El Cru?lla ens retorna la primavera en una nit d¡¯estiu

Nit a recordar la del dijous als jardins del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). El festival Cru?lla ens va retornar la primavera perduda amb una bonica vetllada de m¨²sica, aire tebi i atmosfera buc¨°lica i rom¨¤ntica protagonitzada per l'Ensemble de la Orquestra Simf¨°nica del Liceu, que va interpretar Les quatre estacions de Vivaldi en la tan popular (seria anatema dir que gaireb¨¦ com l'original) versi¨® de Max Richter (aquest divendres repeteixen, a les 21.00). ¡°Potser se salten la primavera, com nosaltres¡±, comentava una espectadora acomodant-se a les cadires disperses disposades a l'escala d'entrada del TNC, convertida en el magn¨ªfic amfiteatre que va somiar en el seu moment Flotats. L'Ensemble no se la va saltar, la primavera, i fins i tot va semblar que la reivindiqu¨¦s interpretant-la amb una ¨¨mfasi especial que potser eren les ganes que ten¨ªem tots.

Gran ¨¨xit del Cru?lla, que demostra de nou que el seu format XXS per a la crisi, amb totes les mesures de seguretat, incl¨°s aforament redu?t, dist¨¤ncies i mascareta obligat¨°ria, funciona. Es van esgotar les localitats amb un p¨²blic amb ganes de m¨²sica en directe, m¨¤gia i esperan?a en aquests temps de rebrots. La gent es podia acomodar davant de l'escenari, instal¡¤lat al fons del jard¨ª entre les oliveres, davant de l'edifici del teatre, o a les escales convertides en graderies. En el primer cas, disposaves fins i tot de tauleta amb codi QR i et servien consumicions del bar instal¡¤lat per a l'ocasi¨®. ?s que ni a M¨¤ntua. A les escales no s'hi estava pitjor i una parella s'havia instal¡¤lat tan a gust a les cadires amb una ampolla de verdejo en una cubitera.

Les Four Seasons recomposed s¨®n aquesta versi¨® de Richter que s'anuncia com el n¨²mero 1 en desc¨¤rregues a iTunes. ?s veritat que enganxa molt¨ªssim i sobretot li dona un toc diferent, marx¨®s ¨Cno s¨¦ si es diu gaire, aix¨° de marx¨®s, o allegro marcioso¨C, a una composici¨® que en alguns passatges estacionals de tan sentida li trencaries el viol¨ª al cap al solista. No nom¨¦s no va passar aix¨° (el seu instrument ¨¦s, a m¨¦s, un espl¨¨ndid Guadagnini del 1781) amb el canadenc Kai Gleusteen, primer viol¨ª de l'orquestra del Liceu i solista i director de l'Ensemble, sin¨® que el vam aplaudir molt, a ell i tota la formaci¨® d'una vintena de m¨²sics que van tocar amb notable entrega. Tanta satisfacci¨® hi va haver i la gent es resistia a marxar que amb el seu simp¨¤tic accent Gleusteen ens va preguntar: ¡°Repetim alguna cosa?¡±. I davant l'entusiasme del p¨²blic, que vist des de l'escenari, amb tothom amb el morri¨®, devia ser com actuar en un sal¨® de Dodge City per a la fam¨ªlia Dalton al complet, va assenyalar: ¡°Com que ¨¦s estiu, doncs estiu¡±. I ens van tornar a tocar el tercer moviment de l'estaci¨® en qu¨¨ ens trobem i que, de moment, sembla que no ens pisparan, almenys no amb nits com la del dijous. Fins i tot s'integrava el pas regular del tramvia que et feia pensar que eres a Viena. Despr¨¦s van repetir tamb¨¦ l'hivern. I era una del¨ªcia ser all¨¤, mentre es feia fosc, amb unes grans garses imperials que passaven amunt i avall pel gran ciclorama del cel, cam¨ª del parc de la Ciutadella, i una malenconia infinita omplia l'atmosfera carregada de tot el que hem perdut, de tot el que estimem i del que, a poc a poc, anem recuperant.