Cinc consellers de Cultura en quatre anys

La cultura continua sent el fanalet vermell dels departaments amb menys recursos de la Generalitat. Per a aquest any hi havia pressupostats 287 milions d'euros, un 1,1% del total; lluny del 2% que reclamen associacions i professionals de la cultura. Les dades s¨®n clares: la despesa en cultura per habitant a Catalunya ¨¦s de 35 euros; a Portugal, 120; a Fran?a, 200, i a Su¨¨cia, 800. La cultura representa un 3,5% del PIB catal¨¤, per¨° la pand¨¨mia ha fet molt mal a un sector que ja havia estat castigat per la crisi del 2008. Segons el mateix Departament, si fins al gener el sector facturava 45 milions d'euros al mes de mitjana, a l'abril nom¨¦s van ser 8. L'afiliaci¨® a la Seguretat Social dels treballadors relacionats amb activitats art¨ªstiques i d'espectacles va disminuir un 14,2%, mentre que en el total de Catalunya va ser un 4,3%. De les 5.900 empreses que han presentat un ERTO a Catalunya, el 14% s¨®n culturals, cosa que ha afectat 53.000 treballadors. Per¨° la xifra m¨¦s contundent s¨®n els 42,5 milions d'euros que han deixat d'ingressar els principals equipaments culturals, com el Liceu (10,6 milions), el Palau (9), els Museus Dal¨ª (4,5), la Fundaci¨® Joan Mir¨® (3,4), el MNAC, l¡¯Auditori i el Teatre Nacional de Catalunya (2,1 cadascun), el MACBA (1,4) i el Teatre Lliure (1,2).

?ngels Ponsa prendr¨¤ possessi¨® com a consellera de Cultura el dimarts que ve, en substituci¨® de Mari¨¤ngela Vilallonga. Ser¨¤ la cinquena responsable del departament dels darrers quatre anys, despr¨¦s de Santi Vila, Llu¨ªs Puig (nom¨¦s tres mesos), Laura Borr¨¤s i Vilallonga. Una prova de com de poc importa la Cultura ¨¦s, segons algunes fonts, el fet que aquesta conselleria s'hagi vist implicada en els canvis que Torra va fer en el Govern amb la intenci¨® d'eliminar els consellers no afins al partit de l'expresident Carles Puigdemont. Vilallonga era independent i, per tant, aliena a aquesta lluita fratricida, per¨°, per blanquejar els canvis i arrodonir com si hi hagu¨¦s torna, va ser cessada, cosa que va sorprendre la mateixa exconsellera, segons ella mateixa ha explicat.

Entre els ¨¨xits aconseguits per Vilallonga durant els 18 mesos de mandat hi ha, segons ella destaca: ¡°La prestaci¨® social als treballadors m¨¦s precaris de la cultura¡±. Tamb¨¦ va desencallar la renovaci¨® del plenari del CoNCA i va posar en marxa durant la pand¨¨mia el Pla Rescat, amb diverses l¨ªnies d'ajuda per un valor de 31 milions d'euros (10 en pr¨¦stecs de l'ICEC). Entre aquestes, dues per a les empreses culturals com ara llibreries, teatres i galeries per fer front al tancament i els ERTO. La primera ja est¨¤ adjudicada i la segona es va publicar en el Diari Oficial el 28 d'agost. Malgrat aix¨°, han sigut les extempor¨¤nies declaracions de Vilallonga sobre l'excessiva pres¨¨ncia de castell¨¤ a TV3 les que han marcat el seu mandat d'any i mig.

Ponsa no ¨¦s cap desconeguda del m¨®n cultural. Durant els darrers mesos ha participat, com a directora general de Creaci¨®, Acci¨® Territorial i Biblioteques, en les reunions que s'han fet amb representants del sector per mitigar els efectes de la pand¨¨mia. Tothom la defineix com a pencaire i dialogant. Dissabte, a la SER, la que ser¨¤ la nova directora del Teatre Nacional de Catalunya, Carme Portaceli, va lloar llargament Ponsa com alg¨² que s¨ª que coneix fil la pol¨ªtica cultural de cap a peus. La seva tasca, en els pocs mesos que duri el govern de Torra fins que es convoquin eleccions, es preveu continuista. Juan Carlos Martel, director del Teatre Lliure, es mostra inevitablement esc¨¨ptic despr¨¦s de ¡°cinc consellers en quatre anys¡±. Per¨° est¨¤ disposat a alimentar esperances. ¡°Si el relleu respon a un canvi real de mentalitat que posi fi a la indefinici¨® i indeterminaci¨® de la classe pol¨ªtica cap a la cultura, si es tracta d'abandonar un sistema en fallida i buit, benvingut sigui. Per¨° si tornem a all¨° de sempre, si del que es tracta ¨¦s de continuar donant suport a un joc per mantenir-se en el poder, de continuar amb un pressupost irrisori, de no veure la necessitat vital fins i tot d'un rescat cultural, el remei pot ser pitjor que la malaltia¡±. I destaca: ja n'hi ha prou d'omplir-se la boca amb la paraula cultura i demostrar, en canvi, menyspreu cap a aquesta. Ara s¨ª que no hi pot haver cap excusa per passar decididament a l'acci¨®. ?s urgent¨ªssim!¡±. Pepe Serra, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), assegura que ¡°la cultura, des del 2008, ha viscut dues crisis encadenades, amb el sector en crisi i amb reptes d'una gran complexitat, que requereixen un canvi molt b¨¨stia i que no s¨®n possibles si no hi ha continu?tat.¡± Serra creu que ¡°cal anar cap a una pol¨ªtica cultural diferent, que sobrevisqui als nomenaments, en qu¨¨ hi hagi una sola esfera de govern, p¨²blica i social. Els programes han de ser a llarg termini, i aix¨ª no es pot avan?ar¡±. I recorda: ¡°Vaig treballar el Pla del MNAC amb Mascarell, Vila, Puig, Borr¨¤s, Vilallonga i ara ho haur¨¦ de tornar a explicar. Aix¨° s¨ª que ho veig problem¨¤tic¡±. Per a Serra ¡°hi ha molta feina per fer i no ¨¦s feina dels directors dels equipaments fer pol¨ªtica cultural¡±.

¡°Aquest en¨¨sim canvi fa pensar en el m¨¦s evident: la cultura ¨¦s molt poc important per a la Generalitat en aquests darrers anys¡±, resumeix, entre resignada i contundent, Montse Ayats, la presidenta de l'Associaci¨® d'Editors en Llengua Catalana, despr¨¦s de l'en¨¨sim relleu a la conselleria. ¡°?s mortal, perqu¨¨ cada nomenament implica una reorganitzaci¨® dels equips t¨¨cnics i sant tornem-hi, mai s'acaba res¡±. En qualsevol cas, per al m¨®n del llibre no hi ha temps per retreure pol¨ªtiques que no s'han complert. ¡°Ara no ¨¦s el moment de distreure's amb plans nacionals de la lectura o del que sigui, estem cansats de tants plans; si es fessin b¨¦ i a temps, entesos, per¨° no est¨¤ sent aix¨ª des de fa molt temps i ara mateix a la cultura no podem esperar a veure resultats a cinc anys¡±. I recorda el cas del Pla de Lectura 2020, que Santi Vila va llan?ar el 2017 i que havia d'injectar 105 milions en quatre anys: ¡°No es van arribar a executar tots ni de bon tros¡±.

En aquesta l¨ªnia, doncs, Ayats reclama ¡°campanyes espec¨ªfiques per reactivar el consum cultural: hem fet el que era fonamental, parar el cop de la pand¨¨mia, per¨° les decisions d'ara han de ser coses concretes, que vagin directament a la vena del sector, cal passar a l'acci¨® ara¡±. I cita, com a l¨ªnia a seguir, ¡°iniciatives com la del Dia del Llibre del 23 de juliol, o el Bonus-llibre de l'Ajuntament de Barcelona, per¨° amb m¨¦s dotaci¨® i per a tot Catalunya¡±. No hi ha consells per a la nova titular, que ha sigut exdirectora general de Creaci¨®, Acci¨® Territorial i Biblioteques: ¡°Coneix el nostre ¨¤mbit i ¨¦s executiva, per¨° qu¨¨ podr¨¤ fer amb tan pocs mesos de govern que li quedaran?¡±, lamenta Ayats. I, for?ada a demanar, es conformaria que ¡°s'incrementi d'urg¨¨ncia la dotaci¨® del Servei d'Adquisici¨® Bibliotec¨¤ria¡±. I, aix¨° s¨ª: que es recuper¨¦s del pla de Vila ¡°la creaci¨® de la Direcci¨® General del Llibre: seria la porta d'entrada a tot, la sensaci¨® que ara s¨ª que aniria de deb¨°... Per¨° ho dubto¡±.

Capacitat de maniobra

¡°No s¨¦ fins a quin punt els canvis s¨®n positius, perqu¨¨ no sabem la capacitat de maniobra ni el temps que tindr¨¤ per poder portar a terme els projectes i la visi¨® de la cultura que tingui¡±, explica el galerista ?lex Nogueras, president d'Art Barcelona, que aglutina part de les galeries catalanes. Nogueras destaca el car¨¤cter dialogant de Ponsa amb artistes, cr¨ªtics i galeristes. ¡°Coneix m¨¦s b¨¦ que ning¨² i de primera m¨¤ la problem¨¤tica i les reivindicacions del sector, no aterra de fora sense tenir-ne ni idea¡±. I confia que ¡°com a consellera acabi fent de l'Ars Santa M¨°nica un centre d'arts visuals amb un director escollit per concurs p¨²blic, com s'ha reclamat des de fa anys. Est¨¤ molt avan?at¡±.

¡°Tant de bo que sigui un veritable canvi, m¨¦s que un recanvi¡±, pensa l'artista Frederic Amat, que assegura que ¡°l'anterior consellera havia aconseguit fer all¨° tan estrany de ser-hi sense ser-hi.¡± ¡°He viscut tantes portes girat¨°ries de responsables de cultura que ja no crec, ni demano, carta als Reis. Tan sols que aconsegueixin orientar-se en el dia a dia de la cultura, que tinguin capacitat d'interlocuci¨®, d'imaginar una altra realitat social fora de tota cotilla, partidista, localista o de pa sucat amb oli... i capacitat, al final, de pensar m¨¦s que de transitar per un temps en una responsabilitat incomplerta en un moment en qu¨¨ la cultura se'ns fa m¨¦s necess¨¤ria que mai¡±, explica el tamb¨¦ escen¨°graf i escriptor.