Literatura, enorme garbuix

Acantilado ha publicat diversos llibres d¡¯Antoine Compagnon, home de reconeguda saviesa, ara professor a La Sorbona i a Columbia University (Nova York), lloc, el segon, on solen acudir les grans testes franceses per arrodonir el sou o m¨¦s aviat per triplicar-lo.

Ara l¡¯editorial ens sorpr¨¨n amb el primer dels grans treballs de l¡¯autor esmentat, La segunda mano o el trabajo de la cita, traducci¨® de Manuel Arranz (Barcelona, Acantilado, 2020), publicat a Fran?a el 1977. Gr¨¤cies a aquesta obra, que de fet no va ser escrita per al gran p¨²blic sin¨® per a un tribunal de doctorat de molt pocs membres ¡ªes tracta d¡¯una tesi dirigida el seu dia per Julia Kristeva, que tamb¨¦ va dirigir la de qui firma aquest article¡ª, els estudiosos de teoria de la literatura, mat¨¨ria que t¨¦ molt bona escola a la UB, podran no solament fer-se una idea de tots aquells elements que es consideren secundaris en l¡¯art d¡¯escriure ¡ªla citaci¨® pr¨°piament dita, la bibliografia, la cronologia, el resum biogr¨¤fic, la nota al peu, l¡¯entreguionat, els incipit o ep¨ªgrafs inicials, els signes parent¨¨tics, etc¨¨tera¡ª, sin¨® que seran capa?os, a m¨¦s, d¡¯ordir una genealogia del pensament de l¡¯autor: perqu¨¨ Compagnon demostra, quan aquest llibre es posa en fila amb tota la resta dels que hem conegut abans, que va comen?ar sota l¡¯advocaci¨® del formalisme que esqueia als anys 1970 ¡ªa Par¨ªs m¨¦s que enlloc¡ª, que va passar despr¨¦s per l¡¯estudi d¡¯un sol autor de categoria (Proust entre deux si¨¨cles, que no em consta que s¡¯hagi tradu?t), despr¨¦s per la hist¨°ria de les institucions liter¨¤ries, de la cultura i les idees, en un magn¨ªfic llibre sobre La Troisi¨¨me R¨¦publique des lettres, tot per acabar escrivint un llibre que, de fet, es troba als ant¨ªpodes del primer que va publicar i que ara ha estat editat a Barcelona: El demonio de la teor¨ªa (Acantilado, 2005).

El cas ¨¦s que, en efecte, Compagnon, de la m¨¤ dels grans intel¡¤lectuals i professors estructuralistes, ling¨¹istes, semi¨°legs i formalistes en general d¡¯aquells anys, Kristeva, Genette, Barthes, Blanchot, Jakobson, Lacan, sense oblidar la lli?¨® dels ret¨°rics cl¨¤ssics (possiblement via Genette, autor del fonamental Palimpsestes. La Litt¨¦rature au second degr¨¦; no via Kristeva), ¨¦s a dir Arist¨°til, Cicer¨®, Quintili¨¤ i tutti quanti, va escriure una tesi molt documentada, per¨° que ja presenta els senyals de l¡¯historiador de les lletres i defensor de la lectura a seques, com s¡¯ha acabat demostrant en els seus ¨²ltims llibres. Diguem que el formalisme no va enverinar-li el gust per la literatura.

Genette ¡ªtamb¨¦ professor nostre a l¡¯?cole Pratique des Hautes ?tudes de Par¨ªs¡ª degu¨¦ ser qui va sembrar en Compagnon l¡¯inter¨¨s per la funci¨® que ostenten, en tota obra liter¨¤ria ¡ªfins i tot a La Il¨ªada¡ª, aquests elements ja esmentats, que no formen part de l¡¯estil ni de la hist¨°ria pr¨°piament dits, per¨° que permeten, m¨¦s b¨¦ que cap altre element, situar una obra en el marem¨¤gnum literari ¡ªapassionant, per cert¡ª de la tradici¨®, les influ¨¨ncies, la necessitat de suport d¡¯autoritat, la insinuaci¨®, la precisi¨®, la modulaci¨®, i tantes altres coses. En veritat, com diu l¡¯autor citant Montaigne: ¡°No fem altra cosa que glosar-nos els uns als altres¡±, igual com es diu que tota la hist¨°ria de la filosofia consisteix en notes a peu de p¨¤gina dels textos de Plat¨®. Quan Virgili escrivia: ¡°Armes canto i l¡¯heroi que el primer, de la costa de Troia, feu cap a It¨¤lia, emp¨¨s pels destins, i als ribatges de Lavini¡± (trad. Miquel Dol?, Ed. Alpha), no feia altra cosa que citar les dues epopeies hom¨¨riques: ¡°Canta deessa, la ira funesta d¡¯Aquil¡¤les Pelida, ira que obr¨ª als aqueus el cam¨ª d¡¯innombrables sofrences¡± (trad. Miquel Peix, Ed. Alpha). I aix¨°, com era d¡¯esperar, va arribar fins als grans autors d¡¯epopeies del Renaixement, com l¡¯Ariosto (¡°Le donne, i cavallier, l¡¯arme, gli amori, / le cortesie, l¡¯audaci imprese io canto¡±) o com el Tasso (¡°Canto les armes pietoses i el guerrer que, coronant la gloriosa empresa, salv¨¤ el primer la tomba de Jes¨²s, forjant l¡¯esperit i l¡¯espasa¡±). No costaria gens trobar gloses com aquestes en molta literatura contempor¨¤nia. Dante o Cervantes, tan genials, van comen?ar els seus llibres majors situant el lector a la vora del cam¨ª de deb¨° que farien els seus hereus respectius; per¨° no paren d¡¯esmentar textos i hist¨°ries pret¨¨rites.

No s¡¯equivocava Eugeni d¡¯Ors, sense ser cap rhetor, quan deia que ¡°Tot el que no ¨¦s tradici¨®, ¨¦s plagi¡±, perqu¨¨ tota la hist¨°ria de la literatura ¡ªfins i tot la d¡¯Irene Sol¨¤, que ha fet una novel¡¤la que ¨¦s com una glosa monumental de l¡¯art (menor) de Merc¨¨ Rodoreda¡ª ¨¦s un cabdell de fils enredats en qu¨¨ sempre resulta dif¨ªcil trobar el cap o la cua i destriar l¡¯enfilall. Per¨° aquesta ¨¦s la grandesa de la nostra tradici¨® liter¨¤ria, que passa per Mesopot¨¤mia, Egipte, Israel, Gr¨¨cia, Roma... i Mollerussa, si m¡¯escany¨¤veu. Gr¨¤cies a aquest llibre m¨¦s especialitzat de Compagnon podrem dir, tot referint-nos al garbuix de la hist¨°ria liter¨¤ria: ¡°E il naufragar m¡¯¨¨ dolce in questo mare¡±.