El magatzem de les Falles m¨¦s tristes i solit¨¤ries

Val¨¨ncia va cremar la nit del 10 de mar?. Ho va fer a trav¨¦s de grups de WhatsApp i xarxes socials. La combusti¨® es va produir d'una manera diferent i nou dies abans del que, des de la Guerra Civil, res ni ning¨² havia pogut interrompre. El coronavirus va impedir que les falles es cremessin, la majoria ni va arribar a sortir al carrer. Aquell mateix dimarts, al migdia, la masclet¨¤ havia reunit desenes de milers de persones; a la tarda, la Generalitat va anunciar la suspensi¨® de les populars festes de Val¨¨ncia. Des d'aquell moment, la capil¡¤laritat d'un teixit associatiu enorme va servir per esmorteir l'impacte. M¨¦s de 150.000 dels gaireb¨¦ 800.000 habitants de la tercera ciutat d'Espanya participen d'alguna manera a les Falles. De Pen¨ªscola a Benidorm, 90 municipis planten centenars de monuments, encara que res ¨¦s comparable a la capital, on 750 obres d'art ef¨ªmer, la meitat de les quals t¨¦ diversos metres d'altura, romanen avui guardades als magatzems de les Falles m¨¦s tristes i solit¨¤ries.

El silenci que les envolta ¨¦s in¨¨dit i descriu un futur incert per als creadors d'aquest fet central en unes festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Cinc mesos despr¨¦s, els monuments plastificats s¨®n la imatge de l'any m¨¦s trist de la hist¨°ria de les Falles. 10.000 metres quadrats de Fira Val¨¨ncia i una nau de la Marina alberguen un ter? d'aquestes escultures gegantines. Els restants els ocupen tallers i f¨¤briques llogades pels mateixos autors. ¡°El 90% dels nostres negocis tenen la persiana abaixada i afrontem un any sense enc¨¤rrecs. Molts tancaran¡±, comenta Jos¨¦ Ram¨®n Espuig, mestre major del Gremi d'Artistes Fallers (GAF). L'Ajuntament de Val¨¨ncia ja ha avisat: hi hagi o no festes el 2021, als carrers o no, aquestes falles cremaran.

Els ninots, les figures que conformen els monuments fallers, satiritzen sobre una societat i un m¨®n que ja no existeixen: l'anterior a la covid-19. L'humor grotesc, tan caracter¨ªstic de les Falles, perd el seu sentit. ¡°La crisi que afronten no ¨¦s comparable a cap d'anterior¡±, afirma Gil-Manuel Hern¨¢ndez, soci¨°leg i antrop¨°leg i director del Museu Faller. ¡°La primera crisi va ser la que va consolidar la seva fortalesa i identitat a finals del segle XIX, per¨° ha sobreviscut a la Guerra Civil, a la riuada del 57, a les crisis econ¨°miques. Fins al 2020, els valencians tenien la percepci¨® que les Falles sobrevivien a qualsevol cosa, per¨° el moment actual ¨¦s cr¨ªtic perqu¨¨ afecta els seus dos pilars: la inc¨°gnita sobre els monuments i un virus que impedeix la sociabilitat que es desenvolupa durant tot l'any. El teatre faller, els tornejos esportius, els sopars, totes les trobades¡­¡±. Per a molts, ¡°ser faller tamb¨¦ ¨¦s adquirir una s¨¨rie de serveis que la comissi¨® et presta: organitzaci¨® de festes, activitats constants i actes durant tot l'any. En el moment en qu¨¨ aquest sistema col¡¤lapsa i que ¨¦s evident que moltes fam¨ªlies tindran problemes econ¨°mics¡­ la q¨¹esti¨® ser¨¤ quants, per¨° hi haur¨¤ una caiguda del cens¡±, indica Hern¨¢ndez.

Aquesta setmana est¨¤ prevista una reuni¨® entre la Generalitat, l'Ajuntament de Val¨¨ncia, responsables del gremi i altres agents clau de les Falles per prendre una decisi¨®. L'objectiu ¨¦s donar una soluci¨® definitiva als dos ter?os de monuments que encara no s'han tret dels tallers. ¡°La Generalitat ha centrat els esfor?os de la seva contracta log¨ªstica en el repartiment de mascaretes, aliments, material sanitari, etc¨¨tera. Ara podem atendre aquesta petici¨® i no descartem gaireb¨¦ cap sortida per assistir el col¡¤lectiu d'artistes¡±, assenyalen des de Presid¨¨ncia de la Generalitat. Fins i tot, la possibilitat de pagar lloguers a tercers, tal com aquests artistes estan fent pel seu compte amb algunes naus industrials. L'Ajuntament de Val¨¨ncia va reaccionar amb un pla d'ajudes.

La factura de la construcci¨® de Falles el 2020 va superar els vuit milions d'euros a la ciutat i altres vuit, segons el gremi, sumant el treball per a la resta de municipis. Als pol¨ªgons de l'entorn metropolit¨¤, naus que feia anys que estaven buides s'han convertit de manera improvisada en magatzems de Falles. Un breu passeig amb algun dels artistes entre els monuments resulta molt contradictori. Escenes sornegueres, m¨²rries i infantils que es van quedar a nom¨¦s uns dies d'exhibir-se davant dels seus mecenes. Ara a?llades, ocupant milers de metres quadrats de manera desordenada per tota la zona, s¨®n una postal dist¨°pica per a aquest col¡¤lectiu tan nombr¨®s.

Amb el taller ocupat per monuments fora de context, la principal garantia de les Falles ¨¦s el teixit social. ¡°Moltes comissions s¨®n una segona fam¨ªlia. Una fraternitat que tamb¨¦ es deixa notar davant de les crisis¡±, destaquen des de la Junta Central Fallera. Com ja havia succe?t en el passat, les agrupacions d'origen festiu s'han convertit en un "tercer sector" durant el confinament. Els casals, bancs d'aliments. Els seus membres, repartidors de medicaments, carrer per carrer, amb una capacitat organitzativa dif¨ªcilment comparable, per¨° habitual per a qui est¨¤ acostumat a aixecar monuments art¨ªstics en tot just uns mesos (per calar-hi foc). Aquest entramat de relacions marca el car¨¤cter solidari i proper dels valencians i ¨¦s la principal fortalesa de la festa, malgrat la relativitat que la paraula ha adquirit durant els ¨²ltims mesos.