona est¨¤ treballant per posicionar-se en aquest sector econ¨°mic. A m¨¦s, el llarg radi aporta un altre tipus de turisme, un visitant que ve per m¨¦s temps, consumeix un determinat tipus de producte i gasta m¨¦s diners.