Dues reflexions llibresques

El Sant Jordi literari i rosal no s¡¯ha pogut celebrar el dia que esqueia i es celebra avui, amb massa restriccions i massa calor perqu¨¨ pugui rescabalar escriptors, editors i llibreters del greuge que ha significat la fatal epid¨¨mia. Vet aqu¨ª dues reflexions a l¡¯entorn d¡¯aquesta celebraci¨®, tan fastuosa habitualment, avui per desgr¨¤cia desllustrada.

La primera t¨¦ a veure amb tot el que se sap d¡¯un recentment creat Consell de Lectura, promogut per la conselleria de Cultura i d¡¯Educaci¨®. El primer punt del seu programa estableix que es posar¨¤ un ¨¨mfasi molt gran en l¡¯ensenyament de les literatures catalana i occitana. Per comen?ar, la literatura no cal ensenyar-la gaire. El que cal ¨¦s que els joves llegeixin una mena de literatura que els mogui a llegir per sempre m¨¦s. Pot aconseguir aix¨° una llista de lectures a l¡¯educaci¨® secund¨¤ria del pa¨ªs com les que s¡¯han fet fins ara, amb car¨¤cter obligatori? Dif¨ªcilment, per no dir impossiblement. Sembla com si els encarregats d¡¯elaborar aquestes llistes no hagin tingut mai fills, ni nebots ni nets, i han obligat nois i noies a llegir una literatura que potser ¨¦s molt catalana, per¨° que tot sovint ¨¦s o mala literatura, o literatura no adequada. Altrament, ¨¦s una mania molt equivocada suposar que una traducci¨® al catal¨¤ no pot servir per fer entrar passi¨® per la lectura a les persones d¡¯edats primes. Quant a aquest punt, no hi ha hagut manera. Han de ser lectures nostres, han de ser originals, han de ser ¡°can¨°niques¡±. No sempre la nostra literatura ¨¦s m¨¦s engrescadora que l¡¯aliena; no sempre un llibre escrit originalment en catal¨¤ ¨¦s millor que una bona traducci¨®; gaireb¨¦ mai un llibre can¨°nic ¨¦s adequat per a alg¨² que comen?a a llegir. Si a aquesta q¨¹esti¨® hi afegim la proposta del Consell de Lectura de fer llegir als nois i noies literatura occitana, no costar¨¤ gens entendre que aquest consell neix amb un biaix ideol¨°gic que atempta contra la liberalitat i el car¨¤cter transnacional que caracteritza la bona literatura des de fa segles. El que tenen en com¨² la literatura catalana i la tan escassa d¡¯Occit¨¤nia ¨¦s que les dues s¡¯han escrit en una llengua que es troba en situaci¨® d¡¯enduran?a. Per¨° no s¡¯acaba d¡¯entendre que Catalunya hagi de resoldre el problema dels centenars de literatures ¡ªa m¨¦s de l¡¯occitana¡ª que han passat per aquest tr¨¤ngol.

La segona reflexi¨® es troba estretament vinculada a la primera: les noves tecnologies han superat la literatura pel que fa a la capacitat de distracci¨®. La literatura rarament s¡¯ha escrit per fer-ne disquisicions d¡¯alta volada intel¡¤lectual. En principi, la literatura sempre s¡¯ha fet, oralment i sobre paper, per fer passar una estona agradable als o?dors i llegidors. En aquest sentit, ¨¦s un fet que distreu m¨¦s tot el que avui pot trobar-se als smartphones que qualsevol llibre, per molt agrad¨ªvol que sigui.

Literatura patri¨°tica

La q¨¹esti¨® important ¨¦s saber si educa m¨¦s qualsevol banalitat gr¨¤fica, inclosa la pornografia, que una bona novel¡¤la o un bon poema. Naturalment, preposar una cosa o l¡¯altra dep¨¨n dels educadors, que, per definici¨® etimol¨°gica, s¨®n aquells que miren de treure d¡¯una criatura tot el potencial que posseeixen, que ¨¦s enorme.

Si en comptes de fornir-los els elements que els faran lectors de tota mena de literatura en el futur ¡ªperqu¨¨ vivim en un m¨®n literari ja globalitzat des de les literatures rom¨¤niques, des de l¡¯humanisme i des de la Il¡¤lustraci¨® (Goethe), sense que el nacionalisme jugui cap paper en aquesta constel¡¤laci¨®¡ª, si en comptes d¡¯aix¨° s¡¯empra la literatura per fer patriotisme, llavors podem augurar amb poc marge d¡¯error que Catalunya tindr¨¤ en el futur una literatura de molta categoria ideol¨°gica i propagand¨ªstica, per¨° de molt esc¨¤s valor est¨¨tic, que ¨¦s all¨° que defineix en primer terme qualsevol art.