Art, vida i natura de Fina Miralles

El 1974 l¡¯artista Fina Miralles (Sabadell, 1950) es va tancar durant tres dies en una g¨¤bia, amb un gos, un be, un gat i una granota (cada un a la seva g¨¤bia) a la instal¡¤laci¨® Imatges del zoo, que va crear per a la Sala Vin?on, llavors un dels pocs espais de Barcelona que oferien art contemporani. L¡¯obra es completava amb un fris de fotografies del zoo de Barcelona envoltant la sala. ¡°Volia protestar pel que la gent veia normal, per¨° a mi em semblava una barbaritat que els animals estiguessin en males condicions. Suposo que haur¨¤ canviat. Vost¨¨s hi han anat recentment?¡±, pregunta l¡¯artista, que ha baixat de Cadaqu¨¦s, on resideix, per presentar Fina Miralles. Soc totes les que he sigut, l¡¯exposici¨® que pot veure¡¯s al Macba, que comen?a amb una fotografia escala 1:1 d¡¯aquest moment de fa 46 anys, que continua impactant. En el seu primer cap de setmana oberta, la mostra va registrar les primeres cues del museu des de l¡¯arribada de la covid.

¡°Avui no seria possible, per l¡¯¨²s d¡¯animals¡±, explica Teresa Grandas, conservadora del Macba, que ha bussejat en l¡¯obra de Miralles per recuperar molts dels seus treballs i mostrar-los en aquesta exposici¨® que recorre la vida i l¡¯obra d¡¯aquesta artista que aborda temes com el feminisme, la natura, el poder i l¡¯art a trav¨¦s d¡¯accions perform¨¤tiques protagonitzades sempre per Miralles, amb l¡¯ajuda de la fotografia, la pintura i el v¨ªdeo i el collage. ¡°Porto b¨¦ aix¨° del confinament perqu¨¨ estic entrenada a viure amb mi mateixa¡±, assegura l¡¯artista, llan?ant una intensa mirada per sobre de la mascareta i orgullosa despr¨¦s de donar els ¨²ltims retocs a la mostra. ¡°Les obres continuen vives en totes les persones que les veuen i les llegeixen. S¨®n el reflex d¡¯una pr¨¤ctica art¨ªstica de tota la vida, perqu¨¨ art i vida s¨®n inseparables¡±, explica.

Despr¨¦s de la impactant Imatges del zoo es desplega l¡¯univers Miralles, explicat per Grandas amb la idea d¡¯acabar amb les etiquetes que sempre l¡¯han explicat: natura, feminisme, cr¨ªtica al capitalisme i al poder. ¡°Tot en ella es regeix per un sol pensament, tot s¡¯entrecreua; volia trencar aquestes divisions que limiten la seva interpretaci¨®¡±, explica Grandas.

Miralles va deixar clara la seva ruptura amb l¡¯art tradicional amb la seva primera obra, Natura morta (1972), en qu¨¨ elabora un paisatge desestructurat en col¡¤locar sobre una taula closques, aigua, herba, pedres, fulles, terra i algues que l¡¯espectador ha de visualitzar com el bodeg¨® d¡¯un quadre. ¡°Reconfigurant el concepte del que ¨¦s art¨ªstic¡±, segons Grandas. L¡¯any seg¨¹ent, a Translacions. Elements naturals en un espai no natural. Llit-arbre introdueix la natura en un habitatge: un dormitori on cobreix el terra de palla, gespa als seients de les cadires, pedres dins d¡¯un armari i un llorer que dorm en un llit, tapat amb un llen?ol. Poder trepitjar i olorar el fenc ¨¦s un luxe en una ciutat perimetrada.

D¡¯altres s¨®n m¨¦s dures. Com Debo ser obediente i Per la impunitat de la por, de la s¨¨rie Matances (1977), que parlen de la injust¨ªcia, les guerres i les dictadures. Als retrats Emmascarats (1976), la seva amiga Anna Lizar¨¢n es cobreix el rostre amb mitges, bosses, vels i corretges. I a Standard (1976), l¡¯artista es lliga de mans i peus a una cadira de rodes i es posa davant d¡¯una projecci¨® en la qual no deixen de passar imatges d¡¯estereotips de dones. Un turment. Despr¨¦s de les fotografies, les pintures; gaireb¨¦ sempre papers submergits en l¨ªquids amb tint que conformen l¡¯obra per saturaci¨®, com l¡¯enorme Paisatge. Mar (1979). I acaba, per cronologia, amb El rastre de la sirena (2014), en qu¨¨ l¡¯artista desapareix de la fotografia i nom¨¦s es veu l¡¯ona que produeix en nedar, com si s¡¯acomiad¨¦s.

Emoci¨® sense concessions

¡°Miralles no ha tingut mai inter¨¨s per vendre la seva obra¡±, assegura Grandas. Per aix¨°, va dipositar el seu arxiu al Museu d¡¯Art de Sabadell fa anys. D¡¯aqu¨ª s¡¯han obtingut els negatius per positivar les fotos en qu¨¨ es pot veure Miralles, lligada, abra?ada i penjada d¡¯un arbre de Dona-arbre (1973) i d¡¯El cos cobert de palla (1975) i altres peces reconstru?des pel Macba que passaran al fons del museu quan acabi la mostra (el 5 d¡¯abril).

Malgrat els temps de covid, l¡¯exposici¨® t¨¦ dues lectures, d¡¯anada i tornada, de manera que queda clara la idea que la vida i l¡¯obra, de principi a final, de Miralles estan relacionades i no s¡¯entenen l¡¯una sense l¡¯altra. ¡°Totes les peces formen un teixit; s¨®n llavor i fruit alhora¡±, assegura Grandas, que defensa que Miralles fa una cosa tan dif¨ªcil com expressar emocions amb l¡¯art contemporani: ¡°Emocions i afectes sense concessions, amb sentit cr¨ªtic i una coher¨¨ncia extraordin¨¤ria amb una obra radical i ¨ªntegra¡±.