L¡¯alegria de Dickens

Hem arribat a l¡¯inici de la temporada i per posar un gra d¡¯alegria en temps dif¨ªcils parlarem, encara que sol¨ªem fer-ho en acabar-la, d¡¯un dels llibres m¨¦s agradables que s¡¯han escrit, Els papers p¨°stums del club Pickwick, m¨¦s i tot que el Quijote si tenim present que la llengua emprada per Charles Dickens l¡¯any 1836-1837 ¨¦s m¨¦s f¨¤cil d¡¯entendre, almenys en catal¨¤, que la llengua de Cervantes d¡¯inici del segle XVII. (La llengua catalana en qu¨¨, segons el descerebrat Institut de Nova Hist¨°ria, va ser escrit originalment el Quixot devia ser for?a complicada, a jutjar per la traducci¨® castellana que tothom coneix. Ja ¨¦s pega que posse?m exemplars de les primeres edicions de la traducci¨® castellana del Quijote, i, en canvi, no en tinguem cap de l¡¯original catal¨¤ de Miquel Sirvent; nom¨¦s tenim dues traduccions catalanes de la traducci¨® castellana apareguda el 1605 i el 1615, la d¡¯Antoni Bulbena, de 1891, i la de Sebasti¨¤ S¨¢nchez Juan, de 1936. Quin embolic, el m¨®n de les lletres! Per aix¨° els d¡¯aquell Institut esmentat poden forjar impunement tantes fantasies.)

?Pel que fa al nostre Pickwick cal advertir els lectors que, si el volen llegir en catal¨¤, tenen dues possibilitats: poden agafar la versi¨® de Josep Carner, de l¡¯any 1931, sempre reeditada a edicions Proa, o la versi¨® de Miquel Casacuberta, a l¡¯editorial A Contravent, de l¡¯any 2012. Les dues s¨®n magn¨ªfiques: la de Carner ¨¦s una f¨¤brica de llengua catalana, encara que de tant en tant s¡¯inventi alguna cosa, i la de Casacuberta est¨¤ escrita en el catal¨¤ que ara fan servir per escriure aquells que saben llengua catalana, que sens dubte ¨¦s millor llengua que ¡°el catal¨¤ que ara es parla¡±.

Tamb¨¦ el Pickwick de Dickens ¨¦s ple de registres verbals diversos. De fet, el llibre no va aconseguir l¡¯¨¨xit clamor¨®s que sabem fins que l¡¯autor va incorporar a la novel¡¤la un personatge que parla una llengua molt distinta de la del grassonet senyor Pickwick i els seus companys d¡¯aventures: Sam Weller, que xerra en dialecte cockney i deixa anar refranys i proverbis amb la mateixa facilitat i saviesa popular que Sanxo Pan?a. M¨¦s encara: un conegut de la colla, Alfred Jingle, un enorme cantamanyanes, parla en una mena de llenguatge whatsapp de l¡¯¨¨poca, en un estil que sembla apr¨¨s dels telegrames ¡ªara veieu: el tel¨¨graf va ser inventat pel senyor Morse l¡¯any 1837, el mateix any de l¡¯edici¨® en forma de llibre del Pickwick! Diu aquell a la ¡°tia fadrina¡± referint-se a un suposat matrimoni convingut: ¡°Impossible, no hi ha manera, av¨ªs a l¡¯esgl¨¦sia, presentaci¨® de llic¨¨ncia avui, cerim¨°nia dem¨¤¡±, sense paraules que lliguin cap sintaxi (cap¨ªtol X). I n¡¯hi ha un altre, August Snodgrass, que es passa tot el llibre afirmant els seus dots per a la poesia, per¨° que ni compon ni recita un sol vers en tota l¡¯obra: copia, aix¨° s¨ª, el poema que recita un clergue, que esmentarem m¨¦s endavant.

Dickens tampoc no va demostrar mai ser un poeta dotat si ho jutgem pels poemes escassos que va deixar. Estranyament, sona m¨¦s po¨¨tica la seva prosa que els seus versos. Per¨° no menystindrem el poema que l¡¯autor va escriure al cap¨ªtol VI del seu primer gran llibre, El verd de l¡¯eura, i menys encara la traducci¨® que va fer-ne Josep Carner (1884-1970), de la mort del qual celebrem enguany el cinquantenari. El transcrivim, doncs, perqu¨¨ el lector s¡¯adoni com el nostre poeta estimava la llengua anglesa, per¨° com estimava encara m¨¦s la catalana: l¡¯original no diu el mateix ¡ªs¨ª a la traducci¨® de Casacuberta¡ª, i la traducci¨® ¨¦s una mostra m¨¦s de la capacitat que tenia Carner per poetitzar deliciosament les coses m¨¦s menudes.

Aix¨° diu la seva traducci¨®: ¡°Oh que ¨¦s bocafina l¡¯eura verdejant / entre velles ru?nes allargada! / Els llamins b¨¦ tria que la nodriran / en sa tan freda, solit¨¤ria estada. / Caigui el mur en runes, la pedra escap?ada / per a complaure son desig tan fi; / polseguera m¨°lta per tanta d¡¯anyada / li par un alegre fest¨ª. // On no hi ha vida, arrossegar-se i jeure: / oh quina antiga rara planta l¡¯Eura! // Mal no essent alada, b¨¦ llisca rabent; / son cor de cap recan?a no agoneja. / ?ntima es cargola: ben estretament / l¡¯enorme Alzina, l¡¯amor seu cobeja, / Per terra s¡¯estira sens ¨¤vol barreja, / remou les fulles en oneig frescal, / i abra?a joiosa, i al volt en serpeja, / el ric emmotllat sepulcral. // On ¨¦s la mort, arrossegar-se i jeure: / oh quina antiga rara planta l¡¯Eura! // ?poques traspassen, cauen monuments, / les nacions hom dispersades mira; / no trobeu en l¡¯Eura tristos marciments, / del temps sa ufana resisteix la ira. / I la vella planta que cap dol regira / traur¨¤ saba del dia que pass¨¤, / i el palau que una alta majestat respira / una eura a l¡¯¨²ltim nodrir¨¤. // On para el temps, arrossegar-se i jeure: / oh quina antiga rara planta l¡¯Eura!¡±.

Doble lli?¨® del Verb en l¡¯art de la traducci¨®: all¨¤ on hi havia paraules en una llengua, s¡¯obre una nova dimensi¨® que no s¡¯atansa per for?a a la llengua original. Les dues, angl¨¨s i catal¨¤, volen cap a un univers dotat de llengua ad¨¤mica.