Dura lex, sed lex

Amb aquest vell brocard s¡¯ha estat afirmant des dels temps de Roma, fa 2.000 anys, que la llei ¨¦s dura, per¨° ¨¦s la llei. La llei era, i ¨¦s, severa i implacable. La severitat te¨°rica del text legal acostuma a esmorteir-se quan els tribunals l¡¯apliquen, fan la just¨ªcia pr¨¤ctica. A la vella llatinada del brocard hist¨°ric li va n¨¦ixer el segle passat un aforisme forense complementari: ¡°La just¨ªcia de gener ¨¦s rigorosa, per¨° quan arriba el febrer ja ¨¦s una altra cosa¡±. El temps esmorteeix la freda severitat te¨°rica de la llei. Proporciona serenitat als tribunals per a la seva interpretaci¨® en el cas concret, allunya l¡¯impuls o el desig de venjan?a de v¨ªctimes i ciutadans, i, finalment, permet una aplicaci¨® progressiva de les penes de pres¨®. Aquesta modalitat d¡¯aplicaci¨® de la pena ¨¦s el fruit d¡¯un hist¨°ric corrent de pensament humanitari amb dosis complement¨¤ries de pragmatisme, una s¨¤via mescla de pietat i disciplina. El coronel Montesinos, nomenat comandant de presidi de les torres de Quart de Val¨¨ncia el 1834, va tenir la idea d¡¯evitar l¡¯oci dels presidiaris, origen de viol¨¨ncies, fugues i indisciplina. Va enginyar un sistema que anava atenuant la severitat, des de l¡¯estadi inicial d¡¯arrossegar la cadena engrillonada al turmell, fins a l¡¯¨²ltim estadi de sortir a treballar en llocs de la rodalia. El sistema va ser aplicat m¨¦s tard pels anglesos, per¨° amb menys m¨¨rit i risc, ja que nom¨¦s ho aplicaven als seus penals d¡¯Austr¨¤lia.

D¡¯aquell sistema prov¨¦ el mandat constitucional segons el qual les penes privatives de llibertat estaran orientades cap a la reeducaci¨® i la reinserci¨® social. Per aconseguir aquests desitjables objectius d¡¯individualitzaci¨® de la pena, hi ha un sistema progressiu de tractament penitenciari que comen?a amb l¡¯internament rigor¨®s i conclou amb el treball a l¡¯exterior. Avui tothom coneix el que ¨¦s el tercer grau penitenciari. La llei estableix els requisits m¨ªnims imprescindibles per a la concessi¨® d¡¯aquest tercer grau. Els equips t¨¨cnics de les presons valoren si, quan es donen els requisits, ¨¦s convenient la seva concessi¨® en cada cas concret. Els tribunals, l¨°gicament, tenen l¡¯¨²ltima paraula. Tots els condemnats, quan arriba el seu moment, tenen dret al progr¨¦s penitenciari. El tenen els lladres, atracadors o venedors de drogues, el tenen els d¡¯Altsasu, i el tindran els del proc¨¦s. Amb els delinq¨¹ents convencionals, molt freq¨¹entment desarrelats, marginals i amb escassa cultura, els objectius de reinserci¨® i reeducaci¨® s¨®n f¨¤cilment valorables pels equips t¨¨cnics. Per¨° quan els condemnats ho s¨®n per conductes il¡¤l¨ªcites de motivaci¨® pol¨ªtica, la valoraci¨® ¨¦s problem¨¤tica. No ¨¦s concebible pretendre la seva reinserci¨® sense produir cap tor?ament inconstitucional de les seves conviccions. ?s raonable que equips t¨¨cnics i tribunals discrepin, perqu¨¨ l¡¯aplicaci¨® d¡¯una mateixa llei, en casos de diferents condemnats, i per delictes diferents, no pot produir una just¨ªcia pr¨¤ctica uniforme, i encara menys, satisfact¨°ria per a tothom. Una ra¨® m¨¦s perqu¨¨ molta gent no cregui que la just¨ªcia ¨¦s igual per a tothom.

Tampoc ho devia creure Joan Carles I quan en el seu missatge de Nadal del 2011 va dir que la just¨ªcia ¨¦s igual per a tothom. No es referia a tothom, es referia a Urdangarin. Amb aquesta afirmaci¨® el condemnava i l¡¯enfonsava moralment i socialment. M¨¦s tard hem sabut que no ho va dir per la profunditat de les seves conviccions eticoconstitucionalistes. Ho va dir per reflotar el seu vaixell de la monarquia deixant llast, tot i que tamb¨¦ llanc¨¦s al fons del mar la seva pr¨°pia filla.

Des que ja no ¨¦s cap de l¡¯Estat ha perdut la inviolabilitat. Com a comiat, li van regalar un aforament fet a mida davant del Tribunal Suprem. Per¨° ara el seu missatge nadalenc del 2011 se li gira en contra. ?s possible que la m¨¤quina de la just¨ªcia, lenta i implacable com una piconadora, se li apropa m¨¦s del que mai hauria pensat, tot i que nom¨¦s sigui per la seva presumpta falta de lleialtat amb la Hisenda p¨²blica quan ja no era rei. Si, per aquests fets, les proves documentals van ser suficients per impulsar una investigaci¨® penal, hauria d¡¯assegurar-se la disponibilitat de l¡¯investigat davant dels jutges, garantint que no es furtar¨¤ a l¡¯acci¨® de la just¨ªcia, que compareixer¨¤ davant dels jutges quan correspongui, i que afrontar¨¤ les seves responsabilitats econ¨°miques. Com tothom, perqu¨¨ en aquest cas tamb¨¦ deu valdre aix¨° de ¡°la just¨ªcia ¨¦s igual per a tothom¡±. Per aix¨° existeixen les m¨²ltiples mesures cautelars personals i patrimonials, de diversa intensitat, que preveu la llei. I no ¨¦s oci¨®s assenyalar-ho perqu¨¨ hi ha rumors sobre un discret exili daurat com a alternativa preventiva a un judici hist¨°ric.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del TSJC.