Figues i figueres, un r¨¨quiem

Com una sent¨¨ncia inapel¡¤lable, un mandat natural sense possibilitat d¡¯esmena, recurs ni perd¨®, part de la imatge de la natura que era habitual a Mallorca perd el seu al¨¨, es desf¨¤, s¡¯esbuca. Espais del paisatge ¨Cel pa¨ªs que fou rural¨C es fon perqu¨¨ es moren les figueres (i molt m¨¦s els inevitables ametlers). Irremeiablement, l¡¯oblit i la malalta certifiquen el cas.

La desfeta dels escenaris de la vida i del m¨®n pag¨¨s de segles es completa amb la reconquesta del bosc original. Reneix el principi, la selva ¨Cla garriga¨C que avan?a entre cad¨¤vers sobre la pell llaurada i pasturada, la terra conrada i sembrada que era el rebost i on feia caixa la societat que ja ¨¦s antiga, el passat.

El paisatge d¡¯extinci¨® es dibuixa amb molts de troncs i brancam cadav¨¨rics de figueres, cendrosos, blancs, trencats, tombats, de vegades esbrancats o descambuixats, sense poda, pastures ni m¨¤ a prop. Paradoxalment, aquesta escenografia ¨¦s profundament bonica tamb¨¦, un paratge que duu una signatura tr¨¤gica com si fos una escriptura de l'acte de la devastaci¨®.

La colonitzaci¨® del foravila dels sementers de gra amb figueres, ametlers i garrovers s¡¯accentu¨¤ despr¨¦s del frac¨¤s de la fil¡¤loxera de la vinya que tapava mitja Mallorca. Els arbres varen ser una resposta econ¨°mica, de necessitat, una alternativa, en dirien ara, de sortida de la crisi, despr¨¦s de la bombolla precisament del vi barat per exportar. Eren conreus de vinya a cr¨¨dit dins gavetes fetes per ¡°esclaus¡± a cops d¡¯aixada. El negoci monopolitzant esclat¨¤.

Els figuerals foren sembrats s¨¤viament, programats amb castes i cicles, varietats primerenques i tardanes que maduraven al llarg de quasi cinc mesos; les figues engreixaren els porcs que s¡¯exportaven per desenes de milenars a Barcelona i que feien bones les matances pageses i dom¨¨stiques. La figuera generava un capital, m¨¦s directament i m¨¦s potent eren les ametles i l¡¯oli.

Aquests fruits de tot l¡¯estiu alegraren la taula. El mon fruiter est¨¤ marcat pel calendari, pels cicles de la calor: albercocs, cireres, melicotons, peres, prunes, pomes. Les figues, durant molt de temps, tamb¨¦ les figues de moro, que duraven. Una part de l¡¯ordre pag¨¨s s¡¯articul¨¤ en l¡¯¨²s i conserva dels fruits, que s¡¯eixugaven (es feien figues seques) per a l¡¯hivern i exportar. Eren menjar de boca selecta o per al bestiar porqu¨ª.

Les desenes i desenes de varietats de figues, distintes i meloses, de noms i llinatges bell¨ªssims, queda als llibres i al temple de la finca de son Mut Nou de Llucmajor del potecari Montserrat Pons, un m¨ªstic heroic de la figuera. I a segons quins redols de Formentera hi ha figueres gegants estalonades, obra d¡¯arquitectura pagesa i objecte d¡¯estudi i protecci¨® pels savis arquitectes que foren moderns.

Emper¨° les figueres es moren i les figues no estan de moda ¨Cni hi ha porcs que les tastin; tampoc els extraordinaris fruits no s¨®n coneguts per les noves generacions i gaireb¨¦ no se¡¯n veuen a les fruiteries i encara menys als restaurants, a no ¨¦sser per extravag¨¤ncia militant del cuiner. Si apareixen solen ser de la pen¨ªnsula, empaquetades i de format id¨¨ntic.

Es veritat que s¨®n fruits fr¨¤gils, ef¨ªmers, tenen poca vida fora de l¡¯arbre fins i tot a la gelera. I que la majoria quedin a l'arbre o cauen madures, tudades. Si s¨®n seques solen ser de Turquia.

Els racons del Pla, la Marina i el Llevant de Mallorca era tacat de verd intens, un flaire olor¨®s. Hi havia tamb¨¦ les casetes m¨ªnimes de figaralers perqu¨¨ es quedaven a romandre a foravila per fer retre la collita i l¡¯estesa dels canyissos de sol a sol sense rovada.

Potser com un homenatge, un gest advers, el proc¨¦s d¡¯oblit for?at, hi ha artistes que obren figues: de ferro, forja i soldadura en Jaume Canet, amb cer¨¤mica na Maria Ramis i ses filles Xemarrines de Call Vermell i un home que ¨¦s mig figuera, n¡¯Andreu Maim¨®, que pinta, grava i enforna troncs i figues. En Joan Manresa parla en poemes de les figues, objecte er¨°tic. Emper¨° per sobre de tot, com una premonici¨®, el cl¨¤ssic Miquel Llabr¨¦s retrat¨¤ com ning¨² les figueres blanques, vives, s¨ª, a l¡¯hivern.

El goig de jorn, a la fresca, d¡¯una figuera amb un gran esplet de figues traspassava la vida del propietari, que anotava al testament el dret d¡¯un hereu no directe agraciat amb poder acudir cada estiu al tast d¡¯una figuera determinada. Her¨¨ncia fuga? i permanent, mallorquinisme pag¨¨s sense elits.