Les amistats perdudes

Tots podem repetir l'exercici que ha fet la prestigiosa periodista i historiadora conservadora Anne Applebaum. Recordem les festes familiars i els reunions d'amics de fa 20 anys, en l'¨¨poca m¨¦s daurada de la globalitzaci¨® feli?. Repassem els noms dels assistents, intentem recuperar les seves veus i reconstruir les converses. Podem seguir la pauta que ens ofereix 'El capvespre de la democr¨¤cia. El frac¨¤s de la pol¨ªtica i el comiat dels amics ', llibre de recent aparici¨® en el qual l'escriptora, americana de naixement i polonesa d'adopci¨®, ens explica amb sorpresa l'evoluci¨® de bona part de les seves velles amistats des del liberalisme, majorment conservador, que va triomfar sobre el comunisme en la guerra freda, fins a l¡¯il¡¤liberalisme populista i nacionalista amb el qual les nostres democr¨¤cies han comen?at a entrar en una zona de risc.

Applebaum ens parla sobretot de Pol¨°nia, pa¨ªs on la cavalcada autorit¨¤ria ¨¦s especialment intensa i en tot cas dolorosa per a ella mateixa i la seva fam¨ªlia. Per¨° tamb¨¦ apareixen els amics americans que despr¨¦s s'han fet trumpistes, els hongaresos partidaris d'Orban, els conservadors brit¨¤nics ara desfermats com Boris Johnson, i fins i tot algun espanyol singular, m¨¦s conegut i saludat que amic, que ha evolucionat des d'un centrisme que ja era aparent, tot i que Appelbaum no se n¡¯adon¨¦s, fins a l'extrema dreta xen¨°foba i ultranacionalista de Vox.

Com tot assaig pol¨ªtic, aquest llibre permet tamb¨¦ translacions locals. El bonisme oficialista catal¨¤ sost¨¦ que la conviv¨¨ncia no s'ha deteriorat ni s'ha trencat en els ¨²ltims anys, ni tan sols quan la polaritzaci¨® pol¨ªtica ha estat m¨¦s aguda, la conflictivitat s'ha traslladat al carrer, les institucions i mitjans de comunicaci¨® p¨²blics han actuat de part i un grapat dels seus dirigents han estat jutjats i empresonats. Puigdemont exhibeix en les mem¨°ries sobre la seva perip¨¨cia la bronca amb qu¨¨ va rebre Pedro S¨¢nchez en la primera trobada per obligar-lo a retractar-se del seu diagn¨°stic sobre el deteriorament de la conviv¨¨ncia a Catalunya.

A m¨¦s de bonista, el nacionalpopulisme catal¨¤ ¨¦s excepcionalista. Segons la seva visi¨®, Catalunya ¨¦s sempre un cas a part, oasi i excepci¨® a la qual no li valen les regles a l'¨²s que serveixen per al conjunt de la humanitat, especialment per a la resta dels espanyols. En contra d'aquest excepcionalisme, la primera i m¨¦s elemental conclusi¨® del llibre d'Applebaum ¨¦s el deteriorament generalitzat de la conviv¨¨ncia en les societats occidentals, animat a tot arreu pels populismes i les seves t¨¨cniques divisives. T¨¦ tot el sentit que la vida hagi condu?t molts vells amics i familiars per camins diferents, per¨° en t¨¦ menys que aquesta separaci¨® s'hagi convertit en detestaci¨® i, fins i tot, com assenyala Applebaum, en odi violent.

Atribuir i centrar-ho tot en les xarxes socials no ¨¦s suficient, tot i la indubtable influ¨¨ncia en el cas concret del proc¨¦s independentista catal¨¤ i, sobretot, de les seves manifestacions personalment m¨¦s desagradables. ?s un consol que els pitjors instints s'expressin a cop de tuit en un pa¨ªs que fa anys els va expressar amb el fusell. Si no serveix l'excepcionalisme, tampoc val la generalitzaci¨®, el mal de tots que encobreix les nostres mis¨¨ries. M¨¦s ¨²til, tamb¨¦ de la m¨¤ d'Applebaum, ¨¦s aprofundir en les responsabilitats concretes de les elits, no tan sols les pol¨ªtiques, en aquesta p¨¨ssima evoluci¨® de la nostra societat.

El cam¨ª de la divisi¨® ha estat una opci¨® conscientment decidida pels dirigents pol¨ªtics i submisament acceptada pels intel¡¤lectuals. Davant d'una finestra d'oportunitat que ¨¦s va considerar ¨²nica ¨Ccrisi econ¨°mica, majoria absoluta el PP, dificultats de la monarquia, a m¨¦s del Brexit i del refer¨¨ndum escoc¨¨s¨C, es va optar per la democr¨¤cia directa del dret a decidir en detriment de la democr¨¤cia deliberativa necess¨¤ria per les reformes constitucionals i fins i tot per a un hipot¨¨tic proc¨¦s constituent. Ara s¨®n molts els que critiquen les presses, els terminis peremptoris i els embogits fulls de ruta, per¨° llavors eren absolutament necessaris per aprofitar la finestra i fer tota la pressi¨® divisiva sobre la societat catalana per culminar la decantaci¨® de l'opini¨® cap a la independ¨¨ncia.

Aix¨° es va fer a Catalunya com s'ha fet a tot arreu, organitzant l'odi incivil, en lloc de l'amistat civil, destruint la democr¨¤cia representativa, en lloc d'enriquir-la amb la deliberaci¨®. Ho ha fet una dreta que Applebaum considera "m¨¦s bolxevic que burkeana", per¨° encara ho ha fet amb m¨¦s sofisticaci¨® un conglomerat transversal en qu¨¨ el bolxevisme original d'uns s'ha barrejat amb el de recent adhesi¨® dels altres. Naturalment, amb l¡¯auxili necessari de les elits intel¡¤lectuals que ja va denunciar Julien Benda a ¡®La Trahison des Clercs', el llibre de fa gaireb¨¦ un segle que Applebaum ara evoca amb encert. Encara que en el cas catal¨¤ l'adhesi¨® o el mutisme segueixen la regla de l'unanimisme que tamb¨¦ va denunciar Vicens Vives, especialment nociva per al pluralisme. No hi ha res m¨¦s pen¨®s que aquestes cartes d'adhesi¨® que firmen tots, com si l'independentisme tingu¨¦s t¨ªtols de propietat exclusius sobre la llengua, la cultura, la literatura i, en definitiva, tota Catalunya.

L'aproximaci¨® d'Applebaum al cas espanyol no ¨¦s la m¨¦s encertada del llibre. Tot el que ens pot explicar sobre l'evoluci¨® de la dreta es concreta en la deriva de Rafael Bardaj¨ª, antany assessor intel¡¤lectual d'Aznar, ara militant de Vox. El secessionisme catal¨¤, al qual atribueix notables efectes provocadors d'aquesta evoluci¨®, apareix com una mena de fenomen meteorol¨°gic sobre el qual poc pot dir. ?s una ll¨¤stima per¨° tamb¨¦ explica la dif¨ªcil visibilitat internacional de l'independentisme, una mena de c¨¤stig ben just a un sentiment d'excepcionalitat i a un narcisisme tan intensos, inspiradors d'aquella impagable consigna ¨C'el m¨®n ens mira'¨C amb la qual es va encoratjar aleshores la divisi¨® que va implicar la p¨¨rdua de tantes amistats.