La lluita entre la rondalla i la ra¨®

Despr¨¦s d¡¯un primer cap¨ªtol dedicat a dues institucions adultes i severes (les her¨¨ncies i l¡¯ex¨¨rcit), Dino Buzzati (Belluno, 1906-Mil¨¤, 1972) ens submergeix sense av¨ªs en el meravell¨®s. Mentre seguim el coronel Sebastiano Procolo en la presa de possessi¨® de les seves terres acabades d¡¯heretar (un bosc vell¨ªssim on creixen els pins m¨¦s antics del m¨®n, enclavat en el cor d¡¯una extensa propietat verda), ens endinsem en un m¨®n on en els arbres habiten esperits, vents antropom¨°rfics ballen pel territori i els ocells parlen (una mania xerraire s¡¯est¨¦n pel bosc: tamb¨¦ parlen els ratolins i els insectes) sense que el coronel ni el seu nebot Benvenuto, un noi de dotze anys que al principi de la novel¡¤la queda al seu c¨¤rrec i que quan arribi a la majoria d¡¯edat heretar¨¤ bona part de les terres de les quals ara ¨¦s senyor Sebastiano, experimentin la m¨¦s petita sorpresa.

Aquesta acceptaci¨® del fant¨¤stic com un fet natural, que no desperta cap mena d¡¯esglai ni en el coronel ni en el seu nebot, convida a situar El secret del bosc vell en les coordenades del relat infantil, per¨° en publicar-se en una col¡¤lecci¨® per a adults (i sota l¡¯inevitable influx del prestigi d¡¯El desert dels T¨¤rtars, l¡¯obra major de Buzzati), la lectura esdev¨¦ m¨¦s interessant. No s¡¯hi amaga alguna cosa darrere de la pantalla del meravell¨®s? Potser el relat ¨¦s una al¡¤legoria, potser ¨¦s simb¨°lic? Tal vegada Buzzati prova de transmetre alguna cosa m¨¦s? Un advertiment, un consell, un missatge?

No t¨¦ import¨¤ncia: el veritablement interessant aqu¨ª no passa tant per descobrir el contingut exacte de la suposada moralitat com a seguir la lluita que s¡¯entaula entre el desig de la ment adulta de racionalitzar el meravell¨®s i l¡¯esdevenir fant¨¤stic del relat, que no t¨¦ per qu¨¨ coincidir amb la l¨°gica del nostre dia a dia. Buzzati sembla conscient d¡¯aquesta tensi¨® fascinant i permet al relat progressar en tots dos sentits.

Algunes escenes (com la del canibalisme parasitari entre els insectes o el combat territorial entre dos vents) no es deixen interpretar, treballen obertament a favor de la rondalla, encara que tamb¨¦ serveixen per constatar la plasticitat de la imaginaci¨® de Buzzati, que combina molt b¨¦ amb el seu gust per la descripci¨®, gaireb¨¦ sempre embolicada d¡¯un lirisme prec¨ªs. Per¨° en altres passatges Buzzati mostra possibles claus racionals de lectura, com quan s¡¯insinua que el dest¨ª de Benvenuto, en fer-se adult, ser¨¤ abandonar el bosc, deixar d¡¯escoltar les veus i de veure als esperits, avorrir-se davant una naturalesa muda i despullada de pres¨¨ncies m¨¤giques. En aquests passatges expl¨ªcits, El secret del bosc vell s¡¯agermana amb El vigilant al camp de s¨¨gol o Peter Pan, una m¨¦s de tantes par¨¤boles sobre la inevitable p¨¨rdua de la innoc¨¨ncia.

Per¨° no n¡¯hi ha prou. Recomano al lector que no perdi de vista el coronel Sebastiano Procolo, aut¨¨ntic enigma del llibre: com ¨¦s possible que un home de mitjana edat i gens innocent continu? escoltant les veus meravelloses del bosc? Una possible resposta ¨¦s que el coronel no vol escoltar el missatge que tracten de transmetre-li els esperits defallits: que endinsar-se en l¡¯edat suposa acomiadar-se de la capacitat d¡¯influ¨¨ncia. Que la millora moral coincideixi amb la derrota del coronel referma all¨° que les millors peces de literatura infantil insisteixen a recordar-nos: l¡¯envitricollada correspond¨¨ncia entre els m¨¨rits i les recompenses.