Esbossos de periodisme literari

¡°Les senyores eren particularment ferotges a l¡¯hora d¡¯aconseguir un lloc. A la llotja femenina, una matrona poderosa va agafar una coneguda meva per la cintura i la va despla?ar del seu lloc; i hi va haver una altra senyora (en una fila del darrere de la mateixa llotja) que va millorar la seva posici¨® clavant-li una agulla grossa a les senyores de davant seu...¡±.

Charles Dickens descriu l¡¯ambient i la fila que fan turistes i potentats per veure un acte de Setmana Santa amb el Papa de figurant. Ho fa a Postals d¡¯It¨¤lia, que acaba de publicar L¡¯Aven?, recull d¡¯impressions de la seva estada al pa¨ªs entre juliol de 1844 i juny de 1845, a la manera de la visita tipus Grand Tour que ja havien fet les seves compatriotes Mary Shelley i Frances Trollope. O Tobias Smollett, probablement la influ¨¨ncia m¨¦s clara (Viatge per Fran?a i It¨¤lia). I gaireb¨¦ amb la mateixa veu independent i iconoclasta que ell mateix va aplicar abans per als apunts del seu tant fam¨®s com un xic controvertit viatge pels Estats Units: American Notes (1842).

El fragment, com les pinzellades que fa de cementiris i presons, d¡¯un espectacle de titelles sobre la mort de Napole¨® (¡°indescriptiblement grotesc¡±, en diu) i alguna co?a al to del catolicisme rom¨¤ (no va ser tan cr¨ªtic amb la societat italiana despr¨¦s dels problemes que va tenir per ser-ho amb la nord-americana), ¨¦s una petit¨ªssima mostra de la vivor i la genialitat en el to, de la precisi¨® en el detall (i de com d¡¯¨¤cid podia ser en les descripcions per retratar la farsa i la impostura) i de l¡¯obsessi¨® per captar totes les impressions d¡¯una escena que tenia Dickens i que aqu¨ª abunda. Per¨° s¨®n qualitats que no s¡¯explicarien si no les hagu¨¦s esmolat en el periodisme, fet que, per variar, se sol menystenir tamb¨¦ en aquest escriptor.

El tractat de taquigrafia

Tot hauria canviat en la seva vida si als 16 anys no hagu¨¦s decidit comprar-se un dels primers tractats de taquigrafia, Brachyography, que era el m¨¦s emprat pels reporters del Parlament per ser com m¨¦s fidels millor als discursos. El m¨¤ foradada del seu pare feia, entre altres coses, de corresponsal del discret British Press a Londres i encarregava al nano que li port¨¦s not¨ªcies de successos de tota mena (incendis, accidents...), pels quals Charles rebia un penic per l¨ªnia impresa.

D¡¯all¨¤ va saltar al The Morning Herald (1827-1828) i al Mirror of Parliament. Entre 1832 i 1834 s¡¯empassava tres sessions di¨¤ries, una feina esgotadora i estressant que, amb els anys, li serviria d¡¯entrenament per poder escriure, almenys, dues novel¡¤les alhora. Estava considerat el m¨¦s r¨¤pid i un dels m¨¦s curosos reporters del Parlament. Ell, per¨°, no en tenia tan bon record ni guardava un concepte tan excels d¡¯aquella feina als passadissos de la pol¨ªtica brit¨¤nica. ¡°El gran xipolleig de la galeria¡±, va arribar a definir-ho i a escriure-ho als seus ¨ªntims. Tot i aix¨ª, potser sense ser-ne massa conscient, Dickens va acabar essent present en els grans debats que van assentar les bases de la gloriosa Era Victoriana i va poder absorbir grans dosis d¡¯informaci¨® que acabarien marcant les seves idees pol¨ªtiques, de tarann¨¤ liberal.

Necessitat de diners, en qualsevol cas el desembre de 1833 va acceptar col¡¤laborar al Monthly Magazine, publicaci¨® llavors en decad¨¨ncia que tirava 600 exemplars, molt lluny dels 5.000 que havia assolit, per¨° que va ser cabdal per a la traject¨°ria liter¨¤ria de Dickens: va donar cabuda, el desembre de 1833, a la pe?a A dinner at Poplar Walk, el primer dels seus futurs famos¨ªssims sketches (esbossos), postals entre la ficci¨® i la no-ficci¨® sobre un Londres que coneixia com el palmell de la m¨¤, i recollits cinc anys despr¨¦s a Sketches by Boz. De notable ¨¨xit, per cert: la fidelitat a la realitat observada (no gaire agradable, en alguns casos) va impressionar molt els lectors de l¡¯¨¨poca.

A la tardor de 1834 vindria l¡¯altre gran moment en qu¨¨ el periodisme li va modelar la vida: va entrar a The Morning Chronicle, llavors el segon diari d¡¯Anglaterra darrere el tot¨¨mic The Times. La rivalitat entre ambdues cap?aleres era tal que fins i tot Dickens la fa surar, indirectament, a Picwick. Aix¨° s¨ª, de manera emmascarada, amb els personatges de Pott i Slurk, directors de publicacions antag¨°niques.

Dues vegades important ser¨¤ aquell The Morning Chronicle. D¡¯una banda, el van enviar a cobrir actes pol¨ªtics pels comtats (Essex, Sulfolk....), llocs on Dickens va anar amb dilig¨¨ncia i parant a fondes i postes. De les incre?bles hist¨°ries que anava sentint per aquells mons de D¨¦u es nodriran en bona part les aventures que farceixen Pickwick. I de l¡¯altra, all¨¤ va con¨¨ixer el veter¨¤ periodista George Hogarth, que acabaria sent, per atzars de la vida, el seu sogre (es va casar amb la seva filla gran, Catherine), i tamb¨¦ qui li oferiria que publiqu¨¦s amb assidu?tat les coses m¨¦s liter¨¤ries al trisetmanal Evening Chronicle.

Anys fascinants

¡°Ning¨² va tenir en tan poc temps una experi¨¨ncia tan r¨¤pida com jo (...) No oblidar¨¦ mai la fascinaci¨® d¡¯aquells anys¡±, escriuria ja de gran, el 1865, recordant el frenes¨ª de tot plegat.

Dickens saltaria de gasetiller i reporter a cr¨ªtic i comentarista de m¨¦s al¨¨ al mensual Miscellany o al setmanari Examiner i, fins i tot, acabaria essent l¡¯editor del Daily News, per¨° mai va excel¡¤lir, segons alguns cr¨ªtics, com quan va fer de reporter, entre d¡¯altres coses perqu¨¨ hi entenia poc de pol¨ªtica i finances. ¡°Era el millor reporter de Londres, per¨° com a periodista no ¨¦s res m¨¦s (...) No va ser un bon editor¡±, va dir el grand¨ªssim coetani William Howard Russell, el primer reporter de guerra modern pel fet de cobrir per The Times el conflicte de Crimea (1853-1856).

Com va fer sovint a la vida en moltes altres coses i des de ben petit, Dickens ho va desmentir en part perqu¨¨ alguns dels 108 articles que va fer per al setmanari Household Words (1850-1859) i els 49 per a All the year round (1859-1870), que en ambd¨®s casos va fundar, gestar i editar (¡°Conducted by Charles Dickens¡±, deien en portada, sota la cap?alera), s¨®n, segons dickensians de pro, alguns dels seus millors escrits en qualsevol g¨¨nere (molts recollits al llibre The Uncommercial Traveller). Com tamb¨¦ va fer en literatura, Dickens just feia un esb¨®s del moment: l¡¯inici del canvi d¡¯estatus social entre literatura i periodisme.