Un comprom¨ªs per Catalunya

Sembla bastant evident que Catalunya est¨¤ immersa en una triple crisi de governan?a, econ¨°mica i social, i de reputaci¨®. La pand¨¨mia de la Covid-19 posa al descobert, cruament, les debilitats estructurals de Catalunya en ¨¤mbits tan sensibles com la sanitat, l¡¯educaci¨®, l¡¯ocupaci¨® o el teixit industrial, i la debilitat de les nostres institucions, Parlament, Govern i Presid¨¨ncia de la Generalitat, presoneres, sovint, de posicions nominalment radicals que no condueixen enlloc. Catalunya no havia tingut mai abans tan poca influ¨¨ncia a Espanya i a Europa.

En poques setmanes, el Govern catal¨¤ ha passat d¡¯afirmar que hauria gestionat m¨¦s b¨¦ pel seu compte la crisi sanit¨¤ria, social i econ¨°mica derivada de la pand¨¨mia i d¡¯endossar a l¡¯Estat l¡¯origen dels problemes (nova versi¨® de l¡¯¡°Espanya ens roba¡±) a mostrar la seva falta de determinaci¨® i autoritat per abordar els rebrots de coronavirus a Lleida i Barcelona i la seva ¨¤rea.

La crisi ¨¦s reflex de la incapacitat del Govern independentista d¡¯assumir les seves responsabilitats en l¡¯administraci¨® quotidiana del que preocupa la majoria ciutadana, com ara l¡¯evoluci¨® de la pand¨¨mia, la situaci¨® de l¡¯economia i de les empreses o l¡¯educaci¨®, i tamb¨¦ destaca les difer¨¨ncies entre els socis de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya davant de la perspectiva d¡¯unes eleccions a la tardor, en competici¨® oberta per atreure l¡¯electorat independentista encara que sigui desdibuixant els plantejaments ideol¨°gics respectius.

Els comicis s¨®n necessaris per aclarir el panorama pol¨ªtic catal¨¤, per decidir les estrat¨¨gies que permetin al pa¨ªs sortir de la depressi¨® social i econ¨°mica i l¡¯ajudin a recuperar l¡¯autoestima, per¨° corren el perill de convertir-se en una altra disputa paralitzant entre les dues forces independentistes majorit¨¤ries.

En aquest marc, l¡¯oferta liderada per l¡¯expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, suposa una retorn al passat: la fe cega en un relat tan m¨¤gic com impossible que no troba ress¨° fora del seu entorn, per¨° que serveix per controlar els mecanismes de poder i d¡¯influ¨¨ncia en la instituci¨® auton¨°mica, amb un pressupost de m¨¦s de 25.000 milions d¡¯euros i 200.000 empleats p¨²blics. ?s un cam¨ª conegut: m¨¦s par¨¤lisi i desgast, m¨¦s erosi¨® al Govern progressista d¡¯Espanya i m¨¦s allunyament d¡¯Europa, quan ¨¦s m¨¦s necess¨¤ria que mai.

?s evident que a Catalunya tenim un problema pol¨ªtic que s¡¯hauria de resoldre mitjan?ant la via del di¨¤leg i del pacte, com correspondria a una societat madura, plural i diversa, i que la soluci¨® no vindr¨¤ de les decisions unilaterals, per¨° tampoc de les estrictament judicials. No hi ha cap altre cam¨ª, al meu parer, que aconseguir un ampli comprom¨ªs per assegurar la cohesi¨® social i la unitat civil, per obtenir m¨¦s autogovern per¨° tamb¨¦ m¨¦s efectivitat en el Govern. Per defensar la realitat nacional i cultural de Catalunya i per comprometre¡¯s amb la governabilitat i la pluralitat

d¡¯Espanya, per la voluntat de voler tenir un paper rellevant a Europa comptant amb el gran actiu que ¨¦s Barcelona.

N¡¯estic segur, hi ha una via diferent i possible de progr¨¦s per a Catalunya, dirigida per un catalanisme transversal i integrador i per les forces pol¨ªtiques que s¡¯hi reconeixen. Estic conven?ut que el catalanisme, plural i divers com la mateixa societat, inclusiu, europeista i solidari, t¨¦ l¡¯obligaci¨® de posar-se d¡¯acord per oferir solucions al conjunt de la comunitat.

Mario Romeo, notari, president de la plataforma Portes Obertes del Catalanisme