Catalanisme contra independentisme

A manca de tres mesos per a les eleccions catalanes el marc discursiu en qu¨¨ es disputaran ja est¨¤ plantejat. Els electors dilucidaran en quin front confien per gestionar la Catalunya postpand¨¨mica: catalanista o independentista. Un esquema allunyat al de 2017 on s¡¯escollia entre avalar el refer¨¨ndum il¡¤legal i la proclamaci¨® d¡¯octubre i el legitimisme del deposat president de la Generalitat, Carles Puigdemont, o defensar amb diferent gradaci¨® la perman¨¨ncia a Espanya. La disjuntiva va afavorir els extrems: el verkami de JuntsxCat ¡ªsi ens votes, Puigdemont torna¡ª i Ciutadans, l¡¯opci¨® que m¨¦s b¨¦ representava en el terreny emocional el rebuig a l¡¯aventurisme independentista.

En aquests tres anys l¡¯independentisme s¡¯ha fragmentat i ha perdut el mapa. Els seus teixidors de relats han estat incapa?os de tra?ar una sortida del laberint. L¡¯opci¨® m¨¦s simple hagu¨¦s passat per una autoesmena i desfer part del cam¨ª, tot i que aquesta implicava retirar una generaci¨® de pol¨ªtics que no hi est¨¤ disposada. En l¡¯¨¤mbit te¨°ric Enric Mar¨ªn i Joan M. Tresserras s¨®n els que han anat m¨¦s lluny plantejant una cartografia a Obertura republicana (2019).

L¡¯independentisme ha perdut el mapa. Els seus ordidors de relats han sigut incapa?os de sortir del laberint

En l¡¯¨¤mbit pr¨¤ctic, el flanc esquerr¨¤ d¡¯ERC ha assajat un exercici de funambulisme pol¨ªtic: conjugar l¡¯esmena sense plantejar-la com a tal, mantenint la direcci¨®. Aquesta opci¨® passava per una alian?a amb els comuns, per ara impossible despr¨¦s del frac¨¤s del pacte Maragall-Colau a Barcelona i per la retic¨¨ncia d¡¯un sector del partit ¡ªmolt menys de l¡¯electorat¡ª reticent a acords amb formacions no independentistes (ERC-Comuns, el front impossible, 2020.08.15). D¡¯aqu¨ª l¡¯aposta d¡¯ERC per renovar l¡¯actual matrimoni malavingut, amb l¡¯esperan?a de pilotar-lo des de la presid¨¨ncia.

Al costat de la desorientaci¨® independentista, la pand¨¨mia ha obert un escenari nou que sembla situar la gesti¨® socioecon¨°mica al mateix nivell que la resoluci¨® del conflicte pol¨ªtic. El PSC, esperant recuperar votants atemorits el 2017 que van buscar empara en Cs, s¡¯erigeix com l¡¯eix de l¡¯alternativa catalanista amb els comuns a un extrem i la Lliga Democr¨¤tica, Lliures, Convergents i Units per Avan?ar a l¡¯altre.

Aquest centredreta ¡ªamb vincles personals amb l¡¯entorn socialista¡ª pret¨¦n captar el vot dels m¨ªtics 300.000 votants moderats suposadament orfes de partit. Per aix¨° s¡¯ha estudiat una cosa semblant a una llista ¨²nica del catalanisme, amb figures o amb una coalici¨® electoral que permeti a aquestes formacions entrar al Parlament.

No obstant aix¨°, la necessitat d¡¯orquestrar una candidatura al costat de PSC transmet una imatge de poca confian?a amb l¡¯abast del propi projecte; genera dubtes als orfes errants sobre quin marge quedar¨¤ per plantejar pol¨ªtiques conservadores; i allunya el socialisme del centreesquerra.

El front catalanista confia aix¨ª mateix en qu¨¨ els moderats PDeCAT i PNC esgarrapin vots a JuntsxCat i debilitin el segment m¨¦s intransigent de l¡¯independentisme. El seu ganxo electoral ¨¦s una inc¨°gnita. Sense un posicionament di¨¤fan l¡¯independentista convers dubtar¨¤ si es far¨¤ servir el seu vot per ungir un catalanista, el que condicionar¨¤ la seva decisi¨®.

El front catalanista t¨¦ disparitat de soluciones ¡ªentre les quals el federalisme¡ª que no aterren

D¡¯acord amb les enquestes s¡¯assumeix que la gesti¨® de la pand¨¨mia pesar¨¤ a l¡¯hora de votar. Ho far¨¤, per¨° l¡¯avantatge del front catalanista en aquest ¨¤mbit ¡ªa causa de la participaci¨® de PSC i comuns en el govern d¡¯Espanya¡ª ¨¦s limitada. Per l¡¯elector discernir entre governances quan al mar? el virus no entenia de territoris i mig any despr¨¦s s¨ª que ho fa, no ser¨¤ f¨¤cil.

Sense poder jugar aquesta opci¨® a fons, l¡¯encaix de Catalunya a Espanya (reconeixement i q¨¹esti¨® pecuni¨¤ria) continuar¨¤ en primer pla. En aquest terreny l¡¯independentisme t¨¦ un avantatge: el seu horitz¨® ¨¦s clar encara que no s¨¤piga com arribar-hi. Per contra el front catalanista t¨¦ disparitat de solucions ¡ªentre elles el federalisme¡ª que no aterren (pel que fa a una proposta de repartiment de compet¨¨ncies, per exemple).

El mateix que l¡¯independentisme ¨¦s immune a l¡¯autocr¨ªtica perqu¨¨ va sobrat de sil¡¤logismes, el catalanisme est¨¤ tan conven?ut que el seu marc i capacitat gestores en el curt termini s¨®n tan realistes que gasta molta energia a assenyalar els disbarats aliens en lloc d¡¯aclarir la seva pr¨°pia proposta. El catalanisme ha viscut un segle llarg d¡¯ambig¨¹itats, de contradiccions i de sobreentesos. Es consideri que forma part d¡¯aquest o no, l¡¯independentisme es pot entendre precisament com un producte d¡¯aquesta din¨¤mica catalanista esgotadora i no sempre eficient, un clam que abra?a una idea simple perqu¨¨ no veu en l¡¯alternativa una concreci¨®.