Innovaci¨® i pen¨²ria a les escoles

L¡¯institut de Cardedeu Pla Marcell, d¡¯alta complexitat, ha sortit dues vegades en sis dies a TV3. Dimarts ho feia en un Sense ficci¨® dedicat als tres anys de treball de l¡¯Escola Nova 21. Diumenge tornava a ser un dels subjectes del reportatge de 30 minuts sobre la ¡°dist¨¤ncia escolar¡±, un concepte que el programa no referia a la profilaxi dels dos metres, sin¨® a la bretxa educativa, la segregaci¨® escolar, que imposa la desigualtat econ¨°mica, la marginaci¨® social i els d¨¨ficits del sistema.

El programa del dimarts va ser, b¨¤sicament, una exposici¨® oral sobre els objectius i conceptes pedag¨°gics de l¡¯Escola Nova 21, una alian?a de centres educatius i entitats que, entre 2016 i 2019, va treballar per un canvi del model escolar. Les formulacions te¨°riques dels seus promotors van ser perfectament formulades, molt clares i engrescadores. I aix¨ª ho van viure els professors i mestres que van apuntar-se a l¡¯experi¨¨ncia, la qual ha deixat un llegat que creix.

Els seus postulants plantegen un canvi de prop¨°sit de l¡¯educaci¨® i de les maneres d¡¯aprendre: oblidar-se de l¡¯escola on l¡¯alumne escolta, calla i s¡¯examina, un programa amb pocs al¡¤licients que fa que un de cada quatre joves ¡°no vulgui aprendre m¨¦s¡±. A les xerrades els ponents insistien que l¡¯escola ¡°no prepara per a la selectivitat¡±, ha de preparar per a la vida. I dibuixaven una complicitat entre el professor i l¡¯alumne que neix de combatre la ignor¨¤ncia conjuntament.

El problema d¡¯aquest Sense ficci¨® ¨¦s que amb prou feines es va acostar a les aules perqu¨¨ l¡¯espectador pogu¨¦s fer-se c¨¤rrec de qu¨¨ suposava aquest nou paradigma educatiu, o com s¡¯implantava. I quan ho feia¡­ millor que no ho hagu¨¦s fet. Els plors de la nena que s¡¯havia entrebancat, despr¨¦s d¡¯una interrupci¨® de la mestra, en una confer¨¨ncia sobre Pangea ¡ªon havia de dir quatre frases producte de la memoritzaci¨® cl¨¤ssica¡ª va resultar una exhibici¨® punitiva que aquella alumne no es mereixia. Com tampoc sentir les crues opinions del claustre sobre un jove que no s¡¯incorporar¨¤ a la din¨¤mica escolar fins que se li proposi una feina que ent¨¦n: un taller de bicicletes. Perqu¨¨ l¡¯espectador se¡¯n pugui fer una idea, no n¡¯hi ha prou amb sentir l¡¯apostolat dels conferenciants.

Ben diferent va ser el 30 minuts (de quasi tres quarts d¡¯hora) del diumenge de Mariona Bassa i Rosa S¨¢nchez. Van visitar una s¨¨rie de centres educatius despr¨¦s del confinament d¡¯abans de l¡¯estiu i van tornar-hi a l¡¯inici d¡¯aquest curs. Va ser una antologia period¨ªstica de les dificultats en qu¨¨ es troben els mestres per treballar. Van visitar una escola de segona oportunitat de Cornell¨¤, El Llindar, on s¡¯acull els alumnes centrifugats del sistema escolar i on el confinament va portar el risc que tutor i alumne perdessin, per desconnexi¨®, el vincle emocional que els cal per sortir-se¡¯n. O una escola figuerenca que fa anys que est¨¤ en barracons. El claustre tenia la sensaci¨® que les autoritats tot ho feien a correcuita, sensaci¨® compartida per les fam¨ªlies, algunes prou crispades, i on la manca d¡¯espai obligava a prescindir d¡¯innovacions pedag¨°giques que ja eren aplicades al centre.

R¨¤tios altes, m¨¦s dificultat per combatre l¡¯absentisme, els tutors havent de donar ¡ªm¨¦s o menys improvisadament¡ª mat¨¨ries no habituals per a ells.... En fi, el programa va fer un escorcoll per oferir-nos el mostrari d¡¯un sistema educatiu amb unes pen¨²ries que incideixen lamentablement en la vida escolar i la satisfacci¨® dels seus professionals.

Com b¨¦ manifestava el soci¨°leg Xavier Bonal, m¨¦s ens val aprendre a viure en la incertesa, perqu¨¨ ¨¦s la forma de vida que tenim al davant.