L¡¯exist¨¨ncia subjuntiva

Aquest Sant Jordi d¡¯estiu permet parlar de la dificultat de despla?ar una festa, d¡¯aquesta delicada composici¨® de l¡¯alegria i de com, els qui haguessim sortit a comprar algun llibre, segurament ho haur¨ªem fet m¨¦s per ganes d¡¯oferir suport a un sector malm¨¨s que per cap ¨¤nsia de celebraci¨®. Per¨° els camins del virus s¨®n inescrutables i ara, aquesta versi¨® estrafeta del Sant Jordi ha caigut al sac de les coses cancel¡¤lades, interrompudes o posposades per la pand¨¨mia. I ja han comen?at les hip¨°tesis. ?I si, en lloc de voler mantenir el fetitx del vint-i-tres, s'hagu¨¦s programat abans? ?I si no fos per aquesta ansietat de fer venir turisme, que ens ha fet c¨®rrer? ?I si tothom s'hagu¨¦s decidit a portar la fokin mascareta des de bon comen?ament?

Fa temps que una part de nosaltres s¡¯ha instal¡¤lat en el subjuntiu. Concretament, en la manera com el subjuntiu permet formular afirmacions hipot¨¨tiques, incertes, possibilitats no actualitzades i desitjos. ?s la modalitat a la qual tendim a saltar despr¨¦s d¡¯una ruptura, o quan practiquem la nost¨¤lgia hist¨°rica i ens perdem pels manglars del que hauria passat si tal cosa o tal altra no haguessin passat de la manera com van passar. Manglars productiv¨ªssims quan els exploren Philip K. Dick o Philip Roth o qualsevol dels mestres de la ucronia, justament perqu¨¨ aquest primer car¨¤cter de la subjuntivitat t¨¦ un aspecte cr¨ªtic que cal preservar i cultivar raonadament.

Ara estem obligats a practicar-ne tamb¨¦ un de m¨¦s inc¨°mode, que penja d¡¯aquesta incertesa que se'ns ha plantat all¨¤ on abans hi ten¨ªem una idea for?a consolidada de futur. No n¡¯hi ha prou a pensar qu¨¨ farem o qu¨¨ deixarem de fer; ho hem de pensar en una matriu d¡¯opcions que depenen del comportament d¡¯un virus que ni coneixem. Imagines els mesos que vindran sense confinament, per¨° tamb¨¦ amb restriccions, amb estat d¡¯alarma, amb rebrots de tardor, amb una crisi l¡¯abast de la qual no s¡¯acaba de concretar, sense tanta crisi, amb salut i amb malaltia. Tots els futurs es mantenen en suspens fins que arriba un decret i ens n¡¯actualitza un altre. Normal que es disparin depressions i angoixes; d¡¯una banda, patim una reducci¨® dr¨¤stica de la quotidianitat entretinguda; de l¡¯altra, els futurs cancel¡¤lats no desapareixen del tot, i ens pengen d¡¯algun lloc, com un cintur¨® de pesos en un globus aerost¨¤tic fet de possibilitats cadav¨¨riques.

Mentrestant, els regulars seguim comprant porrons de llibres. Contra l¡¯exist¨¨ncia subjuntiva, aquesta tossuderia insistent del ritual i de la milit¨¤ncia.