La crisi del coronavirus dispara el nombre de dones sense llar a Barcelona

¡°Vaig venir a Barcelona el febrer del 2018 des de Col¨°mbia. Com totes, buscava una oportunitat. No tinc papers i vaig treballar en negre en bars, cuidant nens, persones grans¡­ Moltes vegades mantenia diverses feines alhora. El febrer passat netejava pisos tur¨ªstics i em vaig quedar sense feina d'un dia per l'altre¡±, aix¨ª de contundent ¨¦s l'Eugenia. T¨¦ 20 anys i ¨¦s una dona sense llar. Des del juliol viu al centre d'acollida Impuls de la Fundaci¨® Assis. Un centre que ha nascut, amb molta urg¨¨ncia, en plena pand¨¨mia per acollir exclusivament dones.

La crisi econ¨°mica derivada de la covid ha fet aflorar una xifra oculta de dones sense llar. Segons totes les previsions de les entitats, en els propers mesos quedaran al descobert centenars de dones que aquesta crisi humanit¨¤ria ha castigat amb molta duresa.

L'atac de la covid ha desactualitzat totes les estad¨ªstiques. Abans de la pand¨¨mia, m¨¦s de 3.000 ve?ns de Barcelona no disposaven d'un sostre on aixoplugar-se. 2.000 dormien di¨¤riament en albergs i altres infraestructures i el miler restant passava la nit al carrer. Ara hi ha entitats que asseguren que la xifra de sensesostre supera els 4.000. La majoria s¨®n homes, nom¨¦s el 10% s¨®n dones, per¨° Elena Sala, responsable del programa Dones amb Llar d'Assis t¨¦ clar que el ¡°sensellarisme femen¨ª¡± fa d¨¨cades que est¨¤ invisibilitzat i est¨¤ a punt de deixar d'estar-ho: ¡°Hi ha dones que viuen en habitacions de lloguer que avui poden pagar i dem¨¤ no. Dones que es veuen obligades a dormir al sof¨¤ d'un amic i obligades a estar tot el dia al carrer perqu¨¨ no es cansin d'elles i les facin fora. D'altres es veuen obligades a intercanviar serveis, explotaci¨® sexual¡­ N'hi ha que mantenen relacions t¨°xiques per no acabar al carrer¡­ Aguanten situacions molt traum¨¤tiques abans d'acabar sense llar. Hi ha molt de sensellarisme ocult que la covid ha accelerat i visibilitzat¡±.

Per a les dones, dormir al carrer ¨¦s l'¨²ltima fase d'un proc¨¦s de p¨¨rdues. ¡°Si la principal causa del sensellarisme mascul¨ª est¨¤ relacionada amb l'atur, en el cas de les dones est¨¤ relacionada amb la ruptura sentimental i la viol¨¨ncia de g¨¨nere. Quan una dona arriba a una situaci¨® de carrer ho fa en pitjors condicions que un home. En pitjor situaci¨® econ¨°mica, pitjor situaci¨® de salut f¨ªsica i mental¡­ Al carrer no nom¨¦s pateixen aporof¨°bia, sin¨® que tamb¨¦ s¨®n v¨ªctimes de viol¨¨ncia sexual¡±, denuncia Sala.

La pand¨¨mia ha accelerat els processos i a les entitats, d'un dia per l'altre, van comen?ar a disparar-se totes les alarmes. ¡°Hem rebut trucades de dones amb nens dormint en un garatge. D'altres passejant per portals. La covid ha esborrat del mapa les estrat¨¨gies femenines de superviv¨¨ncia, tot all¨° al qual les dones s'aferraven per no quedar al carrer¡±, lamenta Sala. Reconeix que no tenen dades i es basa en pistes que li fan preveure una ¡°sagnia¡± de dones sense llar que est¨¤ per arribar.

De fet, a la mateixa Fundaci¨® Assis la va agafar desprevinguda tanta urg¨¨ncia. Aquest setembre hauria d'estar constru?da la Casa Rosario Endrinal ¨Crep el nom de la dona sense llar que van cremar viva en un caixer el 2005¨C que ha d'acollir una desena de dones sense llar. La covid va paralitzar l'obra i van reunir el que van poder en plena emerg¨¨ncia per aconseguir 12 places d'habitatge per a dones vulnerables. Gr¨¤cies gaireb¨¦ a la casualitat, els van cedir un edifici al barri de Sarri¨¤ que van obrir al juliol i on viuen set dones que s'han salvat del carrer. ?s la Casa Impuls i hi ofereixen acompanyament social, educatiu i emocional a dones que han estat a punt de quedar-se al carrer. All¨¤ s'estaran una temporada fins que puguin establir-se pel seu compte.

La Maryam t¨¦ 26 anys i ¨¦s una de les dones que viu a Impuls. Va venir del Marroc el 2018 buscant ¡°futur¡± malgrat no saber l'idioma, ni la cultura¡­ ?s dif¨ªcil trobar feina sense papers i sense saber castell¨¤. Va acabar vivint en un alberg mentre treballava en alguna botiga, netejava pisos. ¡°Va arribar la covid i de les feines em van dir que ja em trucarien. No ho van fer¡±, lamenta. Gr¨¤cies a la intervenci¨® de les entitats socials va ingressar a Impuls i la seva situaci¨® va fer un gir de 360 graus. ¡°Abans cada dia em preguntava si acabaria dormint al carrer. Per sort mai va passar¡±, adverteix. El problema amb el qual es troba la Maryam ¨¦s el cercle vici¨®s de la majoria de les dones sense sostre: Moltes no tenen la seva situaci¨® regularitzada i necessiten acreditar un arrelament de tres anys, amb una formaci¨® en castell¨¤, catal¨¤, coneixement del mercat laboral, cultura catalana i un ofici que els permeti ¡°prosperar¡±. La covid tamb¨¦ ha posat aqu¨ª pals a les rodes. Molta de la formaci¨® ha desaparegut, una altra t¨¦ r¨¤tios¡­ al final acaba tot saturat.

A l'Eugenia li va passar una cosa semblant. Mentre netejava pisos tur¨ªstics a menys de set euros l'hora, vivia en l'¨²nic lloc que es podia permetre: un pis ocupat on els propis ocupes li cobraven per conviure amb ells. ¡°Amb la covid em vaig quedar sense diners, sense menjar¡­ mai va estar en la meva ment dormir al carrer. No era una opci¨®, m'avergonyiria viure al carrer¡±, recorda. Va acabar demanant menjar a Assis i la van rescatar.

L'Estebana far¨¤ 50 anys aquesta setmana. Tamb¨¦ ¨¦s colombiana i ella s¨ª que va acabar vivint al carrer, en albergs i en mil i un llocs abans d'arribar a Impuls.

D'aqu¨ª a un any totes creuen que hauran abandonat la casa i hauran ¡°prosperat¡±. La covid est¨¤ saturant tots els serveis d'ajuda a les persones sense llar. ¡°Les dones amb les quals treballo necessiten un habitatge. ?s igual quantes cases Impuls obrim perqu¨¨ les omplirem. El que necessitem s¨®n pol¨ªtiques p¨²bliques que, d'una vegada per sempre, garanteixin el dret a un habitatge¡±, denuncia Elena Sala.