De la Rep¨²blica al coronavirus: els Sant Jordi rars

¡°Avui ¨¦s la diada del llibre, orgia del llibre, gaireb¨¦. El llibre avui s¡¯oferir¨¤ com a article de firaire i aix¨° vol dir que s¡¯oferir¨¤ a la voracitat del poble¡±. Ignasi Agust¨ª, periodista i escriptor, donava la benvinguda amb aquestes paraules, des de La Veu de Catalunya, al dia del llibre del 22 d¡¯abril del 1933. Va ser la primera de nou ocasions en qu¨¨ la festa no s¡¯ha celebrat per Sant Jordi, com avui. La ra¨® no va ser de for?a major, no hi havia una guerra en marxa, com el 1937, ni una alarma sanit¨¤ria mundial, com ¨¦s el cas d¡¯avui: el 23 d¡¯abril queia en diumenge, dia firat, i la diada va avan?ar-se un dia.

No tot eren flors i violes, aquell 1933. La tensi¨® pol¨ªtica planava en la quotidianitat de Barcelona: la vig¨ªlia del dia del llibre s¡¯havia produ?t una vaga del carb¨® al port que va desembocar en dos atemptats de pistolers contra sindicalistes. ¡°La impressi¨® general ¨¦s que enguany la diada del llibre ha tingut un ¨¨xit que semblava que no podia esperar-se donades les circumst¨¤ncies no massa falagueres que travessem¡±, deia La Veu de Catalunya, diari del catalanisme conservador de la Lliga. El juny del 1937, el segon any que el dia del llibre no queia en Sant Jordi, La Veu de Catalunya ja havia deixat de publicar-se. La Publicitat difonia, recollint una nota d¡¯un altre diari, una ¡°advert¨¨ncia al comit¨¨ executiu de la fira del llibre¡± respecte a ¡°alguns llibres que s¡¯han vist vendre a parades de vell¡±. ¡°Com si no hagu¨¦s passat res des del 19 de juliol del 1936 [dia de l¡¯al?ament militar contra la Rep¨²blica], hem vist profusi¨® de llibres d¡¯autors qualificats ben manifestament de facciosos, per exemple, De tot arreu, original del secretari de Camb¨®, Joaquim Maria de Nadal¡±. De Nadal tamb¨¦ va ser col¡¤laborador de La Veu de Catalunya.

Les preocupacions a La Publicitat el 1933 eren ben diferents. ¡°L¡¯exercici de llegir ¨¦s l¡¯ant¨ªdot a l¡¯excitaci¨® de l¡¯esport, la droga indicada per temperar la virul¨¨ncia que segrega l¡¯esfor? muscular erigit en dogma i principis de les generacions novelles¡±, escrivia Carles Capdevila. La novetat m¨¦s venuda en catal¨¤ va ser El vagabund, de Prudenci Bertrana, publicat per Catal¨°nia. La llibreria Catal¨°nia havia consolidat la tradici¨® de tenir la parada m¨¦s vistosament guarnida de la Diada, a la pla?a Catalunya. Aquell any ho va fer amb una reproducci¨® gegant del diccionari de Pompeu Fabra, amb un marcador que s¡¯actualitzava amb el nombre d¡¯exemplars venuts. Les llibreries competien en descomptes o fins i tot en sortejos, cosa que emprenyava Agust¨ª: ¡°El poble triar¨¤ potser el llibre m¨¦s volumin¨®s i m¨¦s barat, i aleshores tamb¨¦ ho ser¨¤ el seu patriotisme; tant que quan arribar¨¤ a casa seva el deixar¨¤ a dalt d¡¯un prestatge o dins d¡¯un calaix. Un patriotisme barat i encara amb un 10% de descompte¡±.

L¡¯edici¨® del 1937 es va postposar en dues ocasions: la primera, a l¡¯abril; les causes, poc precisades pels diaris de l¡¯¨¨poca, estaven vinculades a la carestia de paper i la limitaci¨® de les impremtes durant la Guerra Civil. El dia del llibre es va endarrerir al maig, per¨° aquell mes va esclatar el conflicte armat a la rereguarda entre la Generalitat, els comunistes, l¡¯anarquisme i el POUM. L¡¯esdeveniment es va acabar reconvertint en una fira del llibre, del 3 al 5 de juny. Els m¨¦s venuts en catal¨¤ van ser els tres llibres guardonats amb premis de la Generalitat: La ciutat de Barcelona en l¡¯obra de Jacint Verdaguer, d¡¯Agust¨ª Esclasans; Pere Quart i el seu Bestiari, i Xavier Benguerel amb l¡¯obra de teatre El casament de la Xela. En castell¨¤, segons La Publicitat, les biografies de Stefan Zweig ¡°es van vendre com a bresques¡±, com tamb¨¦ la seva novel¡¤la Amok. La fira del llibre anava acompanyada de confer¨¨ncies, com la que va impartir Francesc Pujols sobre el teatre de Pitarra, o la de l¡¯escriptora i aventurera Aurora Bertrana, que va oferir una xerrada sobre ¡°paganisme a la Polin¨¨sia¡±.

El dia del llibre del 1938 es va celebrar el 15 de juny amb el sector editorial sota m¨ªnims. ¡°No va ser la jornada d¡¯ahir com la d¡¯altres anys. I sense el llibre lux¨®s, sense el llibre car, era natural que no es veiessin aquells estands futuristes d¡¯altres anys¡±, apuntava Isidro Corbinos a La Vanguardia. Una de les poques parades que feien patxoca era la de les Mil¨ªcies de la Cultura, a la pla?a de Catalunya, on un mural mostrava ben gran una cita de Jacinto Benavente: ¡°El fascisme ¨¦s el fill de la Inquisici¨®¡±. Corbinos, periodista que va haver-se d¡¯exiliar a Xile despr¨¦s del conflicte, afegia propaganda a la seva cr¨°nica de la festa del llibre, assegurant que s¡¯havien esgotat ¡°els cl¨¤ssics del marxisme, les publicacions sobre la Uni¨® Sovi¨¨tica, les biografies i episodis revolucionaris¡±.

Protagonisme de Rodoreda

Diversos treballs indiquen que l¡¯obra m¨¦s venuda aquell 1938 va ser Aloma, de Merc¨¨ Rodoreda, novel¡¤la guardonada amb el premi Creixells. Aix¨ª ho assegura el llibre Sant Jordi, Llibres i Roses, de la gestora cultural Carme Polo. Casualment, Rodoreda va publicar La pla?a del Diamant per a una altra edici¨® del dia del llibre que no va caure en 23 d¡¯abril, la del 1962, per evitar que la festa coincid¨ªs amb el dilluns de Pasqua. A la llista de novetats d¡¯aquell any hi havia t¨ªtols de l¡¯envergadura de Tiempo de silencio, de Luis Mart¨ªn Santos, o Fin de fiesta, de Juan Goytisolo. En catal¨¤ destacaven, a banda de La pla?a del Diamant, obres com L¡¯¨²ltim repl¨¤, de Josep Maria Espin¨¤s, premi Sant Jordi. Res a veure amb els primers compassos del franquisme. El 1943, el dia del llibre es va traslladar a l¡¯1 de maig perqu¨¨ el 23 d¡¯abril coincidia amb Divendres Sant. La propaganda franquista era dominant: el gran acte de la jornada es va produir a Madrid, amb l¡¯exposici¨® d¡¯un original del Cantar del M¨ªo Cid i les notes que havia escrit el general Moscard¨® durant el setge a l¡¯Alc¨¢zar de Toledo. Moscard¨®, que era capit¨¤ general a Catalunya, es va prodigar aquell dia presidint actes a Barcelona.

La jornada del llibre es va celebrar un 22 d¡¯abril el 1950 perqu¨¨ Sant Jordi era diumenge. Comen?aven a treure el cap alguns t¨ªtols en catal¨¤. Destino destacava l¡¯obra completa de Narc¨ªs Oller, un volum de folklore de Joan Amades, la novel¡¤la Un pont llevad¨ªs, del sitget¨¤ Ramon Planas, o les mem¨°ries de la filla de Santiago Rusi?ol. Destino feia sobretot proselitisme de la Gu¨ªa de Mallorca, Menorca e Ibiza, de Josep Pla, publicada per la mateixa editorial de la revista. ¡°Don Josep Pla com sempre fuig i rebutja les festivitats massa bullicioses¡±, avisava la revista per justificar que el seu columnista estrella no es prodigu¨¦s en actes p¨²blics. El m¨¦s important que va passar el 1950 ¨¦s que l¡¯Ajuntament de Barcelona va fer fora les parades de llibres vells i de segona m¨¤ de les principals avingudes. La decisi¨® va causar un debat local, amb La Vanguardia oposant-s¡¯hi perqu¨¨ ¡°la festa perdia la seva pintoresca promiscu?tat liter¨¤ria¡±.