Metadades que valen una absoluci¨®

L¡¯agent dels Mossos de l¡¯entrada tecleja el seu nom a l¡¯ordinador. Juan Moreno Garc¨ªa. ¡°No surt res¡±. El Juan respira. Potser la seva germana t¨¦ ra¨®, pensa, i l¡¯home que ha trucat a casa de la seva mare perqu¨¨ es presenti a comissaria li ha fet una broma pesada.

M¨¢s informaci¨®n

Manual del mal lladre

¡°He tocat el cel i he estat a l¡¯infern¡±

Agents de pais¨¤ a la ca?a del lladre a Barcelona

Al Juan li preocupa el seu aspecte, per¨° d¡¯una manera peculiar. L¡¯espanta fer por. Creu que la gent el veu ¡°com a un delinq¨¹ent¡±. Amb l¡¯absoluci¨®, que acaba de sortir del forn, explica la seva hist¨°ria davant el Donzella de la Costa, el restaurant de platja de Badalona on va celebrar la nit de Sant Joan del 2015.

Quan un altre agent apareix i li diu ¡°ara vinc amb tu¡±, alguna cosa se li trenca dins. En un despatx, li diu que ¨¦s sospit¨®s d¡¯un robatori violent ocorregut la matinada del 24 de juny en un pis del Carmel, a Barcelona. ¡°Ostres, quina sort!¡±, diu alleujat: no hi ha res a t¨¦mer, pressent, perqu¨¨ aquella nit va ser al Donzella amb la seva exdona i la seva filla, fins a gaireb¨¦ les tres de la matinada. S'equivoca.

Sota un sol que convida a estirar-se a la sorra, el Juan explica que no dorm si no ¨¦s amb pastilles i que no surt de casa quan abans era ¡°l¡¯¨¤nima de la festa¡±. Que ha passat els pitjors anys de la seva vida, acusat d¡¯un assalt que, segons la just¨ªcia, no va cometre. Va ser conductor d¡¯ambul¨¤ncies, encofrador i, finalment, controlador d¡¯accessos. ¡°Era el simp¨¤tic. Quan inauguraven una discoteca, sempre em posaven a la porta el primer dia¡±.

Els Mossos el porten al calab¨®s, el despullen i escorcollen. El Juan passa dues nits en un ¡°forat negre, amb parets pintades amb excrements¡±. Davant de la jutgessa sap per fi qui l¡¯acusa: C. ¨Ccambrera amb qui havia coincidit a l¡¯exclusiva discoteca Sutton de Barcelona¨C i S., companya de pis de C. Ell es declara innocent. ¡°T¡¯he de donar la mala not¨ªcia que entres a la pres¨®¡±, li diu una funcion¨¤ria. Estar¨¤s dos mesos a la Model.

La v¨ªctima va identificar Juan Moreno per les celles i despr¨¦s de veure la seva foto a Facebook

Al Sutton, el Juan va coincidir amb la cambrera C. i tamb¨¦ amb E., amb qui havia viscut a Eivissa i a qui havia fet fora de casa despr¨¦s d¡¯una infidelitat. Diu el Juan ¨Caix¨° no ho recull la sent¨¨ncia que l¡¯absol¨C que les va veure emportant-se diners de les consumicions de la caixa enregistradora. Afegeix que va avisar el seu cap, per¨° no va donar noms. Pensa que aix¨° explica per qu¨¨ C. i S. el van assenyalar pel robatori de 55.000 euros que C. guardava, en monedes, en una caixa forta. El Juan, defensat per l¡¯advocada Lorena Moyano, creu que aquell robatori s¨ª que es va produir. La sent¨¨ncia que l¡¯exculpa diu que s¨ª.

Bigote, pres per delicte de sang, aconseguidor a la Model i artista ocasional (¡°amb les fulles feia roses per als vis a vis¡±) l¡¯ajuda a anar tirant entre reixes. ¡°Em va posar a treballar cosint llen?ols d¡¯hospital¡±. El Juan treballa i llegeix novel¡¤les com El proc¨¦s, de Kafka, amb una hist¨°ria que deu identificar com a pr¨°pia. Entre els llen?ols, explica, tres presos l¡¯agafen desprevingut i abusen d¡¯ell. No ho denuncia. ¡°Si ho faig, em maten¡±.

La sent¨¨ncia considera provat que el robatori va existir. S. estava sola al pis, ubicat en un soterrani. Se¡¯n va anar la llum. Va sortir a veure qu¨¨ passava. Eren les dues de la matinada. Tres homes van entrar per for?a al pis, la van tirar a terra, la van colpejar i la van lligar de mans amb brides. Un d¡¯ells li va fer una desc¨¤rrega el¨¨ctrica mentre li preguntava on era la caixa forta de C. Els tres homes la van arrencar i se la van endur.

La fam¨ªlia i els amics es conjuren per treure el Juan de la Model. Necessiten proves. Reuneixen v¨ªdeos i fotos d¡¯aquella nit, per¨° la policia diu que haurien pogut ser manipulats. Necessiten temps per demostrar que no ¨¦s aix¨ª. Per¨° als dos mesos sorgeix una oportunitat. La jutgessa el truca: ¡°Far¨¦ una prova que no s¡¯ha fet en 22 anys¡±. ?s el reconeixement de veu. El Juan llegeix un text com si fos un empleat d¡¯hotel. Llegeix paraules clau, com ¡°caixa forta¡±. La v¨ªctima del robatori, S., t¨¦ dubtes. Queda lliure despr¨¦s que un familiar pagui els 10.000 euros de fian?a.

La sent¨¨ncia avala que va passar Sant Joan en un local, no al pis assaltat

La sent¨¨ncia dona per bons els v¨ªdeos i les fotos que va fer la seva ex aquella nit i que va penjar a Facebook i Instagram. La declaraci¨® d¡¯un p¨¨rit sobre les metadades (informaci¨® relativa als arxius, com la data de creaci¨®) ¨¦s clau. Diu que les hores i el lloc de publicaci¨® ¡°s¨®n fiables¡±. ¡°No hi ha manera de modificar-les a menys que es tingui acc¨¦s als servidors d¡¯Instagram, cosa que ¨¦s impossible.¡±

El sol afluixa a Badalona i el Juan recorda la revetlla del 2015. Celebrava el seu sant, com altres vegades, al Donzella. ¡°La nena es va menjar tots els musclos a la marinera¡±. Diu que van estar ballant i tirant petards gaireb¨¦ fins a les tres de la matinada. I que despr¨¦s se¡¯n van anar junts a casa de la seva exdona, que ¨¦s a uns cinc minuts caminant.

La sent¨¨ncia dona cr¨¨dit al relat de l¡¯exparella. I als dels altres testimonis que el van veure aquella nit al xiringuito. A., l¡¯amo, va dir que el va anar a saludar a la taula i el va veure fins a la 1.45 h. A., una clienta, va afirmar que el va veure ballant i que devia ser m¨¦s tard de la 1.30, perqu¨¨ ¨¦s quan va comen?ar el ball. M., que cobrava els sopars, va afirmar que el va veure a la sorra tirant petards. Hi pot haver ¡°dubtes¡±, diu la sent¨¨ncia, i que s¡¯hagin conf¨®s d¡¯hora. Per¨° S., la v¨ªctima, va dir que molt abans del robatori, que va ser a les 2.00, ja hi havia individus rondant a prop del pis. ?s complicat, conclou el jutge, que el Juan pogu¨¦s ¡°compaginar la seva pres¨¨ncia aquella matinada¡± a Badalona i al Carmel.

El Juan recorda que les denunciants van portar a la policia uns cigarrets suposadament trobats davant del pis del Carmel. Es va sotmetre a una prova d¡¯ADN. El resultat va donar negatiu. Lamenta que abans havien acusat altres sospitosos. L¡¯acusaci¨® no va prosperar amb cap.

Els lladres es van endur 55.000 euros d¡¯una caixa forta

La sent¨¨ncia assenyala que ¡°l¡¯¨²nic element de prova¡± contra ell ¨¦s que S. el va assenyalar a la roda de reconeixement. Ella havia declarat que, sens dubte, l¡¯individu amb passamuntanyes era el n¨²mero dos, ¨¦s a dir, el Juan. I que ho va saber per ¡°les celles¡± i ¡°els ulls¡±. Per¨° una identificaci¨® aix¨ª ¨¦s ¡°q¨¹estionable i dubtosa¡±, recull la sent¨¨ncia. Davant de la policia, a m¨¦s, S. va dir que aquest n¨²mero dos no era el Juan sin¨® M. A., un altre dels sospitosos inicials descartats a qui el Juan ¡°no s¡¯assembla¡±, agrega la sent¨¨ncia. Per¨° n'hi ha m¨¦s. S. va canviar d¡¯opini¨® despr¨¦s de veure fotos del Juan a Facebook.

La trucada del seu psiquiatre interromp la xerrada. El Juan, de 43 anys, no creu que aquesta experi¨¨ncia li hagi servit de res. ¡°No hi ha res bonic ni bo a la pres¨®¡±. Ha deixat de sortir a la nit. Torna a treballar d¡¯enconfrador. No ha refet la seva vida: La sent¨¨ncia subratlla que no hi ha ¡°de cap manera¡± proves per condemnar-lo, per¨° matisa que persisteixen ¡°certs dubtes¡± pels testimonis, la majoria propers a ell. El Juan ha evitat una condemna de cinc anys (la que demanava la Fiscalia) i ha estat absolt. Se¡¯l considera innocent, per¨° no s¡¯ho acaba de creure. ¡°Tinc por que alg¨² pensi encara que soc culpable. No he sortit encara d¡¯aquella nit. No he tornat a ser jo¡±.