Un Stradivarius glori¨®s contra la pand¨¨mia

Feia por entrar a l¡¯Auditori de Barcelona i no veure-hi ning¨². Ni una ¨¤nima als passadissos, escales i ascensors. Com que a sobre era la nit de Halloween, l¡¯experi¨¨ncia era m¨¦s inquietant. El panorama no va canviar en veure la immensa Sala Pau Casals amb les seves m¨¦s de 2.000 butaques buides. No hi havia p¨²blic despr¨¦s de la suspensi¨® d¡¯espectacles ordenada per la Generalitat i els m¨²sics de l¡¯OBC, envoltats de micr¨°fons i c¨¤meres, que estaven a punt de comen?ar el concert m¨¦s estrany de la seva vida. No ho oblidaran la jove directora lituana Giedr¨¦ ?lekyt, el violista franc¨¨s Antoine Tamestit i l¡¯OBC, que van oferir, a trav¨¦s de la nova plataforma L¡¯Auditori Digital, un raig de llum mel¨°man en una Barcelona assetjada pel coronavirus.

El primer que sorpr¨¨n en un auditori buit ¨¦s el soroll dels talons de les sabates dels m¨²sics quan trepitgen l¡¯escenari. Talons propers i altres sorolls habituals en un concert ¨Cles cadires quan els m¨²sics seuen, els xiuxiuejos, l¡¯afinaci¨®¨C que cobren un relleu inusitat. L¡¯ac¨²stica tamb¨¦ pateix l¡¯abs¨¨ncia de p¨²blic.

Amb pas r¨¤pid i decidit, Giedr¨¦ ?lekyt surt a l¡¯escenari disposada a divertir-se a fons, malgrat les circumst¨¤ncies adverses, amb el seu debut amb el conjunt simf¨°nic barcelon¨ª. Obre el concert amb m¨²sica de Manuel Pla i Agust¨ª, una vigorosa mostra del repertori orquestral espanyol del segle XVIII. La directora transmet energia i alegria vital i la breu Obertura en fa major del compositor i clavecinista espanyol brilla amb un esperit concertant.

Els m¨²sics no estan a soles amb la m¨²sica. Hi ha c¨¤meres de televisi¨®, una grua de vuit metres a l¡¯escenari a la recerca de perspectives in¨¨dites i els micr¨°fons de Catalunya M¨²sica i R¨¤dio Cl¨¤ssica (RNE), que gravaven el concert, transm¨¨s en directe per la nova plataforma L¡¯Auditori Digital. Es tracta d¡¯un projecte dissenyat abans de la pand¨¨mia per divulgar els seus concerts i que, pels funestos designis de la pand¨¨mia, neix en plena segona onada de contagis, amb els teatres, cinemes i sales de m¨²siques tancats durant almenys 15 dies. La plataforma virtual neix amb una oferta inicial de llan?ament d¡¯un euro i despr¨¦s passar¨¤ a 7,90 euros mensuals.

Tot sonava amb claredat i transpar¨¨ncia, amb efectius redu?ts i ben equilibrats. Van tocar b¨¦, per¨° una altra estranyesa en aquesta estranya vetllada, la m¨¦s dif¨ªcil d¡¯assimilar, ¨¦s no sentir els aplaudiments al final. Costa adaptar-s¡¯hi i, per compensar la falta d¡¯¨¤nim del p¨²blic, s¡¯aplaudeixen entre ells amb cortesia. Per¨° no ¨¦s el mateix.

Amb l¡¯actuaci¨® de Tamestit com a solista del Concert en sol per a viola, TWV 51-G9 del compositor barroc alemany Georg Philipp Telemann, va arribar la gl¨°ria sonora. El c¨¤lid i bonic so de la m¨¦s antiga de les deu violes que es conserven del llegendari luthier de Cremona, Antonio Stradivari ¨C l¡¯anomenat Stradivarius Gustav Mahler, de 1672¨C, va inundar la sala en una versi¨® de prodigiosos matisos i bell¨ªssima sonoritat. La directora seguia fil per randa les indicacions d¡¯un Tamestit inspirat, un violista que combina virtuosisme i intensitat expressiva amb una eleg¨¤ncia i una delicadesa extraordin¨¤ries.

Com es trobaven a faltar els bravos del p¨²blic! Per¨° aix¨ª s¨®n les coses en aquests temps complicats. Despr¨¦s del superb concert de Telemann, que dura poc i va passar com un sospir, Tamestit va fer meravelles tocant dos moviments ¨CLoop i el vertigin¨®s Prestissimo amb sordina¨C d¡¯una obra clau del repertori per a viola del segle XX, la Sonata per a viola sola, del compositor hongar¨¨s nacionalitzat austr¨ªac Gy?rgy Ligeti.

Van impressionar els seus aclaparadors recursos t¨¨cnics i expressius en aquesta pe?a, que va tocar de manera admirable: en aquestes circumst¨¤ncies, tocant sol en una sala immensa, Tamestit semblava un tit¨¤ defensant el valor de la m¨²sica amb molt art i el glori¨®s so de l¡¯Stradivarius Mahler que toca des del 2008. Inoblidable.