L¡¯Estat i nosaltres

L¡¯¨²ltim any, els ciutadans europeus han experimentat una nova relaci¨® amb els seus respectius Estats. La irrupci¨® de la pand¨¨mia ha tornat al primer pla el protagonisme de l¡¯Estat en tota la seva amplitud. Per a molts, la situaci¨® era totalment desconeguda; per a d¡¯altres, sobretot aquells que han viscut sota r¨¨gims dictatorials, una mica menys. En condicions econ¨°miques, socials i pol¨ªtiques raonables per a la majoria, l¡¯Estat sembla que recular. En moments de crisi, la seva pres¨¨ncia augmenta al galop, com la marea.

Quan no vivim en un per¨ªode d¡¯excepcionalitat continuada, cadascun de nosaltres actua d¡¯acord amb les seves possibilitats i condici¨®. Portem els nens al parc, planifiquem sortides de cap de setmana amb els amics, sopem en un restaurant i tornem a casa tranquil¡¤lament, preparem les vacances i comparem destins o acudim a la feina pel mateix cam¨ª per on sabem que hi haur¨¤ tr¨¤nsit.

Quan fem aquestes accions no hi donem cap import¨¤ncia, per¨° quan d¡¯una manera o d¡¯una altra veiem limitada la nostra capacitat de dur-los a terme, en la seva abs¨¨ncia i des de la mirada retrospectiva, els entenem en el seu conjunt com la ¡°llibertat¡±. Encara que la llibertat no tingui el mateix significat per a cada ciutad¨¤, ni tan sols s¡¯entengui igual al llarg de la vida. El destacat escriptor de literatura de viatges, Patrick Leigh Fermor, per exemple, en una de les seves obres m¨¦s colpidores, Un temps per guardar silenci, va sortir perplex i trastornat, despr¨¦s de compartir una temporada la quietud de l¡¯abadia benedictina de Saint Wandrille, a Normandia.

Per a un monjo, els canvis dels ¨²ltims mesos poden ser gaireb¨¦ imperceptibles. L¡¯al¨¨ de l¡¯aparell estatal a trav¨¦s de noves lleis, decrets, ordres de confinament, tancaments i restriccions pot portar, en canvi, a la majoria a la conclusi¨® que quan m¨¦s es manifesta el seu poder, la nostra llibertat ¨¦s menor. La conclusi¨® simple ¨¦s que, com m¨¦s hi ha d¡¯un, menys n¡¯hi ha de l'altre. Encara m¨¦s quan tendim a equiparar aquest poder amb la capacitat de coerci¨® ¨Cles sancions¨C o de control ¨Caplicacions per rastrejar infectats.

En aquesta situaci¨® ¨¦s f¨¤cil estar en predisposici¨® de comprar els arguments dels qui ens presenten futurs dist¨°pics des del camp de la filosofia ¨CByung-Chul Han o Slavoj Zizek, com a paladins m¨¦s populars¨C o de la literatura ¨C¡°els governs s¡¯aprofiten del caos i de la por dels desesperats¡±, sentenciava la mare d¡¯El conte de la Serventa, Margaret Atwood, la setmana passada en la inauguraci¨® de la Biennal de Pensament de Barcelona.

Tamb¨¦ ¨¦s f¨¤cil estar temptat de protestar i rebel¡¤lar-se contra les mesures que s¡¯imposin. ¡°?s el meu negoci i ning¨² m¡¯ha de dir quan he de tancar¡±, ¡°a casa meva no hi ha govern que em dicti per a quanta gent paro la taula, el cap de setmana marxem a la muntanya perqu¨¨ cap pol¨ªtic em pot impedir fer el que vulgui en el meu temps lliure¡±, ¡°ja som prou grans per saber com cuidar de la nostra salut i prenent unes canyes a la terrassa no molestem a ning¨²¡± i un llarg etc¨¨tera de coses per l¡¯estil.

Amb tot, i encara que sembli evident la correlaci¨® inversa entre poder estatal i llibertat, en un moment com l¡¯actual no ho ¨¦s tant. La llibertat per a les persones que viuen en societat, que a Europa s¨®n la majoria, no ¨¦s un atribut individual sin¨® relacionat amb i dependent dels altres, des de la parella i els amics fins als desconeguts. La llibertat per fer tot el que imaginem i enyorem quan mirem enrere aquests dies ¨¦s, en primer lloc, el resultat de la capacitat de l¡¯Estat de generar certesa i autoritat a trav¨¦s de les lleis i normes que el sustenten i organitzen.

Tot i que fins ara hagi sigut molt dur i a l¡¯espera del que pot arribar, amb importants afectacions per a l¡¯economia, el suport i la fortalesa dels nostres estats europeus, de les seves estructures subestatals i de la col¡¤laboraci¨® entre ells ¨Cno el contrari¨C s¨®n la millor garantia per recuperar la quotidianitat ara limitada. Tan sols quan permetem amb els nostres vots que el pilotin ineptes, xerraires o patrioters tenim possibilitats de veure amena?ades les seves regles i arquitectura. I, llavors s¨ª, convertir en probables les elucubracions dels malastrucs de la ci¨¨ncia-ficci¨® i perdre la llibertat que tenim gr¨¤cies a l¡¯Estat.

Joan Esculies ¨¦s historiador i escriptor.