La fantasia de Perafita

Perafita ja no ¨¦s Perafita. No ¨¦s que sigui diferent, sin¨® que me la miro diferent; em passa el mateix amb el Llu?an¨¨s. Jo pensava que quan fos gran em trobaria amb el mateix poble que vaig deixar quan era jove i, encara que mai he deixat d'anar i venir mentre creixia, ara ja no em sento igual d'entusiasmat que quan arribava de pressa a casa per gaudir d'un descans reparador despr¨¦s del trag¨ª de Barcelona.

Tota la meva vida havia pensat que la jubilaci¨® seria una recreaci¨® de la infantesa i avui dubto de vegades si em conv¨¦ viure al lloc en qu¨¨ vaig n¨¦ixer quan faci els 65, perqu¨¨ ja no ¨¦s el lloc que vaig idealitzar quan encara no es parlava del pa¨ªs buit, com si fos la terra promesa que no van saber veure els nostres pares quan ens van enviar a la recerca d'un t¨ªtol universitari que ens diferenci¨¦s dels qui es quedaven a cursar Formaci¨® Professional.

M¨¢s informaci¨®n

Mirar des de Perafita

La FP volia dir treballar, que no era el mateix que estudiar, una difer¨¨ncia cabdal per apreciar com ha canviat la vida des que els oficis manuals tenen m¨¦s sortida que molts graus i ser pag¨¨s ja no penalitza sin¨® que fins i tot distingeix si es presenta com a signe d'una activitat sana, alternativa i combativa, res a veure amb el temps en qu¨¨ les reivindicacions es vehiculaven a trav¨¦s de la Uni¨® de Pagesos.

No ¨¦s el mateix descobrir Perafita que tornar a Perafita. Hi ha un encreuament de camins entre els qui hi van i els qui en tornen sense que se s¨¤piga si es trobaran i conviuran a partir de necessitats comunes, com s¨®n una banda ampla fiable per treballar o entretenir-se i una millor qualitat de vida, que passa per disposar d'un habitatge, ja sigui propi o heretat, o d'una oferta immobili¨¤ria m¨¦s assequible que la de Barcelona.

Ja m'he acostumat a teletreballar despr¨¦s de llegir els diaris que compro a Olost des que va tancar la botiga de Perafita. Hi ha rutines que canvien per for?a amb el temps i s'imposen solucions impensables en ¨¨poques de rivalitat entre pobles de comarques com la del Llu?an¨¨s. No em costa connectar amb el diari i estar hores amb l'ordinador i el m¨°bil perqu¨¨ el treball de camp period¨ªstic s'ha complicat amb la covid-19. Actuo com un nouvingut de la ciutat agra?t pel marc laboral que em permet pauses per descansar i passejar sense necessitat de posar-me una mascareta que comen?a a tenir el mateix efecte que un morri¨®, feli? fins que recupero la meva condici¨® de censat a Perafita.

A partir de llavors em sento un foraster a casa perqu¨¨ no reconec molta de la gent amb qui em trobo i confonc on viu; no em ve tant de gust apropar-m'hi quan em deixen al bar perqu¨¨ no s¨¦ amb qui fer una partida de botifarra i ja no es juga ni al d¨°mino, sin¨® que es beu i es menja quan no els obliguen a tancar; i les places ja no em resulten llocs de trobada sin¨® d'observaci¨®.

Aix¨ª que em recullo relativament aviat i ocupo les estones d'oci amb la mateixa programaci¨® que si fos a Barcelona. Les s¨¨ries s'imposen a la televisi¨® i molt de tant en tant cau un sopar amb algun amic que no visqui m¨¦s lluny de Vic. La difer¨¨ncia m¨¦s significativa ¨¦s que dormo millor, segurament pel clima i la calma, i em relaxo m¨¦s, tot i que faig les mateixes hores de feina o m¨¦s que si estigu¨¦s a la capital de Catalunya.

No ¨¦s estrany que tingui encesa la flama del Llu?an¨¨s. M'atreu des que vaig ser un intern de La Salle de Manlleu. L'adrenalina del viatge d'anada cap a Perafita no t¨¦ res a veure ara amb la mandra de la tornada a Barcelona. Hi havia un temps en qu¨¨ divagava en les meves caminades per la ciutat sobre com seria la meva vida de poble quan ja no depengu¨¦s d'un horari laboral i pogu¨¦s dedicar-me a contemplar el Pedraforca. Llavors era tan il¡¤l¨²s que estava conven?ut que Perafita continuaria sent Perafita, la mateixa postal que recordava de petit, com si m'esper¨¦s des que me'n vaig anar, i tindria els mateixos ve?ns i amics, gaudiria de les fonts ja sabudes, presumiria de la millor col¡¤lecci¨® d'ocells cantaires, recorreria el mateix bosc a la recerca de les herbes remeieres de la meva ¨¤via i m'escaparia fins al riu per pescar barbs o carpes al pant¨¤.

Avui, encara sense data per al retorn, se'm fa dif¨ªcil distingir els arbres, estan prohibides les g¨¤bies i se m'han oblidat les rutes que em pensava que havia memoritzat perqu¨¨ les refer¨¨ncies s¨®n les tanques de bestiar i les cases de turisme rural; nom¨¦s resisteixen ¨Cq¨¹esti¨® de fe¨C les ermites de Santa Margarida i del Remei. El soroll de les motos i el brunzit de les bicicletes alterna amb el renillar dels cavalls pels senders del Llu?an¨¨s.

Em vaig adonar que jo tampoc era el mateix el dia en qu¨¨ la picada d'un t¨¤vec em va fer m¨¦s mal que la d'una abella, sense que encara s¨¤piga si tot plegat respon al canvi clim¨¤tic, al meu sistema immunol¨°gic o al fet que els insectes s¨®n cada vegada m¨¦s forts i jo m¨¦s feble. Res a veure amb aquell jove que ajudava el seu pare a repartir els fems pel camp al mateix temps que abatia els male?ts t¨¤vecs amb una manotada de pag¨¨s. El poble ha mutat i ha perdut figures que li donaven personalitat, com Ramon Matavera, l'exalcalde i jutge de pau mort fa poc, conversador inesgotable amb una vocaci¨® de servei ¨²nica, m¨¦s pendent fins i tot dels ve?ns que de casa seva, home de b¨¦, ocupat sempre per l'evoluci¨® de Perafita. L'¨²ltima vegada que ens vam veure vam debatre sobre el moviment de gent a la comarca i la necessitat d'organitzar el territori del Llu?an¨¨s.

No vam tenir temps per comentar que el teletreball ha generat una ¡°fantasia campestre¡± ¨Cexpressi¨® encunyada per la periodista Laura Serra a El 9 Nou¨C, una marcada tend¨¨ncia a mitificar el modus vivendi dels pobles en oposici¨® al de la ciutat sense fixar-se en els inconvenients, ni tan sols el de renunciar a l'anonimat que concedeix Barcelona, com si es pogu¨¦s viure a la carta, sense el que molesta. No ¨¦s el mateix la descoberta i l'arribada que l'estada, despertar amb el cant del gall cada dia o el cap de setmana, menjar carn o fer pudor de merda, descansar que treballar.

Tant d'enrenou ha augmentat la meva inquietud sobre la conveni¨¨ncia d'anar sense demora al retrobament amb Perafita, perqu¨¨ no m'havia assabentat fins ara del que m'estava perdent, o per contra ¨¦s preferible esperar encara un temps per engrandir el somni del poble que m'agradaria trobar quan deixi d'estar a sou. Ara ja em va b¨¦ l'alternan?a, uns dies al poble i uns altres a la ciutat, sense voler ser un teletreballador ni un retirat, fins que escampi l'epid¨¨mia. Encara que no s¨¦ quin poble em trobar¨¦ amb els anys, ni si hi sabr¨¦ estar, el meu desig roman inalterable: sempre vull anar a Perafita.