Hans Christian Andersen i com tenir cura de la gent gran

El vestit nou de l'emperador o El rei nu ¨¦s una rondalla escrita per Hans Christian Andersen al segle XIX, com a part d'una col¡¤lecci¨® anomenada Contes de fades explicats per a nens. I, com a bona rondalla, t¨¦ un aprenentatge o lli?¨®: no ha de ser necess¨¤riament veritat el que tothom pensa que ¨¦s veritat.

En el conte, un rei narcisista havia caigut en la trampa d'un sastre que deia que li havia teixit el millor vestit que podia lluir un rei de la seva grandesa¡­ per¨° en realitat la pe?a de roba no existia. Quan provava el suposat i inexistent vestit, el sastre descrivia el disseny, els teixits, la bellesa de les costures¡­ Per¨° no existia res! No hi havia vestit! Nom¨¦s les persones honrades podien veure aquest vestit, deia el fals sastre¡­ Era la bellesa extrema, per¨° nom¨¦s visible per a les persones honrades i rectes.

I el sastre va acabar convencent tot el poble i el rei. Ning¨² es va atrevir a dir el contrari, per por de no ser honrat.

I quan el rei va sortir al carrer tot nu, ning¨² es va atrevir a dir-li que anava nu. Excepte un nen que, en la seva innoc¨¨ncia, va cridar sorpr¨¨s: ¡°El rei va nu!¡± I tots van caure en la realitat de l'engany del sastre i tots, internament, es van avergonyir de no haver obert els ulls abans.

Despr¨¦s del terrible impacte que l'epid¨¨mia de coronavirus ha tingut i tindr¨¤ en les persones grans, i veient les solucions que plantegen tant les nostres autoritats sanit¨¤ries i socials com els lobbys empresarials d'atenci¨® a la depend¨¨ncia, penso en Hans Christian Andersen, i anhelo que comenci a parlar el nen.

I segur que el nen dir¨¤ que l'increment que marquen els Pressupostos Generals per millorar l'atenci¨® a les persones grans amb depend¨¨ncia ¨¦s insuficient. Una millora de 700 milions d'euros vol dir un increment de finan?ament de 48,6 euros al mes per persona depenent. ?s a dir, 1,62 euros al dia.

No s¨¦ si el nen s'atrevir¨¤ a dir que estarem dedicant el doble de diners a compensar l'empresa que va fracassar en el seu intent d'emmagatzemar gas en el projecte Castor que no pas a millorar l'atenci¨® a les persones m¨¦s vulnerables de la nostra societat. Espero que s¨ª que ho digui, que els nens s¨®n atrevits.

Segur que tamb¨¦ dir¨¤ que en aquesta suposada millora dels serveis no hi ha un canvi real del sistema d'atenci¨®, potenciant de manera decidida l'atenci¨® domicili¨¤ria i ambulat¨°ria i els habitatges adaptats com a formes d'atenci¨® que poden evitar o retardar l'atenci¨® residencial. No ens mereixem m¨¦s un sistema que passa del domicili a la resid¨¨ncia sense solucions interm¨¨dies.

Espero que aquest nen digui que els serveis a la gent gran s'han de construir preguntant-los a aquestes persones i als seus cuidadors. I explicant-los a elles i als seus cuidadors a qu¨¨ dediquem els diners p¨²blics. Nom¨¦s ells posaran damunt de la taula les necessitats reals que tenen, per sobre d'interessos pol¨ªtics o econ¨°mics.

I que digui, tamb¨¦, aquest nen innocent i honrat que aquesta atenci¨® no ¨¦s responsabilitat dels governs de l'Estat o de les regions o dels municipis¡­ ?s una responsabilitat compartida, de totes les administracions i dels individus que conformen la nostra societat, de tots. No ¨¦s un tema de qui ho fa, sin¨® de qu¨¨ es fa. Totes les administracions, al contrari del que fan, haurien d'estar donant-se colzades per ser les primeres a atendre aquestes persones.

El rei va nu. I tots ho veiem, mirant cap a una altra banda.

Que parli el nen!

Jos¨¦ Augusto Garc¨ªa Navarro ¨¦s director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya.