Ada Colau: ¡°No descarto un tercer mandat¡±

¡°Per ser qui som se¡¯ns demana m¨¦s. De vegades ¨¦s dur, feixuc i per ser dona i d¡¯origen humil alguns adversaris s¡¯han perm¨¨s llic¨¨ncies que no es permetrien amb d¡¯altres¡±. Aix¨ª ho creu l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (46 anys), que en els sis anys que fa que gestiona l¡¯Ajuntament ha viscut el proc¨¦s, un atemptat terrorista a la Rambla i ara la pand¨¨mia.

Pregunta. Barcelona ha donat una mostra d¡¯enteniment amb la Generalitat durant la pand¨¨mia. Qu¨¨ pensa quan veu la situaci¨® de Madrid?

Resposta. Una pand¨¨mia requereix que totes les administracions p¨²bliques remem juntes perqu¨¨ estem en una emerg¨¨ncia sanit¨¤ria. La ciutadania no ent¨¦n quan es posen per davant interessos partidistes o confrontacions com la que est¨¤ liderant el Govern de Madrid. No ¨¦s el que la gent espera de nosaltres.

P. Catalunya ha pres una de les mesures m¨¦s dr¨¤stiques amb el tancament de bars i restaurants.

R. Estem en emerg¨¨ncia sanit¨¤ria i cal contenir la velocitat de contagi. No entro a q¨¹estionar, per¨° s¨ª que exigeixo mesures igual de dr¨¤stiques de suport a aquest sector perqu¨¨ no en sigui una v¨ªctima. No en tenen la culpa i s¨®n milers de llocs de treball.

P. S¡¯ha hagut de mossegar la llengua davant del Govern independentista i les seves mesures?

R. Es produeixen discrep¨¤ncies i m¨¦s encara en una situaci¨® nova com aquesta. La q¨¹esti¨® ¨¦s amb quina actitud s¡¯hi enfronten. Primer cal intentar resoldre-les des del treball discret i col¡¤laboratiu. P¨²blicament, quan l¡¯autoritat competent durant l¡¯estat d¡¯alarma ¨¦s el Govern central i ara ho s¨®n les comunitats aut¨°nomes, hem d¡¯anar a una. La gent ja est¨¤ patint prou amb el que ha passat. L¡¯¨²ltim que pot entendre ¨¦s que les difer¨¨ncies no es resolguin i s¡¯utilitzin com a arma pol¨ªtica. Nosaltres amb la Generalitat vam tenir discrep¨¤ncies amb les resid¨¨ncies, per¨° vam oferir ajuda per ajudar la nostra gent gran.

P. Sorpr¨¨n que el pa¨ªs amb els pitjors resultats sigui incapa? de superar aquesta confrontaci¨®.

R. No crec que la crispaci¨® l¡¯hagin compartit totes les administracions per igual. Estem davant d¡¯una dreta radicalitzada que no accepta que hi hagi un Govern progressista de coalici¨® i que utilitza la crisi sanit¨¤ria per intentar erosionar-lo. Aix¨° a mi em sembla immoral. El Govern central est¨¤ fent molt bones pol¨ªtiques, tot i que sempre es poden fer millor; jo li demano m¨¦s coses. Ha demostrat una sensibilitat social que no s¡¯ha tingut en crisis anteriors. Em preocupa el paper del PP: veig un [Pablo] Casado acomplexat amb Vox i un PP arrossegat per la seva estrat¨¨gia.

P. Va arribar a l¡¯alcaldia fa gaireb¨¦ sis anys amb la bandera de combatre les desigualtats i garantir l¡¯acc¨¦s a l¡¯habitatge, per¨° la situaci¨® empitjora. Va faltar realisme en les seves promeses?

R. Estic orgullosa que l¡¯Ajuntament de Barcelona ¨¦s l¡¯Administraci¨® p¨²blica de tot l¡¯Estat que est¨¤ fent m¨¦s pol¨ªtica d¡¯habitatge: en quantitat, en pressupost que es destina i en innovaci¨®. Ho fem sols, la Generalitat ha abdicat.

P. Va tenir una ¨¨poca antiturisme. Ara Barcelona ¨¦s buida. Aquestes pol¨ªtiques ens van deixar en desavantatge?

R. Mai hem sigut antituristes. Vam dir que ven¨ªem a salvar l¡¯economia de la ciutat, en clar perill per l¡¯excessiva depend¨¨ncia del turisme. Altres barris han resistit millor a aquesta crisi, el centre ha estat menys resilient i ha de canviar un model m¨¦s mixt amb nova activitat econ¨°mica, com el centre tecnol¨°gic a l¡¯edifici de Correus o les reformes pendents de la Rambla i la Via Laietana. Ara cal accelerar aquest proc¨¦s perqu¨¨ el model sigui sostenible. No era realista pensar que nom¨¦s fent promoci¨® el turisme seria la gallina dels ous d¡¯or per sempre. Tots ho sab¨ªem.

P. Amb l¡¯urbanisme t¨¤ctic ha aconseguit tenir mitja ciutat enfadada amb la pintura i elements als carrers. ?s temporal?

R. Quan es fan canvis es generen pol¨¨miques, benvingut sigui el debat. Per¨° cal distingir les transformacions. Hi ha canvis ambiciosos i estructurals que ja impuls¨¤vem en mobilitat sostenible per guanyar espai que no tenen marxa enrere. Ho fan totes les ciutats europees perqu¨¨ els nivells de contaminaci¨® i soroll s¨®n insostenibles i cal guanyar espai per a la vida. L¡¯exemple ¨¦s el model de les superilles. Un altre canvi ¨¦s protegir les escoles amb entorns pacificats. Amb la pand¨¨mia i davant de la falta d¡¯espai p¨²blic, s¡¯ha utilitzat l¡¯urbanisme t¨¤ctic, per¨° no ¨¦s definitiu. Es quedaran les barreres Jersey de ciment que no agraden a ning¨²? ?s evident que no.

P. No li agraden?

R. ?s clar que no m¡¯agraden, no crec que siguin el millor element per intervenir en l¡¯espai p¨²blic. Eren les disponibles i m¨¦s segures. En una segona fase es far¨¤ m¨¦s bonic.

P. Sempre ha parlat de dos mandats. N¡¯hi haur¨¤ un tercer?

R. ?s veritat que em vaig plantejar una temporalitat, per¨° ens ha tocat un temps excepcional. Ten¨ªem una s¨¨rie de projectes que han costat d¡¯arrencar perqu¨¨ hem viscut el proc¨¦s , un atemptat a la Rambla i ara la pand¨¨mia. No descarto, si fos necessari, acompanyar un tercer mandat perqu¨¨ la import¨¤ncia del comprom¨ªs ¨¦s que es pugui materialitzar el programa de transformaci¨® de Barcelona cap a una ciutat m¨¦s sostenible, justa, democr¨¤tica i l¨ªder en innovaci¨® social.

P. Li segueixen pesant els vots de Manuel Valls a la seva investidura?

R. No va ser el desitjat. Ara, no em penedeixo d'haver defensat leg¨ªtimament la meva aspiraci¨® com a formaci¨® pol¨ªtica. Ten¨ªem el dret a aspirar a l'alcaldia perqu¨¨ el projecte de transformaci¨® de Barcelona no sigui una an¨¨cdota en els llibres d'hist¨°ria, sin¨® una constataci¨® que es podia fer pol¨ªtica de manera diferent.