Barcelona prepara el clavegueram per a un augment de les pluges torrencials

El clavegueram d¡¯una ciutat ¨¦s una infraestructura tan poc sexi a primera vista com apassionant i imprescindible per als seus habitants. A Barcelona, la xarxa suma 1.500 quil¨°metres. Amb la mirada posada en el canvi clim¨¤tic l¡¯Ajuntament acaba de dissenyar un nou Pla director integral de sanejament que t¨¦ com a novetat que replanteja la infraestructura partint de la base que les pluges torrencials augmentaran un 17%, amb el risc d¡¯inundacions que tot plegat comportar¨¤ per a la ciutat i els seus ve?ns.

¡°El circuit pluvial adquirir¨¤ un protagonisme notable¡±, explica el regidor d¡¯Emerg¨¨ncia Clim¨¤tica, Eloi Badia. El pla, a 80 anys vista, es basa en actuacions com l¡¯ampliaci¨® de col¡¤lectors a grans art¨¨ries de la ciutat, com el Paral¡¤lel, la Diagonal o la rambla de Prim; la renovaci¨® de 200 quil¨°metres de xarxa nova, la construcci¨® de dip¨°sits pluvials a la part alta de la ciutat (per reduir la quantitat d¡¯aigua que baixa cap a la ciutat); i l¡¯extensi¨® de paviments drenants, que ¨¦s permeable i permet que la pluja es coli cap al fre¨¤tic sense causar danys.

El pla parteix de les projeccions de canvi clim¨¤tic que preveuen un escenari de precipitacions en el qual la quantitat de pluja anual es reduir¨¤, per¨° augmentar¨¤ la intensitat i episodis extrems un 17%. El c¨¤lcul, que figura en la Declaraci¨® d¡¯Emerg¨¨ncia Clim¨¤tica a partir d¡¯estimacions d¡¯organismes internacionals, segons el Consistori, fa servir el que es coneix com a T10, que mesura la mitjana de precipitaci¨® de l¡¯¨²ltima d¨¨cada, amb la previsi¨® 2070-2100.

El pla t¨¦ com a gran objectiu adaptar-se a les amenaces del canvi clim¨¤tic i t¨¦ en compte sis desafiaments, enumera Badia. Un, l¡¯esmentat model de precipitacions. Dos, integra models hidrol¨°gics, d¡¯inundaci¨® i mar¨ªtims. Tres, preveu la captaci¨® d¡¯aigua pluvial per evitar que vagi directa al mar i poder depurar-la o reutilitzar-la. Quatre, integra les solucions de drenatge sostenible alternatives a les habituals. Cinc, es converteix en una eina de resili¨¨ncia urbana i gesti¨® del risc. I sis, analitza el cost-benefici.

El disseny de la futura xarxa es basa en part en un augment de 182 hect¨¤rees de sistemes drenants als carrers. Exemple d¡¯aquests sistemes que, al contrari de l¡¯asfalt, retenen aigua s¨®n el parc de Gl¨°ries o l¡¯entorn del rehabilitat mercat de Sant Antoni. Tamb¨¦ hi ha el programa Terrats Verds, per incrementar la vegetaci¨® i els horts dalt dels edificis. La previsi¨® ¨¦s que amb aquests elements es pugui gestionar i retenir el 28% de la pluja anual.

Respecte als dip¨°sits, que emmagatzemen aigua quan les clavegueres no donen m¨¦s de si i desguassen lentament passat l¡¯episodi de pluja, la idea ¨¦s sumar 38 als 12 existents, per¨° que siguin d'una mida menor i ubicar-los a la part alta de la ciutat per doblar-ne la capacitat actual. A m¨¦s, es preveu la construcci¨® de 15 dip¨°sits m¨¦s a la part baixa, per incrementar la capacitat dels dos existents un 20%. En tots dos casos, protegeixen d¡¯inundacions (d¡¯aparcaments, per exemple), redueixen els riscos i eviten que l¡¯aigua s¡¯aboqui directament al mar. La previsi¨® ¨¦s evitar en un 60% els abocaments al mar.

El pla estima un pressupost de 1.400 milions d¡¯euros en 80 anys. Una xifra astron¨°mica per¨° que correspon a la despesa anual actual a la xarxa de clavegueres i sanejament. L¡¯an¨¤lisi cost-benefici estima que els danys anuals tangibles per desbordaments del sistema de sanejament i drenatge si no s¡¯actu¨¦s serien de 100 milions l¡¯any (sumant danys en propietats, en activitat comercial i ambientals). Amb les infraestructures planejades, els costos es reduirien a 20 milions. Amb una f¨®rmula que tamb¨¦ t¨¦ en compte els costos de les inversions i el manteniment, el pla conclou que la despesa anual es reduiria a la meitat, 55 milions d¡¯euros.