La Generalitat, sense marca

¡°Aix¨° nosaltres no ho farem¡±. Un dirigent d¡¯ERC tancava aix¨ª en petit comit¨¨, abans d¡¯iniciar-se el confinament, la possibilitat de retirar el suport parlamentari a Quim Torra. A Esquerra s¡¯han estimat m¨¦s comprar grans quantitats d¡¯Almax a permetre que Junts l¡¯assenyal¨¦s davant el seu votant com el responsable d¡¯enfonsar el govern independentista. Els dirigents d¡¯ERC han tingut molts mesos per lamentar no haver corregut el risc de for?ar eleccions i el president s¡¯ha valgut d¡¯aquesta flaquesa per desgastar els republicans en pro de la unitat i d¡¯una suposada ¡°fermesa antirepressiva¡±.

La Generalitat i la seva presid¨¨ncia han patit, especialment durant aquesta ¨²ltima legislatura, un deteriorament molt notable. Abans el seu segell obria portes. Avui no. Abans fotografiar-se amb un president de Catalunya, signar un conveni o convidar-lo a una regi¨® europea comportava un r¨¨dit per a l¡¯hoste. Avui els interlocutors i mandataris s¡¯escapoleixen pels passadissos. Les not¨ªcies de pes s¡¯esmorzen. La instituci¨® ha perdut marca. Pateix, amb m¨¦s profunditat i amb pitjor diagn¨°stic, una crisi de reputaci¨® com la del Bar?a, tal com la va descriure prec¨ªs Jaume Gir¨® a El Peri¨®dico (6 de setembre).

L¡¯assumpci¨® que la instituci¨® que es t¨¦ serveix per a poc o res i el ploriqueig constant produeixen un efecte pervers i contrari al buscat

No ¨¦s que el desenvolupament de les campanyes electorals i el rol de les institucions durant aquestes no s¡¯hagi de repensar, ¨¦s convenient. La legislaci¨® ha d¡¯acompanyar els canvis socials quan n¡¯hi ha, per¨° ¨¦s necessari un debat des de la ra¨®, no des de l¡¯emoci¨®, i dirigit per experts en la mat¨¨ria. No ¨¦s que el govern d¡¯Espanya no pugui plantejar-se expressar una disculpa al president Companys i a molts altres que van patir la Guerra Civil i la dictadura franquista. Ho hauria de fer. El que passa ¨¦s que exigint-li-ho se¡¯l col¡¤loca a peu dels cavalls d¡¯uns partits als quals dona suport un percentatge notable de poblaci¨®, a qui encara cal guanyar-se en aquest terreny.

Des de la seva unci¨®, Quim Torra no ha fet ni el m¨¦s m¨ªnim gest per comprendre que el llenguatge comunicacional de l¡¯activisme no casa ¡ªper antiestablishment que hom es pretengui¡ª amb el rol institucional. Tampoc per entendre que la gesticulaci¨®, sense influ¨¨ncia ni poder, s¡¯allunya de l¡¯¨¨pica i s¡¯acosta a l¡¯¨°pera bufa. Tot i tenir part de ra¨®, les formes, el to, l¡¯arrog¨¤ncia de creure¡¯s posse?dor de la veritat en la l¨ªnia del que va expressar Daniel Innerarity en aquest diari (10 de setembre), impossibilita qualsevol indici de ser pres, tan sols, en consideraci¨®. M¨¦s quan, de manera evident, no es t¨¦ la paella pel m¨¤nec.

En l¡¯independentisme hi ha un corrent al qual pertany el president que, ancorat en el lament i la victimitzaci¨® perp¨¨tua, veu sempre el got mig buit. L¡¯autogovern, en comptes de considerar-se un valor que necessita demostrar di¨¤riament que pot ser ben administrat per guanyar aix¨ª l¡¯autoritat moral i el suport transversal ciutad¨¤ per reclamar m¨¦s m¨²scul, ¨¦s vist com una nosa. L¡¯assumpci¨® que la instituci¨® que es t¨¦ serveix per a poc o res i el ploriqueig constant produeixen un efecte pervers i contrari al buscat. A les files independentistes afegeix frustraci¨® a la ja existent, que ¨¦s molta. En les altres, desafecci¨® cap a la necessitat de reclamar m¨¦s capacitat per governar-se.

En l¡¯independentisme hi ha un corrent al qual pertany el president que veu sempre el got mig buit

L¡¯assumpte de la pancarta no acostar¨¤ els pol¨ªtics empresonats ni un mil¡¤l¨ªmetre a la llibertat, ni aconseguir¨¤ un pam m¨¦s d¡¯autogovern per a Catalunya, ni contribuir¨¤ en res a resoldre la confusi¨® i el decadentisme de pa¨ªs. No ho far¨¤ encara que viatgi a Europa, a la qual nom¨¦s mirem com una solucionadora de plets, oblidant les oportunitats d¡¯inversi¨®, aliances i investigaci¨®.

Al marge del seu ¨²s per repartir carnets de patriotisme o de col¡¤laboracionisme, la sensaci¨® cada vegada m¨¦s estesa ¡ªfins i tot entre l¡¯independentisme¡ª ¨¦s que el president amb la pancarta ha buscat ser protagonista del passat des d¡¯un c¨¤rrec que li ha perm¨¨s reviure cada dia els seus admirats anys trenta. La matinada del 7 d¡¯octubre de 1934 l¡¯Ex¨¨rcit va detenir, al Palau, Companys, que va expressar ¡°feu el que h¨¤giu de fer!¡±. Si hem de passar la vergonya est¨¨ril de veure el president de Catalunya inhabilitat en plena pand¨¨mia esperem que com a m¨ªnim el desenlla? sigui un altre. Despr¨¦s, com al Bar?a, el nou inquil¨ª haur¨¤ de recuperar la reputaci¨® i la marca de la Generalitat. Feina dif¨ªcil.