La intu?ci¨® de Fina Miralles

Fina Miralles va ser una de les artistes m¨¦s interessants i personals del grup conceptual catal¨¤ que va operar com a tal entre el 1971 i el 1980 aproximadament. Ara el Macba li dedica una retrospectiva que recomano per¨° sobre la qual ve a tomb matisar algunes q¨¹estions historiogr¨¤fiques i museogr¨¤fiques. En un text lleugerament pedant en el cat¨¤leg (on es parla de ¡°gram¨¤tiques curatorials¡±, ¡°llimbs hermen¨¨utics¡± o ¡°historiar els axiomes¡±), Valent¨ªn Roma ve a dir que l¡¯obra de l¡¯art conceptual catal¨¤ no ha estat estudiada en el seu context, ni en relaci¨® amb altres disciplines coet¨¤nies, sin¨® categoritzada, rescatada i ¡°muse?tzada¡±. I en aix¨°, com ja vaig escriure fa for?a anys, t¨¦ ra¨®.

M¨¢s informaci¨®n

Art, vida i natura de Fina Miralles

El Macba, en concret, ha a?llat els components de l¡¯art conceptual com a individualitats o grups totalment homogenis (Grup de Treball), quan en realitat ¨¦rem un grup amb difer¨¨ncies ideol¨°giques notables i amb visions molt dispars del que havia de ser l¡¯art respecte a la societat. Dic ¡°¨¦rem¡± perqu¨¨ vaig ser companya de ruta de tots ells durant aquell per¨ªode i recordo perfectament les particularitats de cada nucli, que breument poden resumir-se aix¨ª. Existia el Grup de Treball, amb una pl¨¨tora d¡¯artistes excel¡¤lents (Francesc Torres, Jordi Benito, ?ngels Rib¨¦, Francesc Abad, Eul¨¤lia Grau¡­), que tenia com a objectiu q¨¹estionar la noci¨® mateixa de l¡¯art o denunciar el seu mercantilisme, i que expressava la seva voluntat pol¨ªtica amb manifestos i comunicats. Carles Hern¨¤ndez-Mor escrivia molts dels textos, per¨° Pere Portabella, en les reunions de l¡¯Institut Alemany a les quals tots assist¨ªem, actuava com a comissari pol¨ªtic amb els seus grans discursos, intentant que els joves ens f¨¦ssim membres del PSUC. Antoni Mercader, com a secretari, prenia acta de tot plegat. Com un grup a banda hi havia Ferran Garcia Sevilla i Ramon Herreros, molt propers al col¡¤lectiu angl¨¨s Art & Language i a la filosofia anal¨ªtica. I llavors hi havia el grup integrat per Fina Miralles, Jordi Pablo i Pep Dom¨¨nech, que va trobar en la creativitat popular del folklore catal¨¤, estudiat al Costumari Catal¨¤ de Joan Amades, grans semblances amb les seves pr¨°pies investigacions.

Les discussions ¨Cde vegades molt vehements, per¨° amb moltes amistats creuades entre els grups¨C se centraven a si privilegiar la pol¨ªtica ¨Ctots ¨¦rem antifranquistes¨C o b¨¦ un treball m¨¦s subjectiu, formal, o no directament activista. Per¨° com que est¨¤vem sota una dictadura abominable, que empresonava i torturava els seus dissidents, alguns dels artistes que no eren del Grup de Treball tamb¨¦ van fer obres directament pol¨ªtiques. No nom¨¦s per la qualitat inherent al seu treball, sin¨® tamb¨¦ per aquest motiu, quan vaig ser la comiss¨¤ria de la Biennal de Par¨ªs, el 1977, vaig escollir Fina Miralles, Garc¨ªa Sevilla i Jordi Pablo per representar el nostre pa¨ªs. Miralles va mostrar la seva impressionant Tres esquemes de mort artificial, on apareix una correlaci¨® formal entre la creu del Valle de los Ca¨ªdos, l¡¯home que estan a punt d¡¯afusellar al quadre El 3 de mayo en Madrid, de Goya, un nen castigat amb els bra?os en creu i un detingut pol¨ªtic que ser¨¤ ajusticiat. I Garc¨ªa Sevilla hi va mostrar la seva obra sobre l¡¯assassinat de Carrero Blanco.

Des de fa un temps hi ha una tend¨¨ncia a analitzar l¡¯obra de Fina Miralles sota l¡¯¨°ptica feminista

Des de fa un temps hi ha una tend¨¨ncia a analitzar l¡¯obra de Fina Miralles sota l¡¯¨°ptica feminista. Aix¨° ¨¦s evident a Standard, on l¡¯artista, en una cadira de rodes i emmordassada, va contemplant imatges que fan refer¨¨ncia a l¡¯educaci¨® patriarcal que ens van imposar sota el franquisme. Les imatges de Miralles enterrada en la terra, en les pedres, invisible entre les herbes o tancada en una g¨¤bia com altres animals tamb¨¦ es podrien interpretar com una cr¨ªtica a la invisibilitat de la dona en la nostra societat. ¡°No, no era una den¨²ncia¡±, em va contestar quan vaig preguntar-l¡¯hi. Miralles s¡¯enterrava a si mateixa, i Maite Garbayo-Maeztu ho ha llegit com una ¡°no acceptaci¨® del seu cos¡± per¨° tamb¨¦ es fonia amb la natura, un altre dels seus grans temes. Perqu¨¨ existeix un panteisme i un animisme evidents en el seu ideari vital: ¡°Jo abra?o un arbre, faig un pet¨® a una pedra, acaricio la brisa de la tarda, em submergeixo en l¡¯aigua d¡¯un riu, perqu¨¨ els estimo, i llavors soc arbre, pedra, vent, riu i amor¡±, va dir l¡¯artista. En fi, totes les lectures que s¡¯han fet de l¡¯obra de Miralles s¨®n v¨¤lides, perqu¨¨ la grandesa d¡¯un bon artista ¨¦s la de crear una imatge o una acci¨® que es pugui llegir des de m¨²ltiples perspectives i com una reflexi¨® sobre l¡¯¨¦sser hum¨¤, sobre el m¨®n existent i fins i tot sobre el que vindr¨¤. I transcendeixen la seva experi¨¨ncia subjectiva per esdevenir quelcom universal.