Porcel, el neguit de Tarradellas

¡°Ja saps que en Baltasar ¨¦s un noi que no llegeix. Em fa l¡¯efecte que el que l¡¯ha retratat m¨¦s b¨¦ ha estat en Joan de Sagarra, en un d¡¯aquells breus articles que fa, que trobo ben interessants, en qu¨¨ deia: ¡®A en Baltasar el que li convindria seria viatjar menys i seure m¨¦s¡¯. Aix¨° em recordava aquell c¨¨lebre escrit tamb¨¦ del Dr. Carreres en qu¨¨ declarava que ¡®qui no seu no sap¡¯. Ho podr¨ªem doncs aplicar a en Baltasar¡±.

Josep Tarradellas va tra?ar aix¨ª el perfil de Baltasar Porcel (l¡¯1 de juliol ha fet 11 anys del seu trasp¨¤s) el 29 d¡¯octubre de 1970 en una carta al seu amic Joan Alavedra que es conserva a l¡¯Arxiu Montserrat Tarradellas i Maci¨¤ i que QUADERN presenta in¨¨dita. El president de la Generalitat a l¡¯exili i l¡¯escriptor (de 33 anys amb una desena d¡¯obres, mitja dotzena de premis i despuntant com a periodista a Serra d¡¯Or i Destino com a entrevistador desimbolt i un punt irreverent) havien coincidit al concert de Raimon al juny de 1969 a l¡¯Olympia parisenca.

Va ser, per¨°, al juliol de 1970 ¡ªfa ara mig segle¡ª quan Porcel, acompanyat de Maria-?ngels Roque, va visitar Saint-Martin-le-Beau per primer cop. No hi anava nom¨¦s per saber qu¨¨ pensava de la situaci¨® pol¨ªtica sin¨® perqu¨¨ treballava en un llibre sobre l¡¯anarcosindicalisme durant la Segona Rep¨²blica. El president, amb informadors arreu, ja sabia que havia parlat amb ¡°vells anarquistes que segueixen, malauradament, vivint a la lluna¡±, gent ¡°de bona fe per¨° que formen part d¡¯un m¨®n que ha desaparegut per sempre m¨¦s¡±.

En efecte, a Par¨ªs l¡¯escriptor havia gravat un munt de cintes magnetof¨°niques d¡¯entrevistes amb el periodista anarcosindicalista Joan Ferrer Farriol (1896-1978). Tarradellas, intranquil, va trobar equivocat recollir ¡°les escombraries d'un cert anarquisme que va desacreditar la guerra, que va desacreditar la revoluci¨® i que es va desacreditar a si mateix¡±. En resultaria ¡°un llibre d¡¯esc¨¤ndol¡±, per¨° ¡°no aportaria cap b¨¦ ni a l¡¯editor, ni a ell mateix¡±.

El pol¨ªtic va portar l¡¯aigua al seu mol¨ª i va aconseguir que Porcel, de motu proprio, planteg¨¦s no publicar el llibre sense que ell abans l¡¯hagu¨¦s llegit. La conversa es va allargar fins a la matinada, com solia Tarradellas sempre que topava amb algun esp¨¤rring de nivell. I l¡¯escriptor era ¡°un noi brillant, intel¡¤ligent, ¨¤gil en les seves reaccions¡±.

Maria-?ngels Roque, aviat esposa de l¡¯escriptor, investigava aleshores l¡¯anarquisme del tombant del XIX. Tarradellas, sempre pendent de les parelles dels seus interlocutors per acabar de perfilar-se una opini¨® d¡¯aquests, va sintonitzar-hi. Roque explica a QUADERN que ¡°no ¨¦s cert que en Baltasar no lleg¨ªs¡± i recorda que al president li va plaure coincidir amb ella que ¡°Catalunya havia de fer la seva pol¨ªtica al marge de les Illes i del Pa¨ªs Valenci¨¤, enfront a un Porcel aleshores defensor de la idea dels Pa?sos Catalans¡±.

Havent dormit en un hotel, l¡¯endem¨¤ la conversa va continuar. ¡°Baltasar coneix a tothom, sap de tothom, ¨¦s molt morda? i com diu cont¨ªnuament [l¡¯aleshores director de Tele/eXpres i amic Manuel] Iba?ez Escofet, es un desvergonyit, per¨° simp¨¤tic. Amb una simpatia, malgrat tot, que ¨¦s com la que deia en Gaziel de la gent de Sant Feliu de Gu¨ªxols, que es simp¨¤tica, molt simp¨¤tica per¨° que acaba sempre llan?ant una guitza¡±. Encara que, segons el president, a ell no n¡¯hi llanc¨¦s cap i, per contra, li dediqu¨¦s alguns llibres amb qu¨¨ el va obsequiar.

El president tenia al seu despatx els retrats de Pau Casals i Joan Alavedra. ¡°Ah! ?Sou amic d¡¯aquests dos?¡±. Porcel, coneixedor que els seus opositors havien tractat d¡¯emp¨¨nyer el m¨²sic el 1954 i el 1959 a la presid¨¨ncia de la Generalitat per barrar el pas a Tarradellas, se¡¯n va sorprendre. ¡°S¨ª, que teniu res a dir-ne?¡±, va tallar-lo. ¡°Al contrari, res, res...¡±.

El d¡¯Andratx va posar-se, a m¨¦s, a favor ¡°d¡¯aquest conglomerat ¡®marxista-leninista-maoista-patufetista¡¯ [?mnium Cultural, Serra d¡¯Or, Montserrat] molt estrany i al mateix temps de dif¨ªcil definici¨®¡±. Eren les b¨¨sties negres de Tarradellas. Per donar una oportunitat, com acostumava amb qui veia d'inter¨¨s, va voler atribuir el seu suport a aquell magma al fet que estava ¡°de moda¡±.

El mallorqu¨ª va trobar-s¡¯hi a gust. ¡°De no haver-li dit res encara hi seria¡±. Tarradellas el va veure ¡°molt influenciat¡± per Josep Pla, a qui va definir com amic seu per¨° ¡°home de f¨°bies excessives¡±. I va advertir en la carta que ¡°tot el que diu Baltasar s¡¯ha de posar en quarantena doncs ja haur¨¤s vist que a cada interviu que fa a Destino o a La Vanguardia, apareixen despr¨¦s cartes i m¨¦s cartes demostrant que s¡¯ha equivocat". Trobava que aix¨° era perqu¨¨ ¡°no feia les coses amb un cert rigor. Ni hist¨°ric, ni diem-ne moral. Potser no ho fa de mala fe portat pel seu temperament¡±.

Tarradellas va quedar expectant amb l¡¯obra sobre l¡¯anarcosindicalisme de Porcel. Recolzat pels empresaris cotoners, qualsevol estirabot relacionat, per exemple, amb el seu paper en les col¡¤lectivitzacions durant la Guerra Civil temia que result¨¦s ¡°un disbarat¡±. El mallorqu¨ª ¡°escriu b¨¦, cal recon¨¨ixer-ho. El seu darrer llibre [Difunts sota els ametllers en flor (premi Josep Pla, 1969), aparegut en comen?ar 1970] em va agradar. Els altres no tant¡±. I va afegir amb ang¨²nia a Alavedra, "per¨° hi ha en ell una petita vanitat de sensacionalisme i quan no fa novel¡¤la, sempre ha de dir quelcom d¡¯impertinent¡±.

Fet i fet, les mem¨°ries de Ferrer es van allargar. El 1978, any de la mort d¡¯aquest, van guanyar el premi Espejo de Espa?a amb La revuelta permanente. El president ja havia tornat de l¡¯exili. Porcel l¡¯havia entrevistat per a Destino el mar? de 1976 i havia publicat una llarga conversa en catal¨¤, a l¡¯abril, i en castell¨¤, el setembre de 1977, per tal de popularitzar entre la ciutadania a qui, set anys despr¨¦s de la seva primera trobada, ja podia considerar un amic. Fins al punt que el dia anterior al seu retorn el matrimoni Porcel havia sopat amb els Tarradellas a Clos Mosny, d¡¯on eren assidus. El president aleshores havia desat l¡¯acidesa i prevenci¨® del retrat inicial que havia fet de l¡¯escriptor endut pel neguit que pogu¨¦s publicar res que el perjudiqu¨¦s. No fou aix¨ª. Porcel havia posposat els seus anarquistes extemporanis i li havia donat prioritat a ell.