L¡¯alcalde m¨¤rtir i el canonge contrabandista

Miquel Barnadas i Mart¨ªn (1904-1937) i Mart¨ª Torrent Garc¨ªas (aka Garc¨ªa, 1888-1964) van n¨¦ixer al mateix poble, Ma?anet de Cabrenys, per¨° les seves vides s¨®n oposades, del tot. Un, en Barnadas, alcalde republic¨¤ m¨¤rtir. L¡¯altre, en Torrent, canonge contrabandista i primer capell¨¤ de la pres¨® Model de Barcelona amb el franquisme. Sobre Barnadas, Joan Verg¨¦s ¨Cque a Twitter es presenta com a tossut horticultor i pacient regidor a Espolla¨C ha autoeditat una biografia novel¡¤lada, Guspira de passions. Sobre Torrent, l¡¯any 2016, Jos¨¦ Francisco Mar¨ªn va publicar a Tierra de Nadie, editorial de Jerez, una treballada investigaci¨® sobre la perip¨¨cia de qui l¡¯any 1945 ja era ¡°capell¨¢n mayor¡± de les presons franquistes i que rebria una canongia de la catedral de Barcelona.

A prop¨°sit d¡¯aquest personatge, Quim Fors i Santi Barrera, ve?ns de Tordera, on comen?a la carrera pol¨ªtica i eclesi¨¤stica del moss¨¨n, han enllestit un documental: Preg¨¤ries de poder: desemmascarant moss¨¨n Mart¨ª Torrent. El documental s¡¯enceta amb unes imatges del NO-DO amb Torrent rebent una condecoraci¨® del franquisme. El documental inclou documents gr¨¤fics, recreacions de determinats episodis i deu testimonis. Entre ells, els historiadors que han treballat la figura del canonge. ¡°La nostra pretensi¨® ¨¦s descriure el cam¨ª cap al poder que va rec¨®rrer moss¨¨n Mart¨ª, el paper d¡¯una determinada esgl¨¦sia i la seva conniv¨¨ncia amb el franquisme. Precisament la veu m¨¦s cr¨ªtica amb aquesta esgl¨¦sia que s¡¯escolta al documental ¨¦s la d¡¯Hilari Ragu¨¦¡±, comenta Barrera.

L¡¯escriptor Carlos Rojas, d¡¯¨¤nima ma?anatenca, va fer una descripci¨® sagnant d¡¯aquest personatge a La fiera literaria: ¡°el reverendo can¨®nigo fue codicioso, lujurioso, gourmand y gourmet. Amas¨® una fortuna con el contrabando y mantuvo un muy poblado har¨¦n¡±. I explica que al seu enterrament van anar-hi antigues amants ¡°con sus bordes de la mano¡±. Hi ha dos episodis particularment ressenyats de la seva vida. Un, el llibre ?Qu¨¦ me dice usted de los presos? (1942), on teoritza que el condemnat a mort t¨¦ la ¡°incomparable fortuna¡± de saber quan morir¨¤ i pot preparar-se per compar¨¨ixer davant D¨¦u, net de pecat mortal. El llibre porta la seva firma, per¨° l¡¯historiador Vicent Comes atribueix l¡¯autoria a Luis de Luc¨ªa, que va ser ministre de la CEDA. Fou empresonat per la Rep¨²blica per les seves conviccions conservadores. Amb el franquisme, el seu rebuig a la insurrecci¨® militar li va suposar una condemna a mort que li fou commutada. El llibre es va cuinar mentre Luc¨ªa era a la Model.

Als anys quaranta i a llocs de frontera una ind¨²stria era el contraban. A Ma?anet hi havia dues colles principals. Els seus contemporanis posaven Torrent a la c¨²pula d¡¯una d¡¯elles que, curiosament, mai no va caure en cap batuda policial. En tot cas, els passadors, que, a m¨¦s, feien tasques de confidents sobre el moviments de frontera, tenien una apreciable llibertat de moviment. I si tot s¡¯espatllava, Mart¨ª Torrent ja procurava que la vida de detingut fos curta i sense ang¨²nies.

Des de la influ¨¨ncia que tenia, feia favors. Aix¨° s¨ª, selectiu amb els beneficiaris. A una persona de la meva fam¨ªlia, mestra interina, li va proposar ser mestra de presons. Ella, sense convenciment, va anar a Madrid, on es feia l¡¯oposici¨®. Per¨° un cop a l¡¯aula d¡¯examen va pensar que no ho volia ser... i se¡¯n va anar. Torrent la va renyar severament. ¡°Solament et calia escriure el parenostre!¡±, li va dir.

La biografia de Barnadas, en canvi, est¨¤ il¡¤luminada pel seu heroic i tr¨¤gic final. Feia de taxista ¨Cl¡¯any 33 a casa seva van treure la rifa i va poder comprar-se un cotxe. Militant d¡¯ERC, el juliol de 1936 es va passar al PSUC i amb aquesta formaci¨® va entrar a l¡¯Ajuntament. Ho explica Pere Roura, historiador de la localitat amb informaci¨® molt propera ¨Cdel ¡°cas Barnadas¡± n¡¯havia sentit parlar molt als pares i a l¡¯avi.

Aquell mateix 36, amb el seu cotxe, va portar monges de pais¨¤ a Figueres. Tamb¨¦ va ajudar dos capellans portant-los a altres destins. Barnadas respectava la gent, els seus ve?ns i, sobretot, la vida. L¡¯any 37, va ser escollit alcalde. L¡¯anterior havia dimitit ¡°per amenaces de gent forastera¡±, explica Roura. I s¡¯arriba a la trista diada del 15 de mar?, un dilluns. Tres cotxes de la FAI porten una colla de milicians que entren al bar de la m¨²tua del poble ¨Cque encara es diu La Pau¨C volent emportar-se uns ve?ns, persones que titllaven de dretes. Barnadas s¡¯hi enfront¨¤. Responia per elles. Tot i que va anar a buscar la pistola a casa seva... no va tenir defensa. Barnadas va ferir un milici¨¤, per¨° dos trets el van abatre. Eren les quatre de la tarda. Aquella mateixa nit, sis ve?ns van fugir del poble. La investigaci¨® de l¡¯assassinat va acabar amb un judici a 11 acusats. Alguns van ser empresonats.

La mem¨°ria sobre aquells fets i aquell ve¨ª... no s¡¯ha perdut. Als anys seixanta ja es parlava d¡¯alcalde m¨¤rtir i Rafael Sot, que va salvar l¡¯arxiu municipal de Ma?anet de les rates, recordava en un text de 1987 que el d¡¯en Barnadas va ser l¡¯¨²nic crim com¨¨s al poble durant la Guerra Civil. El 2001, el Consistori li va dedicar un carrer. I Roura ha escrit que, fa quatre anys, Carlos Rojas, amic de la mare dels germans Barnadas, va patrocinar un documental titulat Els dos fills que em van matar. Un, en Miquel, i l¡¯altre l¡¯Emili, que va morir l¡¯any 1945 a Ma?anet, emmalaltit a les presons franquistes.

Un record agra?t acompanya la mem¨°ria de Miquel Barnadas.