La sent¨¨ncia que no es va llegir ning¨²

Aquests dies ha fet 10 anys de l¡¯aprovaci¨® i publicaci¨® de la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l¡¯Estatut de Catalunya. Els qui no se la van llegir continuen dient les mateixes falsedats de sempre: la ignor¨¤ncia ¨¦s atrevida, la mala fe ¨¦s infinita.

El missatge actual de l¡¯independentisme ¨Ci de bona part del socialisme catal¨¤, corresponsable de l¡¯Estatut¨C continua sent la peregrina teoria que la sent¨¨ncia va trencar un ¡°pacte constitucional¡±, se suposa que entre Catalunya i Espanya. Malgrat tot, aquest pacte ¨¦s inexistent, no es va produir mai: la Constituci¨® va ser aprovada per les Corts, ¨¦s a dir, el Congr¨¦s i el Senat i, en ¨²ltim terme, ratificada per una immensa majoria del poble espanyol.

Aix¨ª consta expl¨ªcitament en l¡¯encap?alament de la nostra Constituci¨® i es repeteix en l¡¯inc¨ªs final del breu pre¨¤mbul: ¡°Les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la seg¨¹ent Constituci¨®¡±. No hi ha un pacte entre representats de dos pobles diferents ¨CCatalunya i Espanya¨C, sin¨® un acord entre ciutadans espanyols. ?s a dir, ¨¦s una Constituci¨® i no un tractat: si fos un tractat ser¨ªem davant d¡¯una confederaci¨®, ¨¦s a dir, un pacte entre Estats pr¨¨viament independents.

Hi ha una llarga tradici¨® en el constitucionalisme que t¨¦ aquesta mateixa base pol¨ªtica i jur¨ªdica. Per exemple, la Constituci¨® nord-americana del 1787, la primera Constituci¨® de la hist¨°ria, encara vigent, comen?a amb el c¨¨lebre "We are the people of the United States" (nosaltres som el poble dels Estats Units), ¨¦s a dir, el poder constituent rau en el poble, en els Estats de les excol¨°nies angleses. D¡¯aqu¨ª es dedueix que totes les seves normes, incloent-hi les constitucions de cadascun dels Estats federats, van quedar sotmeses jer¨¤rquicament a la Constituci¨®.

Aquest principi va ser declarat definitivament en la famosa sent¨¨ncia Marbury v. Madison del Tribunal Suprem pronunciada el 1804. Despr¨¦s de la cruenta guerra civil del Nord contra el Sud (federals contra confederats), el Tribunal Suprem va aplicar aquesta doctrina a la unitat federal en la sent¨¨ncia Texas v. White (1869) mitjan?ant un principi clar¨ªssim: els Estats Units s¨®n ¡°una uni¨® indestructible d¡¯Estats indestructibles¡±, els mateixos termes que va invocar recentment el president Obama per rebutjar una petici¨® de secessi¨® per part d¡¯un Estat.

Doncs b¨¦, la nostra Constituci¨®, en aquest aspecte, ¨¦s molt semblant a la vella Constituci¨® nord-americana: no ¨¦s un tractat i el Tribunal Constitucional exerceix de garant ¨²ltim del seu compliment. Aix¨° ¨¦s el que van ignorar els qui van rebutjar la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut fins al punt d'arribar a declarar que era il¡¤leg¨ªtima per antidemocr¨¤tica, ja que un poder jurisdiccional com el TC no podia contradir el que havia aprovat el poble de Catalunya en refer¨¨ndum. Abans de la sent¨¨ncia hi va haver fortes coaccions al TC. La m¨¦s coneguda va ser l¡¯editorial conjunt de 12 diaris catalans en el qual es demanava que els magistrats declaressin la plena constitucionalitat de l¡¯Estatut, ja que es tractava d¡¯una q¨¹esti¨® pol¨ªtica. Poc respecte per l¡¯Estat de dret ¨Ca m¨¦s de mostrar la falta de pluralisme de la premsa catalana¨C manifestava aquest editorial: en realitat demanaven que els jutges prevariquessin. En una resoluci¨® del Parlament es va demanar al Tribunal que s¡¯inhib¨ªs perqu¨¨ era incompetent: la mateixa hist¨°ria.

Per ¨²ltim, poques hores despr¨¦s de con¨¨ixer-se la decisi¨® de la sent¨¨ncia per¨° no el contingut, ¨¦s a dir, els seus arguments, el president Montilla, en una solemne al¡¤locuci¨® televisada, va instar la societat catalana ¨Cva recollir el guant ?mnium Cultural¨C a convocar una manifestaci¨® que va tenir lloc el 10 de juliol, la primera de les manifestacions anomenades multitudin¨¤ries: un mili¨® i mig d¡¯assistents segons els organitzadors, 425.000 segons EL PA?S, 64.000 segons l¡¯empresa especialitzada Lynce. Comen?ava el populisme pol¨ªtic catal¨¤.

Aqu¨ª va comen?ar tot, per¨° no va ser pas la causa de tot. Les causes tamb¨¦ eren en la pol¨ªtica de construcci¨® nacional que va comen?ar el 1980, en el lema ¡°Espanya ens roba¡± d¡¯uns anys abans i en el malestar social que va provocar la crisi del 2008. Per part de l¡¯independentisme que propugnava expl¨ªcitament ERC i, sense dir-ho encara, CiU, es va aprofitar l¡¯ocasi¨®. El PSC va ser el col¡¤laborador necessari.

Ning¨² havia llegit la sent¨¨ncia: es va publicar el 9 de juliol, un dia abans de fer-se la manifestaci¨®, quan tot estava preparat per fer-la. Invocar que la culpa de la situaci¨® a la qual hem arribat va ser aquesta sent¨¨ncia no s¡¯aguanta per enlloc. Que es va aprofitar per manipular els catalans ¨¦s m¨¦s que evident.