Mariano de Cavia i l¡¯¡®ABC¡¯

En els ¨²ltims temps, m¨¦s o menys des de Reagan i Thatcher, el liberalisme t¨¦ mala premsa, i contamina tots els altres tipus de liberalisme, que en realitat ¨¦s el tronc d'on han sorgit tots els avan?os pol¨ªtics, econ¨°mics i socials dels tres ¨²ltims segles, incloent-hi els derivats del socialisme democr¨¤tic, un liberalisme amb arrels i fonament en el m¨®n cl¨¤ssic grec i rom¨¤, reinterpretat a partir del Renaixement.

Tot aix¨° ¨¦s oblidat, naturalment, pel pensament fast food avui dominant, que llan?a el liberalisme al rac¨® d'una ideologia que sost¨¦ ¨²nicament la dreta econ¨°mica financera, i globalitzadora, a m¨¦s. Greu error i enorme ignor¨¤ncia, un triomf dels grans simplificadors, el m¨¦s perill¨®s tipus d'ide¨°legs sectaris.

Distingir entre les diverses accepcions del terme liberal excedeix les possibilitats d'aquest breu article. Per¨° transversal a totes, potser al nucli b¨¤sic del seu origen mateix, hi ha la idea de toler¨¤ncia, que en si mateixa cont¨¦ la llibertat de consci¨¨ncia, de pensament i d'expressi¨®, tamb¨¦ la de pluralisme pol¨ªtic i ideol¨°gic.

L'intolerant no ¨¦s un liberal, es creu posse?dor exclusiu de la veritat, d'una veritat ¨²nica que no ha de passar la decisiva prova de posar-ho tot en dubte i, de manera argumentada, justificar la posici¨® que es defensa. Descartes va canviar el rumb de la filosofia amb una sola frase: ¡°Cogito, ergo sum¡±, ¨¦s a dir, ¡°penso, per tant soc¡±. ?s un gir decisiu en el pensament occidental que dona lloc a la modernitat: res s'ha de donar per descomptat, tot s'ha de repensar d'acord amb les regles de la ra¨® i l'experi¨¨ncia, aplicades a la canviant realitat de la societat. Despr¨¦s van venir Locke, Kant, Stuart Mill i tants d'altres. En aquesta cam¨ª som encara.

Tot aix¨° ve al cas perqu¨¨ fa un mes s'ha complert el centenari del premi m¨¦s fam¨®s del periodisme espanyol, el Mariano de Cavia, que anualment atorga el diari ABC. Aquest any s'ha concedit a un article d'Arturo P¨¦rez Reverte i al llarg de la seva hist¨°ria han estat tamb¨¦ Cavia escriptors com P¨¦rez de Ayala, Fern¨¢ndez Fl¨®rez, Chaves Nogales, Julio Camba, Ridruejo, Madariaga, Rafael Alberti, Umbral, Cela, Octavio Paz, Vargas Llosa, Mill¨¢s i, ja en aquest segle, S¨¢nchez Ferlosio, Mu?oz Molina, Eugenio Tr¨ªas o Savater, entre d'altres. Total: cent.

El Premi t¨¦ un enigma: qui era Mariano de Cavia? Un s'imagina que devia ser un vell periodista de l'ABC, avui una mica oblidat pel pas del temps. Per¨° la resposta a l'enigma amaga una sorpresa que ¨¦s un exemple per a la hist¨°ria del periodisme espanyol: Mariano de Cavia no va escriure mai a l'ABC. Caram! Llavors qu¨¨? Doncs no nom¨¦s no va escriure al diari que patrocina el premi que porta el seu nom sin¨® que el seu fundador, Torcuato Luca de Tena, li va insistir incansablement, des del mateix inici del seu diari, que hi col¡¤labor¨¦s en les condicions que volgu¨¦s, tal consideraci¨® li tenia com a gran escriptor i gran periodista.

Per¨° Cavia va refusar sempre aquests oferiments. ¡°Jo no soc ni conservador ni mon¨¤rquic com tu, jo soc liberal i republic¨¤¡±, li replicava a l'insistent Luca de Tena. Aquest, sense enutjar-se per la seva frustrada obstinaci¨® sin¨® al contrari, a causa de l'admiraci¨® que sentia per Cavia, l'endem¨¤ de la seva defunci¨®, el 14 de juliol del 1920, va manar que tota la portada de l'ABC l'ocup¨¦s una fotografia de Mariano de Cavia i, despr¨¦s d'una elogiosa necrol¨°gica, va anunciar que es creava un premi de periodisme que portaria el seu nom, avui el premi m¨¦s antic del periodisme espanyol.

Una relaci¨® exemplar, la d'aquests dos periodistes fins al moll de l'os, tots dos amb una admirable consci¨¨ncia de la seva professi¨®: Cavia per la seva independ¨¨ncia i irreprotxable integritat, Luca de Tena per la seva obertura de ment i pels seus valors liberals. Tots dos per creure en la import¨¤ncia del periodisme de qualitat, per tenir en compte la decisiva import¨¤ncia de la pluralitat d'opinions en la creaci¨® de l'opini¨® p¨²blica. Un ensenyament per a tots els mitjans de comunicaci¨® actuals.

Finalment, ¨¦s una mostra de liberalisme, de liberalisme com a actitud, aquest liberalisme transversal basat en la toler¨¤ncia i en el respecte a les conviccions alienes per la necessitat de parar esment en les seves opinions, no sigui que ens facin reflexionar, i potser modificar, les pr¨°pies.