De l¡¯infern se surt tenint cura de la nostra gent gran

Aquests dies comen?a a haver debat sobre la crisi econ¨°mica que ja estem comen?ant a viure despr¨¦s del primer impacte del coronavirus. Malgrat tot, gaireb¨¦ no s¡¯ha produ?t cap debat sobre com remuntar la situaci¨®.

Escolto, perplex, com uns quants es queixen amargament de com de malament s¡¯ha fet la gesti¨® de la crisi sanit¨¤ria, mentre que altres comenten, amb un distanciament indiferent, la mala situaci¨® que viu un o altre sector econ¨°mic. La meva perplexitat augmenta quan, a m¨¦s, em posen exemples concrets i quotidians, amb noms i cognoms, com volent-me conv¨¨ncer. Molta gent encara pensa que aix¨° no va amb ells i, per descomptat, que la soluci¨® la tenen ells. Tot i el terrible impacte social i econ¨°mic de la crisi que vivim. I com de prop que est¨¤ de tots nosaltres.

Molta gent encara pensa que aix¨° no va amb ells i, per descomptat, que la soluci¨® la tenen ells

Tamb¨¦ escolto aquests dies alguns debats t¨¨cnics en qu¨¨ es prioritza la inversi¨® en el sector industrial o el de les noves tecnologies. A pesar que aquests sectors econ¨°mics estan acaparats avui dia per un petit grup de pa?sos i que, si ens arriba a nosaltres, ser¨¤ despr¨¦s de sembrar una collita per a la qual haurem d¡¯esperar moltes temporades de recol¡¤lecci¨® abans del primer fruit.

Fins i tot on sempre s¡¯ha estat avantguardista en iniciatives industrials o en noves tecnologies, com a Catalunya, que ¨¦s un referent en alguns camps, com la recerca biom¨¨dica, haurem d¡¯esperar alguns anys per obtenir resultats que tinguin un impacte en la societat.

Uns miren cap a una altra banda i uns altres cap a un futur no s¨¦ si lluny¨¤ o id¨ªl¡¤lic. I, mentrestant, al meu barri van tancant botigues, van tancant bars, s¡¯incrementa la desigualtat social i van creixen les cues a l¡¯oficina de l¡¯atur.

Winston Churchill va dir una vegada ¡°si passes per l¡¯infern, tira endavant¡±. ?s a dir, surt-ne de seguida, no et dediquis a buscar culpables, a pensar que no et toca a tu o a somiar en futurs que podran venir o no.

Per passar de l¡¯infern, jo crec que cal potenciar les cures a la nostra gent gran. Per tres raons.

La primera ¨¦s perqu¨¨ han estat els m¨¦s afectats per aquesta crisi, tant a les resid¨¨ncies (amb una enorme mortalitat) com aquells que han patit confinament domiciliari (amb efectes terribles en la immobilitat, depressi¨®, ansietat o descompensaci¨® de malalties cr¨°niques). Tenim l¡¯obligaci¨® de donar resposta a la gent gran que no t¨¦ problemes de salut importants (m¨¦s de 9 milions d¡¯espanyols de m¨¦s de 65 anys viuen una vida normal), per¨° sobretot a les 400.000 persones m¨¦s vulnerables que viuen en resid¨¨ncies de gent gran i a les 800.000 persones dependents que viuen al seu domicili amb cures informals. Cures informals dispensades majorit¨¤riament per la seva parella de la mateixa edat, i que acostuma a ser una dona. Aquesta ¨¦s una pol¨ªtica adre?ada als m¨¦s vulnerables, als m¨¦s febles i que lluita directament contra la discriminaci¨® per edat i g¨¨nere. I que dona tranquil¡¤litat a m¨¦s de 9 milions de persones que poden necessitar-la algun dia.

Tenim l¡¯obligaci¨® de donar resposta a la gent gran que no t¨¦ problemes de salut importants,?per¨° sobretot als m¨¦s vulnerables

La segona ra¨® ¨¦s perqu¨¨ ¨¦s una pol¨ªtica econ¨°micament solid¨¤ria. Si som capa?os d¡¯invertir en cures per a la gent gran, tant a domicili com en centres de dia o resid¨¨ncies, estarem activant pol¨ªtiques d¡¯ocupaci¨®, incrementant el consum i la responsabilitat fiscal alhora que redu?m subvencions. Parlant clar i catal¨¤: cada treballador que traiem de l¡¯atur per posar-lo a cuidar comen?ar¨¤ a pagar impostos i a consumir. Deixar¨¤ de necessitar ajuda, i contribuir¨¤ a la recuperaci¨® econ¨°mica d¡¯altres sectors. I ho far¨¤ amb l¡¯autoestima de sentir-se persones productives, plenament integrades en la nostra societat. ?s una pol¨ªtica inclusiva i humana.

La tercera ra¨® ¨¦s perqu¨¨ la inversi¨® en cures t¨¦ un retorn immediat en l¡¯economia. Ara mateix. Per exemple, un ajuntament pot incrementar els serveis domiciliaris que ofereix a la gent gran dependent en uns dies (el que trigui a aprovar una ampliaci¨® de pressupost). El mateix amb la resta d¡¯administracions p¨²bliques. Davant del mitj¨¤ termini de les pol¨ªtiques industrials o del llarg termini de les pol¨ªtiques tecnol¨°giques, la immediatesa de les pol¨ªtiques de la cura a les persones.

Invertir en cures ens pot salvar d¡¯aquest primer cop. Perqu¨¨ socialment t¨¦ un impacte immediat en les persones que els necessiten i en les persones que els ofereixen. I genera una economia solid¨¤ria, inclusiva i humana. Ens fa millors com a individus i com a societat.

Deixem de buscar culpables i de mirar cap a una altra banda. Invertim en pol¨ªtiques industrials i tecnologia. I mentre n¡¯esperem els fruits, invertim en cures.

Passem de l¡¯infern com m¨¦s aviat millor. Cuidant.

Jos¨¦ Augusto Garc¨ªa Navarro ¨¦s director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i president de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG).